Grècia

Grècia no sap què fer amb les enormes colònies de gats

Les protectores critiquen la falta de mesures públiques, però és habitual veure colònies de gats ben ateses pels veïns

Gats en un carrer d'Atenes.

Atenes"De tots els animals domèstics, el gat és l'únic que no ha estat domesticat per l'home. No perquè continuï sent salvatge ni perquè sigui capaç de conviure amb els humans, sinó perquè no van ser els éssers humans els que van domesticar al gat, més aviat va ser el gat que es va domesticar a si mateix", escriu Paloma Díaz-Mas, catedràtica universitària i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, a Lo que aprendemos de los gatos (Anagrama, 2014). "Van ser els gats els que van entrar als graners per matar ratolins. Els humans van veure que tenir gats era beneficiós i els van obrir les portes de casa. Va ser llavors quan els gats van colonitzar els espais humans", explica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Són les deu de la nit d'un dilluns i la Froso, vestida amb xandall, surt al carrer amb un bastó en una mà i un bol de plàstic ple de pinso en una altra. Aquest és un dels rituals que fa abans d'anar a dormir. És una de les veïnes que tenen cura de la colònia de gats del carrer Daskalaki, al barri de Panormou, al nord d'Atenes. Ella mateixa ha portat a esterilitzar alguns dels gats de la colònia. "Aquesta es diu Ira. Vivia en una casa, però se'n va escapar perquè volia estar al carrer. És molt amorosa. A aquesta altra fa catorze anys que la cuido", diu assenyalat una gata tricolor. Cada dia treu pinso i aigua per als gats del carrer. També els porta al veterinari quan ho considera necessari.

Dimarts al matí, i uns carrers més amunt, Myrto Lykopoulou obre el seu estudi de ceràmica, com cada dia. També treu un bol amb pinso: és per a la Choco, una gata a qui va acollir l'estiu passat. Cada dia a la mateixa hora, la Choco apareix, menja i entra a l'estudi. Puja a la falda de les alumnes, dormisqueja per les cadires i es deixa acaronar. La Choco està esterilitzada: "Ho vaig pagar jo, és clar". La Myrto ni tan sols va pensar a portar-la a una protectora perquè ho fessin. "Portar-la a una protectora? No calia".

A Grècia acollir no és sinònim d'endur-te l'animal a casa: te'n pots fer càrrec mentre el gat viu al carrer. Es podria dir que són animals de propietat comuna, però el cert és que aquests gats ferals, ni salvatges ni domèstics, no reconeixen cap amo. A Filosofía felina. Los gatos y el sentido de la vida (Sexto Piso, 2021), John Gray escriu: "Que els gats no reconeguin cap dels seus com a líder pot ser un dels motius pels quals no se sotmeten als humans. Ni obeeixen ni veneren les persones amb les quals tants d'ells cohabiten actualment. Encara que ara depenguin de nosaltres, es mantenen independents de nosaltres".

Per a Mara Stylianou, voluntària de la Unió de Benestar Animal d'Ilioupolis, el suposat idil·li entre la població grega i els gats del carrer no és tal, sinó una impressió errònia que se n'emporta el visitant. La noia, de 22 anys, assegura que els gats no estan tan ben cuidats. "Només cal fixar-se en la brutícia, les gates embarassades, desenes de gats sense esterilitzar, etcètera. Als barris petits d'Atenes, o al centre, és possible que hi hagi gent que en tingui cura. A les zones rurals la cosa canvia i els animals del carrer estan en males condicions. Afortunadament en els últims anys les coses han anat canviant, i ara la gent comença a tenir més consciència", diu. Assenyala la responsabilitat que tenen les municipalitats i, en última instància, el govern.

Gairebé 4 milions de gats ferals

Segons les últimes estadístiques, del 2021, a Grècia, amb un cens d'uns deu milions de persones, hi ha uns 600.000 gats domèstics registrats i gairebé uns quatre milions de gats ferals. D'aquests últims no n'hi ha dades oficials, però les protectores asseguren que la xifra és acurada. Tot i que la relació entre les colònies i la ciutadania és bona, la Federació Panhel·lènica de Benestar Animal i Medi Ambient assegura que des de les administracions locals i el govern no s'està fent prou per protegir els animals del carrer.

"Els responsables dels animals del carrer són les municipalitats, que en principi han d'esterilitzar-los, vacunar-los, dotar-los d'un microxip, ocupar-se de les despeses mèdiques i alimentar-los. El problema és que a Grècia no hi ha una legislació concreta per als animals del carrer i gats i gossos són deixats a mercè de la ciutadania que se'n vulgui fer càrrec. Hi ha associacions que ens en fem càrrec, però això no impedeix que hàgim de pressionar el govern perquè actuï. No es pot confiar el benestar animal a la bona fe dels veïns", explica Anna Tosounoglou, de la Federació.

Des del 2021 Grècia té una nova llei de benestar animal, però la Federació Panhel·lènica de Benestar Animal i Medi Ambient considera que no és prou específica per als animals del carrer. A banda d'una normativa més concreta, es demana un servei de veterinari públic obert cada dia de l'any en cadascuna de les municipalitats. "Permetria controlar les colònies i tenir els animals en millors condicions. També seria positiu per a aquelles persones que tenen animals, però no poden pagar les despeses veterinàries. Rebaixaria la taxa d'abandonament", conclou Tosounoglou.

stats