Els EUA avalen l'entrenament de pilots ucraïnesos per als F-16

Barcelona / LondresUcraïna ha dominat l'agenda en el primer dia de la cimera del G-7, que té lloc durant el cap de setmana a la ciutat japonesa d'Hiroshima, un dels dos símbols de la massacre nuclear que va posar fi a la Segona Guerra Mundial al Pacífic el 1945. I al Memorial de la Pau, gairebé a l'ombra de l'esquelet de la Cúpula del Genbaku, l'únic edifici que va quedar dret quan va tenir lloc l'explosió del 6 d'agost, on els líders dels set països més industrialitzats del món més els representants de la UE s'han fotografiat i han recordat les víctimes, el grup ha anunciat noves sancions contra Rússia.

Alhora, en el mateix fòrum, i segons informaven tant el New York Times com el Washington Post, el president dels Estats Units, Joe Biden, hauria comunicat als socis que el seu país també donarà suport a un esforç internacional per entrenar pilots ucraïnesos per als caces F-16. El president Volodímir Zelenski demana des de fa mesos la creació del que anomena "una coalició internacional d'avions", que ajudi a protegir els cels del seu país, i que ja compta amb el suport del Regne Unit, França i els Països Baixos.

Els Estats Units han de donar el vistiplau perquè altres forces aèries cedeixin els seus F16 a Kíiv, i el fet que la Casa Blanca es comprometi a participar en l'entrenament del personal que els farà volar és un pas més en la probable aprovació de l'enviament dels aparells. Segons els mitjans nord-americans esmentats, els pròxims mesos es procedirà a la discussió concreta sobre com proveir els aparells necessaris, que l'estat major ucraïnès –i també els analistes occidentals– consideren imprescindibles perquè l'esperada contraofensiva tingui èxit.

Sigui com sigui, és un moviment rellevant. I més si es té en compte que, en els últims dies, la pressió cap a Joe Biden havia incrementat. I no només per part de Zelenski, que aprofita sempre que pot per reclamar més suport occidental per frenar els invasors russos, sinó també per part d'alguns governs europeus, que exigien a Washington que fes una pas en aquesta direcció. Aquesta setmana, per exemple, França i el Regne Unit ja havien anunciat que estan disposats a entrenar militars ucraïnesos en l'ús dels famosos F-16. "Avui hem parlat dels avions, un tema molt important per a nosaltres, perquè no podem controlar el cel. Volem crear aquesta coalició d'avions i soc molt positiu. N'hem parlat i veig que aviat s'anunciaran algunes decisions que crec que seran molt importants. Però hem de treballar-hi una mica més", va dir, des de les illes britàniques, Zelenski després de reunir-se amb el premier Rishi Sunak aquesta setmana.

La reticència del bloc occidental, especialment de Washington, a entregar aquests caces militars a Kíiv s'entén, sobretot, per un motiu: que suposin una escalada encara pitjor en el conflicte global en què s'ha convertit la invasió russa d'Ucraïna i que ha portat la tensió entre Rússia i Occident a nivells ben alts. Moscou ho considera "una línia vermella" i alguns creuen que l'exèrcit de Zelenski podria utilitzar aquests aparells per llançar atacs contra territori rus. El govern ucraïnès, però, reitera sempre que només els vol per defensar-se dels atacs russos.

Matar de gana la maquinària de guerra de Putin

Pel que fa al capítol de sancions econòmiques, el G7 intenta collar encara més Moscou. El comunicat conjunt emès en aquesta primera jornada de la trobada insisteix a "desproveir Rússia de la tecnologia, l'equipament industrial i els serveis del G-7 que puguin donar suport a la seva maquinària de guerra" i posar les mesures adients per evitar que "s'eludeixin" a través de països tercers. Cal "matar de gana la màquina de guerra" de Vladímir Putin.

El grup de les potències industrialitzades –els Estats Units, el Japó, Itàlia, Alemanya, el Canadà, França i el Regne Unit, més la UE– fa així pinya amb Ucraïna i remarca que qualsevol proposta de pau ha d'incloure la "completa i incondicional retirada" de les tropes russes del país. Com a prova del suport, el president Volodímir Zelenski assistirà també com a convidat a la cimera, tot i que encara hi ha dubtes sobre si hi serà de manera només virtual. Des del Japó asseguraven que la visita seria presencial i que arribaria a Hiroshima diumenge. Però des de l'oficina de premsa del líder ucraïnès ho negaven –tot i que abans ho havien confirmat– i informaven que la intervenció seria virtual. Si es confirma que els avions cada cop estan més a prop, una visita a la ciutat màrtir d'Hiroshima cobraria encara més força com a gest diplomàtic.

Mentrestant, Kíiv continua explotant la diplomàcia. Si la setmana passada Zelenski va protagonitzar una gira europea –amb visites a Itàlia, el Vaticà, França, Alemanya i el Regne Unit–, aquest divendres ha anat a l'Aràbia Saudita, en la seva primera visita al país, per participar en la reunió de la Lliga Àrab, la primera en què assisteix el dictador de Síria, Bashar al-Assad, que ha guanyat la guerra al seu país amb el suport rus.

