Geòrgia esclata contra una llei d'inspiració russa

BarcelonaEl Parlament georgià, controlat pel partit populista Somni Georgià, ha aprovat aquest dimecres en segona lectura la controvertida "llei d'agents estrangers", durament criticada per l'oposició del país i per la Unió Europea per les seves similituds amb una normativa que Rússia utilitza per controlar qualsevol forma de dissidència.

La norma, coneguda oficialment com a "llei de transparència de la influència estrangera", ha rebut el suport de 83 diputats. Només 23 parlamentaris hi han votat en contra. La tercera votació de la llei, i definitiva, està programada per a mitjans de maig, segons han informat avui les autoritats georgianes, decidides a tirar-la endavant per tal d'aconseguir "una estabilitat duradora" al país. "Aviat aprovarem aquesta llei i crearem [condicions per a una] estabilitat a llarg termini a Geòrgia. A l'evitar processos revolucionaris, accelerarem la integració europea de Geòrgia", ha dit el primer ministre, Irakli Kobakhidze.

Però una part important de la població georgiana hi està en contra. I així ho estan fent saber. Al carrer les protestes –cada cop més multitudinàries– es repeteixen des de fa gairebé tres setmanes. La jornada més intensa es va viure aquest dimarts, en què les manifestacions van acabar a Tbilisi, la capital, amb enfrontaments amb la policia, desenes de ferits i la detenció d'almenys 63 persones. Aquest dimecres la població ha tornat a sortir al carrer i s'espera una nit calenta. A les manifestacions abunden les banderes de la Unió Europea, i alguns dels assistents han cremat banderes russes.

Els opositors denuncien que la llei promoguda pel govern ataca directament la democràcia del país, i l'apropa perillosament a Moscou. Segons el text, tota organització que rebi més del 20% del seu finançament de l'exterior s'haurà d'inscriure en un registre com a “agent dels interessos d'una potència estrangera” i el ministeri de Justícia georgià en durà a terme inspeccions cada sis mesos, cosa que, segons els crítics, podria forçar el lliurament de documents, comunicacions internes i confidencials. Això seria un cop dur per a nombrosos projectes que estan en marxa actualment al país: des de programes sobre desenvolupament agrícola fins a programes per a dones, finançats amb diners de la UE o dels Estats Units.

Però, sobretot, es veu com un atac directe a les organitzacions polítiques i de drets humans que fiscalitzen el poder i que, com que l'oposició està dividida i debilitada, han esdevingut el principal obstacle d'un partit que, a poc a poc, ha anat prenent el control de bona part de les institucions de l'estat.

La Unió Europea ha demanat aquest dimecres a Geòrgia que respecti el dret de reunió pacífica i no utilitzi la força contra els manifestants. L'alt representant de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha escrit al seu perfil de X: “Geòrgia és un país candidat a la UE, demano a les seves autoritats que garanteixin el dret de reunió pacífica. L'ús de la força per reprimir-ho és inacceptable”. De fet, un dels ferits en les manifestacions de dimarts era un líder de l'oposició georgiana, que va haver de ser hospitalitzat amb el nas trencat i amb contusions per tot el cos.