Geòrgia s'encén en contra de la decisió de congelar les negociacions per entrar a la UE
La presidenta anuncia que es mantindrà en el càrrec un cop esgotat el seu mandat
BarcelonaTercera nit consecutiva de protestes a Geòrgia. Milers de persones s'han manifestat aquesta matinada a Tbilisi, la capital, contra la decisió del govern de congelar les negociacions d'adhesió a la Unió Europea. Centenars de persones van ser detingudes després que alguns manifestants europeistes formessin barricades al voltant del Parlament i llancessin bengales contra l'edifici, que van provocar un petit incendi. La policia ha acabat dissolent la concentració aquest matí amb gasos lacrimògens i canons d'aigua.
Es tracta de les protestes més multitudinàries, amb diferència, des que el partit governant, Somni Georgià –de tendència antioccidental–, va ser reelegit el mes passat en una votació en què l'oposició pro-UE denuncia que hi va haver frau electoral. Les eleccions es plantejaven, a la pràctica, com un referèndum en què Geòrgia decidia si mantenia els esforços per integrar-se a la Unió Europea o si, per contra, pivotava cap a Rússia.
També les institucions han reaccionat amb fermesa a la decisió de tallar ponts amb Brussel·les. La presidenta europeista de Geòrgia, Salome Zourabichvili, va qualificar el govern del país del Caucas d'il·legítim i va anunciar la seva intenció de romandre en el càrrec quan s'esgoti el seu mandat el mes que ve, desafiant d'aquesta manera l'autoritat del primer ministre. La presidenta, que exerceix funcions de representació institucional, va argumentar així el seu plantejament: “No hi ha un Parlament legítim, i un Parlament il·legítim no pot elegir un nou president. Per tant, no es pot fer cap investidura i el meu mandat continuarà fins que es formi un Parlament legítimament elegit”.
Dissabte el primer ministre, Irakli Kobakhidze, havia acusat l'oposició pro-UE de planejar una revolta, inspirant-se en les protestes d'Ucraïna el 2014, que van acabar amb la destitució del president pro-rus. De fet, els serveis de seguretat de l'estat van informar que alguns partits polítics intentarien "enderrocar el govern a la força".
El "xantatge" de Brussel·les
En aquesta antiga nació soviètica, el suport per adherir-se a la Unió Europea és aclaparador: més del 80% de la població hi està a favor i fins i tot és un objectiu que consta a la Constitució. Però l'actual govern ha empès el país cap a l'òrbita de Moscou. L'última crisi es va produir dijous, quan el partit de govern, Somni Georgià, va anunciar que aturava les converses d'adhesió amb Brussel·les durant els pròxims quatre anys. Mentre que l'oposició va criticar que el govern adopta cada cop polítiques més pròximes al Kremlin, el primer ministre va justificar la decisió argumentant que "alguns polítics i buròcrates europeus" utilitzen la integració de Geòrgia a la UE "com un element de xantatge".
Després de l'anunci, més de 200 persones que integren el cos de funcionaris diplomàtics van signar una carta oberta condemnant la posició del govern. I s'hi van afegir centenars d'empleats dels ministeris de Defensa, Justícia i Educació i del Banc Central, també posicionant-se obertament en contra de la decisió de congelar les converses d'adhesió a la UE. Segons mitjans locals, membres del cos diplomàtic dels Estats Units, Itàlia, els Països Baixos i Lituània, que treballaven al país, fins i tot van dimitir.
