La gran incògnita: quantes baixes russes hi ha hagut a Ucraïna?
Tant Moscou com Kíiv intenten ocultar les morts dels soldats com una estratègia més
BarcelonaGairebé sempre, en temps de guerra, els governs implicats intenten ocultar el nombre de baixes que es produeixen al camp de batalla. Bàsicament ho fan perquè informar contínuament de la mort de soldats –sovint insultantment joves– ataca la popularitat dels executius i fa créixer el rebuig de la població al conflicte i, per tant, als polítics que han decidit formar-ne part. En la guerra fosca i catastròfica que ha suposat la invasió d'Ucraïna orquestrada per Vladímir Putin, tant Moscou com Kíiv han aconseguit mantenir la incògnita sobre quants militars de cada bàndol han causat baixa durant aquests cinc mesos. Tots dos segueixen una estratègia.
El Kremlin busca preservar la seva narrativa interna d'èxit, que vol fer creure que els seus plans en terra ucraïnesa estan sortint com estava previst. Si tot va tan bé –tal com repeteix la refinada maquinària de propaganda russa–, ¿com s'explicarien tants cadàvers amb uniforme rus? Mentrestant, el cas ucraïnès és considerablement diferent: Ucraïna està fent front a una invasió i, per tant, no ha d'excusar-se davant la població per haver entrat en guerra. "Per què lluitem? Per existir", resumia dijous el president Volodímir Zelenski. Tot i això, el seu govern tampoc parla obertament de baixes perquè vol mantenir alta la moral de les seves tropes, que va ser clau per neutralitzar l'ofensiva llampec amb què Putin volia fer caure Kíiv en pocs dies.
Però tot i aquests esforços per amagar les víctimes militars, des de l'inici del conflicte han transcendit diverses estimacions que poden apropar-nos a la realitat. Aquesta setmana, per exemple, diversos mitjans nord-americans es feien ressò d'una informació: citant fonts del govern dels Estats Units, explicaven que l'administració de Joe Biden estima que l'exèrcit rus ja ha patit 75.000 baixes. Si aquesta xifra és prou precisa significaria un cop important per als interessos de Moscou, ja que, segons càlculs occidentals, el nombre de soldats russos desplegats a Ucraïna era de 150.000 a finals de la primavera. La meitat, doncs, podrien haver quedat fora de combat. Les 75.000 baixes que apunten des de la Casa Blanca coincideixen amb altres estimacions recents. La setmana passada des de la CIA n'apuntaven 60.000.
S'ha de recalcar que aquestes baixes no signifiquen morts. En llenguatge bèl·lic, les baixes militars es divideixen en dues categories: els morts en acció (KIA, per les seves sigles en anglès) i els ferits en acció (WIA, per les seves sigles en anglès), alguns dels quals acaben morint més tard. En el cas de les 60.000 baixes russes calculades per la CIA, per exemple, 15.000 serien soldats morts i 45.000 ferits. Serveis d'intel·ligència com el del Regne Unit o el d'Estònia també comparteixen el balanç de 15.000 uniformats russos morts des del 24 de febrer, xifra que suposaria una mitjana de més de 100 al dia. Si es té en compte que la mitjana de morts militars diàries en guerres des del 1816 havia sigut de 50, l'actual conflicte a Ucraïna és considerablement més mortífer, almenys per a les tropes de Moscou. Mentrestant, les xifres –interessades– que ofereix Kíiv sobre morts de soldats russos són encara més altes: prop de 40.000, segons va dir el mateix Zelenski aquest dimarts.
En el bàndol ucraïnès, i segons algunes estimacions fetes públiques, el panorama seria també desolador. A finals d'abril, Rússia es vanagloriava d'haver matat 23.000 soldats de Kíiv. Impossible de verificar. Però a principis de juny fonts governamentals ucraïneses asseguraven a la BBC que cada dia entre 100 i 200 militars d'Ucraïna morien en les tenebroses batalles que tenien –i tenen– lloc a la regió del Donbass.
Dades en quarantena
Evidentment, la difusió de les baixes militars –tant les pròpies com les del contrari– forma part de la guerra de propaganda i de relats que es lliura en qualsevol conflicte. Les Nacions Unides defensen que mai es poden considerar fiables les xifres presentades per parts implicades en el conflicte, ja que cada bàndol té interès en incrementar les baixes del contrari i reduir les pròpies. Per tant, cal posar-les en quarantena.
Hi ha diverses maneres d'estimar les baixes. La més habitual és a través d'informació secreta que normalment s'obté del bàndol contrari a partir de comunicacions interceptades o mitjançant agents o soldats infiltrats. En el cas de Rússia, fins i tot aquestes dades podrien estar distorsionades si es dona per vàlida la teoria de diversos serveis occidentals que apunten que el mateix Putin està rebent una versió més optimista del que realment passa al camp de batalla.
Altres mètodes poden ser els anomenats "informes de contacte", allò que els mateixos soldats veuen i comptabilitzen sobre el terreny. És un procés menys fiable, perquè la majoria de combats són a distància i els militars difícilment poden observar quantes víctimes de l'exèrcit contrari provoquen els seus atacs. I un altre mètode és calcular les baixes basant-se en el material militar destruït. Prèviament, es necessita tenir informació de l'exèrcit rival: per exemple, quants soldats solen tripular un vehicle en concret.
"Gairebé un secret d'estat"
A finals de març, un mes després de l'inici de la invasió, el diari britànic The Guardian citava declaracions d'un analista militar rus amb contacte directe al Kremlin que es deixava entrevistar en condició d'anònim. "És gairebé un secret d'estat", va contestar quan se li va preguntar sobre els russos morts a la guerra d'Ucraïna. I afegia: "No ho sabem exactament [quantes baixes hi ha hagut]... Ara mateix, és millor parlar d'altres coses".
Aquella mateixa setmana, el diari rus Komsomolskaya Pravda, proper al govern de Putin, publicava una notícia sobre l'avanç de les tropes russes al país veí. En un moment del text, i sense estar destacat de cap manera, s'hi podia llegir: "Segons dades del ministeri de Defensa [rus], 9.861 soldats russos han mort durant els combats i 16.153 més han estat ferits". Minuts després, aquesta informació desapareixia del portal web i la direcció del diari explicava que havien sigut víctimes d'un atac informàtic.