Grècia i Turquia responen encara amb més violència al retorn dels refugiats

IstanbulJa són 12.266 els refugiats que, segons dades d'ACNUR, han travessat la frontera entre Turquia i Grècia aquest 2022. Quan falten gairebé tres mesos per acabar l'any, la xifra ja supera les arribades de l'any passat per terra i mar, que van ser 9.157, segons la mateixa agència. El col·lectiu més nombrós ve de Palestina, i el segueixen l'Afganistan, Somàlia i Síria.

Despullats, saquejats, alguns apallissats i abandonats enmig d'un camp. Aquesta era la situació que es van trobar les autoritats gregues quan van topar-se, a principis d'octubre, amb 92 refugiats dins de Grècia que acabaven de travessar des de Turquia, a l'altra banda del riu Evros. Ningú assumeix la responsabilitat del flagrant maltractament d'homes, dones i criatures. Atenes acusa Turquia de ser una “vergonya per a la civilització” i Ankara demana al país veí “acabar amb les actituds inhumanes cap als refugiats”. Grècia fa temps que és denunciada pels retorns il·legals de refugiats, que van portar fins i tot a la dimissió del cap de Frontex, l'agència europea de control fronterer. El més notori és l'abandonament dels migrants en tendes flotants a la deriva, una pràctica que s'ha intensificat en els últims anys.

Eva Cosse, investigadora de Human Rights Watch, assegura a l'ARA que la situació no és nova: “Durant més d'una dècada, múltiples grups han informat sobre violacions flagrants dels drets humans a les fronteres de Grècia. Aquestes incloïen agents grecs que utilitzaven la violència per expulsar la gent de tornada a Turquia”. L'entitat reclama que “Frontex suspengui les seves activitats quan les violacions de drets siguin greus o puguin persistir". "Però, malgrat les nombroses proves, fa gairebé dotze anys que està desplegada a la frontera terrestre entre Turquia i Grècia i quinze que els seus operatius patrullen a l'Egeu”. Les arribades no s'han aturat mai, i ara s'han incrementat perquè a la tragèdia de la guerra o la pobresa als països d'origen ara s'hi suma la crisi a Turquia, el país que els ha acollit.

Més xenofòbia a Turquia

Turquia, que acull quatre milions de refugiats, la majoria sirians, ha adoptat últimament un to visiblement agressiu contra els estrangers. Pocs mesos abans d'unes eleccions decisives per a la continuïtat del president turc, Recep Tayyip Erdogan, la retòrica antiimmigració s'ha instal·lat a la campanya per guanyar vots. Com que la crisi econòmica no sembla tenir sortida, la majoria de partits fan agressius discursos sobre com i quan faran fora els refugiats. I Erdogan aprofita les seves campanyes militars al nord de Síria per reforçar la seva cara més nacionalista, justificant els atacs com una manera d'ajudar els refugiats "perquè puguin tornar a casa seva”, com ha declarat en infinites ocasions. El candidat més ben situat per disputar les presidencials a Erdogan, Kemal Kiliçdaroglu, del conservador partit republicà, també ha dit diverses vegades que els farà tornar al seu país, un per un.

Davant la marea xenòfoba, auspiciada pels partits polítics i alimentada pels mitjans de comunicació, molts refugiats han entès que la seva única sortida és marxar. Durant el mes de setembre, desenes de milers van sumar-se a un grup de Telegram en què s'organitzava una sortida col·lectiva cap a Grècia. Els organitzadors, un grup de sirians, pretenien emular els fets de l'any 2020, quan milers de refugiats van intentar passar el riu Evros en el moment en què Erdogan va proclamar que no vigilaria més la frontera amb Grècia per pressionar a Brussel·les.

Mentre Turquia empeny els refugiats a marxar, Grècia ja s'ocupa de fer-los saber que, per mar o terra, les seves fronteres estan tancades i que poden morir en l'intent. El problema és que la situació en origen i als països de la regió és tan terrible que pocs renuncien a intentar-ho.