El G-7 acusa Rússia de provocar una crisi alimentària mundial

Dortmund (Alemanya)La cimera de ministres d’Exteriors i d’Agricultura del G-7 que ha tingut lloc aquest divendres a Alemanya ha posat èmfasi en contenir la crisi alimentària que està provocant la guerra a Ucraïna. La cap de la diplomàcia alemanya, Annalena Baerbock, ha acusat el president rus, Vladímir Putin, de “voler dividir la comunitat mundial” i d’incitar a “una guerra d’alimentació” que es veu agreujada pels impactes climàtics globals. Rússia està bloquejant els ports ucraïnesos i hi ha 25 milions de tones de cereals que no poden ser exportades a altres països. La necessitat d’aquest tipus de producte és especialment extrema a l’Àfrica i al Pròxim Orient.

Durant la cimera s’ha debatut com trencar aquest bloqueig. No és gens fàcil. En teoria, Occident podria assegurar rutes marítimes pel mar Negre, però des del punt de vista militar això seria interpretat per Rússia com una participació occidental directa en la guerra. Tots els països del G-7 volen evitar aquest escenari. Quedaria, però, per veure si Ucraïna podria obrir per la seva pròpia força el port bloquejat d’Odessa. Queda com a alternativa plantejar-se el transport de cereals per ferrocarril, carretera, rius o canals. Però aquestes rutes tenen menys capacitat i més problemes tècnics. No hi ha prou vagons i els raïls ucraïnesos tenen una amplada de via diferent de la utilitzada en la UE.

La Comissió Europea està treballant alhora en plans corresponents per facilitar que Ucraïna exporti 20 milions de tones de cereals en els pròxims tres mesos. “Necessitem els cereals en el mercat mundial i Ucraïna necessita les sitges per a les pròximes collites”, ha subratllat el ministre d’Agricultura alemany, Cem Özdemir. El 2021, segons dades de l’ONU, Ucraïna va ser el tercer exportador d’ordi més gran del món i el cinquè més gran de blat. Kíiv acusa Rússia de saquejar els magatzems de gra ucraïnesos i d’introduir productes agrícoles al seu propi país o destruir-los. El president rus, Vladímir Putin, al seu torn, ha anunciat que espera una collita de blat rècord aquest any i que en vol augmentar les exportacions.

Alto el foc immediat

Dmitró Kuleba, el ministre d’Exteriors ucraïnès, ha portat alhora a Alemanya, convidat pel G-7, una altra llista de desitjos molt delicada: la confiscació d’actius estatals russos per destinar-los a la reconstrucció d’Ucraïna i més armament. El Regne Unit ha concedit que cal ampliar i accelerar l’ajuda militar a Ucraïna. Kíiv exigeix l’entrega d’avions militars occidentals, caces de reacció, i sistemes de defensa antimíssils. Però diversos països de l’OTAN, començant per Alemanya i els Estats Units, són esquius a satisfer aquests desitjos. La UE, en tot cas, ha avançat que enviarà més tancs i artilleria a Ucraïna.

El G-7 sap que necessita alhora mantenir obert el diàleg amb Rússia. En aquest sentit, el canceller alemany Olaf Scholz i Putin han mantingut aquest divendres una llarga trucada telefònica després d’un mes i mig sense contacte directe. Scholz li ha reclamat un alto el foc immediat a Ucraïna, li ha subratllat que és fals culpar Ucraïna d’estar dominada pels nazis i li ha recordat la responsabilitat russa en la crisi alimentària global.