La guerra d'Ucraïna compleix mil dies amb l'amenaça d'un gir de guió
La nova capacitat de Kíiv de colpejar territori rus, el suport nord-coreà a Rússia i la futura presidència de Trump obren una nova etapa en el conflicte
BarcelonaLa guerra d'Ucraïna compleix aquest dimarts mil dies, just en un moment en què diversos factors auguren un canvi d'escenari que pot determinar si compleix o no el seu tercer aniversari. La victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units –amb la promesa d'acabar la guerra l'endemà de prendre possessió–, la irrupció de Corea del Nord al front de batalla per donar múscul al bàndol rus i la decisió de l'encara president nord-americà, Joe Biden, de donar permís a Kíiv per fer servir míssils de llarg abast en territori rus, són fets que conflueixen justament en aquesta efemèride dels mil dies i que poden accelerar els esdeveniments al camp de batalla.
La guerra de desgast en què es va convertir el conflicte des de molt pocs mesos després de la invasió militar russa a Ucraïna, llançada el 24 de febrer del 2022, manté encara avui els fronts molt estancats. L'única sorpresa dels últims mesos ha estat la incursió de l'exèrcit d'Ucraïna en territori de Rússia, que a l'agost li va permetre ocupar bona part de la província russa de Kursk. En els últims dies, però, l'exèrcit del Kremlin, ha recuperat territori en aquesta zona i ha reduït la superfície en mans d'Ucraïna. I la concentració de tropes tant russes com nord-coreanes a prop d'aquesta zona fa preveure una contraofensiva per expulsar els soldats ucraïnesos.
La previsió que Trump vulgui forçar un acord de pau de seguida que torni al Despatx Oval el 20 de gener i que pugui obligar Ucraïna a cedir territori a Rússia, amb l'amenaça de deixar de subministrar-li armes i suport econòmic, està motivant els dos bàndols a guanyar el màxim terreny possible abans que arribi aquella data. No és cap secret que un dels motius que va portar el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a ocupar territori rus va ser també el de tenir una moneda de canvi de cara a una possible negociació futura per posar fi al conflicte.
Segons mitjans nord-americans, el permís dels EUA es limita a l'ús dels míssils en aquesta província de Kursk, la més propera a Ucraïna i on les seves forces ja estan desplegades i s'enfronten ara a la contraofensiva russa amb ajuda nord-coreana. El fet que la decisió de Washington s'hagi filtrat a la premsa, encara ara sense confirmació oficial, porta alguns analistes militars a pensar que hi ha un component dissuasiu dirigit a Corea del Nord en aquest anunci. De fet, els experts consideren que per tal que aquest permís generi un gir real en el conflicte caldria que s'ampliés a altres zones del territori rus.
En els últims dies, però, Rússia no només ha recuperat territori a Kursk, sinó que també ha anat sumant guanys, petits però constants, en el front del Donbàs, a l'est d'Ucraïna. Aquest 2024 Rússia ha guanyat 2.455 quilòmetres quadrats de terreny dins d'Ucraïna, segons AP, una xifra molt petita, però que ha tingut un gran impacte psicològic en el bàndol ucraïnès, que ja estava desmoralitzat i amb problemes de reclutament. A això se sumen els atacs d'aquest mateix cap de setmana, que han estat els més intensos des del desembre de 2023.
Febrer del 2024
Mil dies després de llançar la seva invasió a Ucraïna, Rússia controla una cinquena part del territori d'Ucraïna, una àrea equivalent a la mida de Grècia, segons Reuters. Tot i que en els primers mesos de guerra, Ucraïna va forçar l'exèrcit rus a retirar-se de Kíiv i de la seva regió del nord, el Kremlin ha aconseguit retenir àmplies zones de l'est i del sud, on controla tot el litoral del mar d'Azov des de la caiguda de Mariúpol el 2022. Poc després que es complís un any de guerra (el febrer del 2023), Rússia va conquerir Bakhmut, al front de l'est. I encara va marcar el segon aniversari, el febrer del 2024, amb una altra victòria, la caiguda d’Avdíivka. Des de llavors, els guanys en el front del Donbàs han continuat lentament, tot i que no han estat tan simbòlicament significatius.
Maig del 2024
El maig passat, Rússia va llançar una ofensiva terrestre i aèria sobre la regió de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, travessant la frontera des de la província russa limítrof de Belgorod. Els soldats russos van aconseguir ocupar diverses localitats petites del nord de la regió de Khàrkiv com Krasne, Borysivka, Strilecha i Pylna. Aquesta és una zona que Rússia havia aconseguit ocupar durant la seva primera ofensiva del 2022, quan van quedar a les portes de fer-se amb la ciutat de Khàrkiv, la capital de província i la segona ciutat més gran del país. Aquest cop, però, no van arribar tan lluny. L'exèrcit ucraïnès va aconseguir fer recular les forces russes, segons Kíiv.
Agost del 2024
El moviment més sorprenent dels últims mesos ha estat la decisió de Zelenski d'enviar les seves tropes més enllà de la frontera i envair territori rus, per primer cop des de l'inici del conflicte. Els vídeos filtrats a les xarxes mostraven explosions i edificis danyats, a més de soldats russos capturats per les tropes de Kíiv. Un dels objectius era reduir les incursions russes des d'allà, com la que havia envaït Khàrkiv feia uns mesos, i atacar les forces que s'entrenaven i concentraven en aquella regió. Enmig de la confusió informativa, Rússia deia que havia repel·lit atacs també a les províncies de Belgorod i Bryansk. En els dies següents, els soldats ucraïnesos van aconseguir prendre el control de diverses localitats a Kursk i ocupar una part d'aquesta província.
Novembre del 2024
Des de l'octubre, però, Rússia ha anat recuperant terreny ocupat per Ucraïna a la província de Kursk. Amb la pèrdua de control sobre aquestes zones russes, Kíiv va perdent també poder de palanca en una eventual negociació d'alto el foc. Cap dels dos bàndols sembla disposat a iniciar un diàleg, de moment. Però el professor d'estudis estratègics a la Universitat de St. Andrews, Phillips O'Brien, apuntava a AP que Trump pot intentar forçar la fi de la guerra aturant el subministrament d'armes a Ucraïna, i davant la possibilitat que s'arribi a un alto el foc que deixi "el conflicte congelat", diu, "Rússia vol assegurar tant de territori com pugui ara".
Balanç de baixes
Les dades de baixes militars són impossibles de saber, tot i que diverses organitzacions i mitjans n'han fet aproximacions. El diari Wall Street Journal va publicar el mes passat que, segons fonts confidencials, els dos bàndols han perdut aproximadament un milió de combatents, entre morts i ferits. En concret, estimen que han mort 280.000 soldats (200.000 de russos i 80.000 d'ucraïnesos), mentre que 800.000 han resultat ferits, 400.000 a cada bàndol.
També a mitjans de setembre, el ministeri de Defensa britànic va xifrar en 610.000 les baixes russes i l'estat major de l'exèrcit ucraïnès, en 635.000. En el segon aniversari de la invasió, el febrer d'aquest any, Zelenski va apuntar que 31.000 membres del servei ucraïnès havien mort.
Pel que fa a les víctimes civils, la Missió de Vigilància dels Drets Humans de l'ONU a Ucraïna havia documentat el 31 d'agost passat almenys 11.743 civils morts i 24.614 ferits des de l'inici de la invasió. Segons la fiscalia ucraïnesa, en aquest temps han mort 589 criatures al país.