Zelenski no ha desaprofitat la visita per intentar remoure consciències entre els membres de la Lliga, entre els quals només Síria, per raons evidents, ha donat suport a l'agressió de Moscou. Amb totes les altres nacions han intentat mantenir bones relacions amb Moscou. "Per desgràcia, hi ha alguns al món i aquí entre vosaltres que tanquen els ulls davant les annexions il·legals –els ha dit Zelenski–. Soc aquí perquè tothom pugui fer-hi una mirada honesta. Per més que els russos intentin influir, encara hi ha d'haver independència". I invocant una història coneguda pels països reunits a Jeddah, Zelenski també els ha dit als líders reunits que el seu país es defensava dels colonitzadors i imperialistes.

L'Aràbia Saudita, la nació amfitriona, ha seguit un caut equilibri en el conflicte: d'una banda, donant suport a la resolució de l'ONU que demana que Rússia retiri les seves tropes i prometent 400 milions de dòlars en ajuda humanitària a Ucraïna, mentre que d'altra banda s'ha resistit a imposar-li sancions.

Pont amb el Sud Global

Aquest increment de les sancions és, precisament, el que l'acord signat pels líders del G-7 vol assegurar. Perquè pretenen ara no només ofegar les seves exportacions, sinó que també amenaça amb "costos molt grans" a qualsevol empresa o país que subministri armes a Rússia. Les set potències, de fet, s'han compromès a "limitar els beneficis energètics de Rússia i les seves capacitats extractives", mantenint les prohibicions d'exportació i els límits al preu del gas i el petroli rus, i a prevenir que els bancs russos utilitzin "branques" en tercers països per eludir les sancions. També han acordat mesures per "restringir el comerç i l'ús dels diamants extrets, processats i produïts per Rússia", que també financen la guerra a Ucraïna.

La trobada dels més poderosos també vol actuar de pont entre Zelenski i els països del Sud Global, alguns dels quals assisteixen a Hiroshima com a convidats. Per això també seria molt rellevant l'assistència del president ucraïnès en persona, perquè li donaria l'oportunitat de reunir-se amb el primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, o el del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, per presentar-los la seva proposta de 10 punts per iniciar un procés de pau, tot i que l'hipotètic diàleg entre Ucraïna i Rússia sembla encara molt llunyà. Però el G-7 té clar que, si es produís, l'esforç ha de comptar amb la presència i el suport de països del Sud Global, alguns dels quals són aliats de Moscou, per poder tenir possibilitats d'èxit.

Mentrestant, les altres discussions del primer dia de cimera han estat sobre economia, la seguretat a l'Indopacífic i les armes nuclears. Per això, el primer ministre japonès i amfitrió de la trobada, Fumio Kishida, ha dut els líders de l'aliança, amb Joe Biden, Emmanuel Macron, Justin Trudeau i Olaf Scholz al capdavant, al Memorial de la Pau, que recorda no només les més de 140.000 víctimes del 6 d'agost, sinó les 333.907 que va causar en total la bomba H.

Kishida vol arrencar un compromís contra l'actual procés de rearmament nuclear, que s'inclourà probablement en la declaració final de la cimera. En el debat sobre l'Indopacífic, el Japó també ha destacat l'amenaça que suposa Corea del Nord. Però el focus de la discussió ha estat, com era previsible, la Xina. Les amenaces sobre Taiwan inquieten especialment el govern nipó, però també els Estats Units, que han promès reiteradament donar suport a l'illa en cas d'una invasió xinesa.

I és que el G-7 té en aquesta cimera un objectiu molt més geopolític: recuperar poder d'influència davant la Xina i Rússia. Cada cop més països emergents o en vies de desenvolupament, l'anomenat Sud Global, accepten les ofertes econòmiques (i militars) de la Xina o Rússia, i veuen el G-7 com a representants d'un ordre global antic. "Hi ha un intent clar d'atreure el Sud Global cap al G-7", deia a l'ARA l'investigador superior del Cidob Víctor Burguete, i per això la cimera parlarà també d'"aliments, salut i desenvolupament". No és gens estrany, doncs, que els països convidats a la cimera d'Hiroshima siguin justament l'Índia i el Brasil (que formen part dels BRIC, el grup d'influència que també inclou la Xina, Rússia i Sud-àfrica), a més de Corea del Sud, Austràlia, el Vietnam, Indonèsia (cap d'ASEAN), les illes Cook (cap del Fòrum de les illes del Pacífic) i les Comores (cap de la Unió Africana). El missatge per a tots ells del secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va ser molt clar: "Des de l'Àsia central fins a les illes del Pacífic passant per l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Orient Mitjà, el nostre objectiu és oferir als líders i als ciutadans més bones opcions: lliures de coacció, deutes insostenibles i influències malignes", va dir en la roda de premsa posterior a la reunió de ministres del G-7 el mes passat, preparatòria de la cimera de líders. La referència a la Xina i a Rússia era clara.