Qui és Geert Wilders, el trumpista xenòfob que ha guanyat les eleccions als Països Baixos?

Brussel·lesLa pel·lícula és similar a la que ja han protagonitzat diferents dirigents d'extrema dreta que han assolit el poder. Quan Geert Wilders va abandonar el 2006 el gran partit de centredreta neerlandès i va muntar la seva pròpia parada, ningú en donava ni un duro. Al principi, l'opinió pública neerlandesa el caricaturitzava com un histrió amb idees xenòfobes sobre els musulmans i no se'l prenia seriosament, com si fos impensable que un personatge així arribés a ser mai el primer ministre dels Països Baixos ni a ocupar cap mena de càrrec de responsabilitat.

Els primers resultats no van ser gaire bons i la resta de partits l'aïllaven. Tot i això, de mica en mica, a base d'estirabots racistes i euroescèptics, es va anar fent un forat als mitjans i —el més important— va aconseguir que el seu discurs, extremadament xenòfob, anés quallant entre els neerlandesos i les formacions principals. També ha contribuït, i molt, a fer que el repte migratori sigui constantment el tema principal de discussió política dels Països Baixos.

Fins al punt que, aquest dimecres, Wilders ha guanyat les eleccions neerlandeses: ha doblat els escons que tenia, fins als 37, i ha tret 12 diputats més que el segon partit, la coalició socialdemòcrata i ecologista. Ja ha rebut, esclar, les felicitacions de líders d'extrema dreta d'arreu, com l'argentí Javier Milei, que precisament va sortir elegit president aquest cap de setmana, l'italià Matteo Salvini, la francesa Marine Le Pen o, entre d'altres, l'espanyol Santiago Abascal.

Amb el líder que el comparen més, però, és amb Donald Trump. No només per qüestions ideològiques i la manera que té —sobretot per Twitter— de deixar anar les seves arengues, sinó per qüestions d'estètica i semblances físiques. Comparteixen el mateix color de cabell, ros platí desgastat, i el porten clenxinat cap enrere d'una manera similar. Per aquest motiu, l'anomenen el Trumpista Holandès.

Tot i aquest sobrenom, Wilders ja estava ficat en política des de molts anys abans que Trump arribés a la Casa Blanca. El 1990 es va afiliar al Partit Popular de la Llibertat i la Democràcia (PVV), que és una coalició de partits de centredreta i liberals. De fet, és la mateixa formació que la del longeu ex primer ministre Mark Rutte, a qui va donar suport parlamentari extern entre el 2010 i el 2012 i de qui, des de llavors, ha esdevingut el gran arxienemic.

Va treballar al PVV durant vuit anys com a redactor de discursos i després va sortir elegit diputat al Parlament neerlandès. No va ser fins al 2006 que va trencar amb aquest partit perquè ell era completament contrari a l'adhesió de Turquia a la Unió Europea. Aleshores va iniciar la seva carrera en solitari i va començar a protagonitzar un escàndol rere l'altre.

Durant aquests anys, Wilders fins i tot ha acabat als tribunals per diferents casos d'incitació a l'odi. Ha titllat Mahoma de "pedòfil" i ha qualificat l'Islam d'"ideologia feixista" i de "religió retardada". També va proposar cobrar un impost extra a les dones musulmanes que portessin mocador i el 2014 va ser declarat culpable de discriminació contra la comunitat musulmana perquè en un míting va preguntar als assistents si volien més o menys marroquins. Els seus seguidors van bramar que "menys" i ell va respondre amenaçant: "Ens n'encarregarem".

Aquest canvi d'opinió política i la seva actitud provocativa ha fet que hagi d'anar amb escortes constantment i tingui una vida pública limitada. També li ha costat l'enemistat de, per exemple, el seu germà, amb qui solia fer grans viatges. Wilders, que és l'ovella negra de la família, no s'hi parla per "motius polítics" i el primogènit diu que ara no mantenen una bona relació perquè les seves idees "sobrepassen" la línia vermella.

Rebaixa el discurs per formar govern

El programa electoral amb el qual Wilders ha guanyat les eleccions no enganya. Demana un referèndum per sortir de la Unió Europea i fer realitat l'anomenat Nexit, polítiques migratòries molt més estrictes contra la immigració i l'asil, el tancament de mesquites i la prohibició de l'Alcorà i mesures contra l'ús del vel. Ara bé, tot i que ha tret bons resultats, si vol formar govern, necessita pactar amb altres formacions polítiques.

Per mirar de persuadir la resta de grups, com ja ha fet durant la campanya electoral, ha assegurat que rebaixarà el to del seu discurs extremadament islamòfob, ha promès que respectarà "el marc legal i constitucional" i que està "disposat a cedir". En aquest sentit, l'hereva de Rutte al capdavant del PVV, Dilan Yesilgöz-Zegerius, no ha descartat trencar el cordó sanitari i entregar-li els seus vots, i la formació populista i antiecologista Moviment Camperol-Ciutadà ja s'hi ha posat bé.

Cal dir, però, que el líder xenòfob encara necessitaria més suports i li serà complicat formar govern. Sigui com sigui, Wilders és optimista i ja es veu al capdavant del govern dels Països Baixos. "Volem i governarem amb 37 escons", insisteix.