La gran victòria d’Orbán fa presagiar més conflictes amb Brussel·les

BudapestSi algú creia que Viktor Orbán optaria per una posició més conciliadora envers Brussel·les un cop passades les eleccions, l’ultraconservador primer ministre hongarès només va trigar uns minuts a demostrar que la idea era un miratge. En el seu discurs victoriós postelectoral, no es va oblidar de llançar un dard a la UE: “Aquesta és una victòria tan gran que potser es pot veure des de la lluna, i segur que també es pot veure des de Brussel·les”. Ben aviat, Orbán podria posar a prova la unitat europea en ple desafiament de Putin a l’ordre europeu. 

El líder hongarès no només va revalidar aquest diumenge la “supermajoria”, assolint 135 escons del 199 del Parlament hongarès, sinó que també va augmentar el seu suport en prop de 8 punts. En unes eleccions marcades per la guerra d’Ucraïna, la seva calculada ambigüitat respecte al Kremlin –va aprovar les sancions de la UE, però rebutja enviar armes a l’exèrcit ucraïnès– va rebre l’aprovació d’una àmplia majoria en les primeres eleccions europees celebrades després de l’agressió russa. 

Putin s’ha afanyat a felicitar Orbán pel triomf i l’ha convidat a continuar “desenvolupant la cooperació” entre els seus països. Budapest podria bloquejar en el futur una ampliació de les sancions de la UE a Rússia que, com tot afer de política exterior, requereix la unanimitat. Fins ara, Orbán no ha estat sol, perquè Berlín també s’ha resistit a prohibir la compra de gas rus, però la pressió que està rebent per canviar de posició és potent, sobretot després de transcendir la matança contra civils dels afores de Kíiv. Els dos països són molt dependents de Moscou en l’àmbit energètic.

“No queda clar si Orbán tot sol podria resistir la pressió i bloquejar noves sancions en el clima actual. Probablement demanarà a canvi el desbloqueig dels fons de recuperació, tot un repte per a Brussel·les”, vaticina Pol Morillas, director del Cidob, que veu Orbán més reforçat i, alhora, més aïllat. 

Juntament amb Polònia, l’Hongria d’Orbán ha plantejat un pols a Brussel·les amb la seva deriva autoritària, que ha assetjat la independència de la justícia i de la premsa al país, i ha violat els drets de les minories, sobretot les de tipus sexual. Per això, la Comissió Europea ha suspès l’enviament a aquests dos països dels fons de recuperació postpandèmia, i podria adoptar noves sancions aviat. 

Per la seva banda, el Parlament Europeu va engegar el procediment per aplicar-los l’article 7 del Tractat de Lisboa, que preveu retirar el dret de vot als consells europeus als Estats que violen els principis democràtics de la Unió. Per fer-se efectiu, cal que tots els estats menys l’acusat hi estiguin d’acord. “De moment, això no ha sigut possible perquè Polònia i Hongria es cobreixen l'espatlla mútuament”, explica Morillas. 

Esquerdes entre Varsòvia i Budapest

Tanmateix, la posició antagònica respecte a la guerra d’Ucraïna ha tensionat les costures de l’aliança entre Varsòvia i Budapest. El president de Polònia, Andrej Duda, va declarar fa alguns dies que la posició d’Orbán tindria “un elevat cost” per a Hongria. La setmana passada, Polònia i la República Txeca van cancel·lar una cimera que havia de tenir lloc a la capital hongaresa del grup de Visegrad, que reuneix els països de l’Europa central membres de la UE. 

“El dany a l’eix il·liberal Varsòvia-Budapest dependrà de quant de temps durarà la guerra i com s'acabarà”, sosté Morillas. El paper clau de Polònia en la guerra d’Ucraïna, principal lloc d’entrada de les armes que els països occidentals envien a l’exèrcit ucraïnès, ha fet créixer el seu pes geoestratègic i les seves relacions amb Brussel·les viuen una mena de lluna de mel. 

Per això, alguns analistes han suggerit retirar les sancions contra Varsòvia a canvi que doni suport a aturar Orbán. No és clar si els líders europeus han considerat aquesta opció ni si el govern polonès s’atreviria a fer un pas que deterioraria durant anys les relacions amb el seu veí i soci natural. 

El resultat electoral també podria tenir serioses conseqüències per als que s’oposen a l’agenda d’Orbán. En el seu discurs postelectoral va assenyalar altres enemics, a més dels “buròcrates de Brussel·les”, com l’esquerra internacional, “els diners de Soros” i fins i tot el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. “El govern ha aprovat algunes lleis lliberticides que no ha arribat a aplicar. Per exemple, una imposa multes considerables a les ONG que ajuden els migrants. Són com una espasa de Dàmocles sobre el nostre cap”, comenta el responsable d’una ONG, que tem que els pròxims mesos s’endureixin les mesures contra la comunitat LGBTI o els gitanos.