La "gran divisió” de la UE sobre Israel: cal continuar exportant-li armes?
El bloc europeu condemna els "atacs inacceptables" de l'exèrcit israelià a les tropes de l'ONU
BarcelonaCap sorpresa al Consell d'Exteriors de la Unió Europea d'aquest dilluns sobre la situació del Pròxim Orient. "Hi ha una gran divisió", ha constatat amb resignació el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, quan li han preguntat per l'entrega d'armes d'alguns estats membres a Israel. De fet, després que França i Espanya hagin instat al global dels socis europeus a tallar en sec l'exportació d'armament a l'estat israelià, la ministra d'Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, no ha volgut ni assistir a la trobada ministerial de la UE d'aquest dilluns sense cap justificació aparent, i el canceller alemany, Olaf Scholz, ja va avançar dijous passat que farien "nous enviaments aviat".
Com és habitual, els estats més propalestins del bloc, com Espanya, i els més proisraelians, com Alemanya, estiren cap a direccions oposades. Després dels Estats Units, Alemanya és el país que més material militar exporta a Israel, sobretot arran de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, i no té pensat reduir-ne el subministrament.
En canvi, en la mateixa línia que Espanya, França o Bèlgica, fa temps que Borrell insta a posar fi a l'entrega d'armes a l'exèrcit israelià i cada vegada són més els estats membres que se sumen a aquesta demanda. "La posició d'Espanya és que el Pròxim Orient no necessita més armament", ha insistit el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares. "Sense armes no hi ha guerra", ha afegit en un acte a Barcelona el president espanyol, Pedro Sánchez.
Aquesta constant divisió de la UE sobre els conflictes del Pròxim Orient fa que el bloc no acabi contribuint de cap manera cap a una solució pacífica. A més, pel que fa a la venda d'armament, el cap de la diplomàcia europea ha recordat que es tracta d'una competència estatal i no del global de la UE, si bé podrien acordar una posició en comú per tenir més capacitat de pressió, tal com fan amb tantes matèries o en general amb la mateixa guerra d'Ucraïna.
Tampoc no ha sorprès a ningú que la UE trigués tant a condemnar en una declaració conjunta "els atacs inacceptables" de les tropes israelianes contra les tropes de la Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL), que han deixat cinc cascos blaus ferits i han malmès les seves instal·lacions. El mateix Borrell ha tornat a lamentar que fins a última hora de la nit d'aquest diumenge els estats membres no fessin pública cap condemna i que "hagi costat tant" acordar-la.
Tal com diu la mateixa declaració del bloc, Borrell ha volgut subratllar que la UE condemna que Israel hagi tornat a vulnerar el dret internacional i humanitari, i ha titllat "de totalment inacceptables" els atacs a forces de l'ONU. En aquest sentit, el dirigent socialista ha criticat "l'erosió del dret internacional" i que el govern de Benjamin Netanyahu qüestioni el lideratge del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. "Aquesta missió no és cosa seva, sinó del Consell de Seguretat. Deixin-lo en pau", ha demanat Borrell.
La 'trampa' de Borrell per esquivar el veto d'Hongria als ajuts a Ucraïna
El Consell d'Exteriors de la UE també ha discutit sobre com continuar desplegant els fons europeus que tenen previst destinar a Ucraïna i que l'Hongria del prorús Viktor Orbán bloqueja. Borrell va plantejar que, per evitar necessitar el vistiplau de Budapest per tramitar els ajuts, la iniciativa de suport a Kíiv deixi de ser obligatòria per ser voluntària. D'aquesta manera, el govern magiar no cal que hi participi i la resta de socis europeus poden mantenir sense entrebancs el seu compromís amb les tropes ucraïneses.
Preguntat sobre el perill que hi hagi més països que finalment facin com Hongria i es neguin a pagar els ajuts a Ucraïna, Borrell ha respost de forma contundent que no hi veu "cap risc". I, tot i que aquest dilluns no s'ha tancat cap acord, el líder català s'ha mostrat molt optimista sobre una potencial llum verda al seu pla. "El pròxim Consell d'Exteriors de la UE serà el meu darrer, espero que els meus companys ho tinguin en compte", ha bromejat el cap de la diplomàcia europea.
D'altra banda, la Unió Europa ha aprovat aquest dilluns ampliar les sancions a l'Iran pel seu suport a Rússia. Concretament, han inclòs set personalitats i set entitats a la llista negra del bloc comunitari per enviar míssils i drons al règim de Vladímir Putin. Entre d'altres, se'ls congelaran els actius financers que tinguin dins de la UE i no hi podran operar diferents empreses aeroespacials, com Iranian Airlines, o diversos dirigents iranians, com el ministre de Defensa, Seyed Hamzeh Ghalandari.