El G-7 acontenta Zelenski i ofereix garanties de seguretat a Ucraïna
El Grup dels Set es compromet a protegir el país ucraïnès a llarg termini i contra futurs atacs
Brussel·lesEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha quedat sense una data concreta sobre l'inici del procés d'adhesió del seu país a l'OTAN, però ha aconseguit un pronunciament per part dels aliats que el situa més a prop que mai de l'Aliança Atlàntica i un acord del G-7, que es compromet a garantir la seguretat dels ucraïnesos a llarg termini. Per això, tot i els retrets d'ahir, aquest dimecres Zelenski s'ha mostrat molt agraït amb els socis atlàntics i ha qualificat la trobada de l'OTAN a Vílnius (Lituània) d'un "èxit" per a Kíiv. "El resultat de la cimera és un èxit que Ucraïna necessitava i que té un gran significat per al poble ucraïnès", ha assegurat el president d'Ucraïna.
Concretament, les conclusions que ha consensuat el Grup del Set parlen de "compromís de seguretat" amb futures agressions, i no de "garanties de seguretat", tal com s'hi refereix Zelenski o el mateix president dels Estats Units, Joe Biden, que ha sigut qui ha anunciat l'acord. El matís és important perquè significa que es comprometen a continuar subministrant armament, entrenament militar i intercanvi d'informació d'intel·ligència, però en cap cas que un atac a Ucraïna representa un atac a tota l'organització, com indiquen les "garanties de seguretat" de l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord. Algun experts han comparat aquesta mena de protecció a la que ofereix els Estats Units a Israel, que rep armament estatunidenc molt potent.
Precisament, l'OTAN ha volgut evitar posar dates a l'inici de l'adhesió d'Ucraïna per assegurar-se que Kíiv no entri a l'Aliança Atlàntica mentre duri el conflicte contra Rússia perquè significaria que de facto tots els membres del bloc militar passarien a estar en guerra. En aquest sentit, Zelenski ha volgut deixar clar que "entén" que l'OTAN no accepti Kíiv en plena invasió del règim de Vladímir Putin. "Ningú vol una guerra mundial", ha constatat el líder ucraïnès, tot i que dimarts va qualificar la decisió d'"absurda".
Zelenski, de fet, ha insistit que el més "òptim" hauria estat una "invitació informal" dels aliats que no pas un compromís de convidar Ucraïna quan "les condicions ho permetin". En aquest sentit, ha subratllat que la gestió de les expectatives sobre l'acostament del seu país a Occident també és molt important per al poble ucraïnès i per a l'esdevenir de la guerra. I ha posat d'exemple la decisió de la Unió Europea d'atorgar a Ucraïna l'estatus de candidat malgrat que l'adhesió al bloc europeu vagi per llarg. "Això fa que el poble ucraïnès ja estigui desitjant entrar a la UE", ha apuntat Zelenski.
En tot cas, el to del president d'Ucraïna ha estat molt diferent del d'ahir, quan fins i tot va acusar Occident de "deixar una finestra d'oportunitat per negociar l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN amb Rússia". Aquest dimecres ha celebrat el pas endavant en el camí de l'acostament a l'Aliança, les anhelades "garanties de seguretat" i que els socis atlàntics hagin acordat que Kíiv es pugui saltar els tràmits d'haver de demostrar, quan sigui l'hora, els avenços militars, polítics i econòmics per entrar a l'OTAN, l'anomenat Pla d'Acció.
A més, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha confirmat que tiraran endavant un programa pluriennal d'ajuda a Ucraïna per garantir la "interoperabilitat" entre l'armament i les forces aliades amb les ucraïneses a llarg termini. També, igual que el Grup dels Set i altres països de manera bilateral, com Espanya, s'han compromès a continuar subministrant equips militars a Kíiv, que està en plena ofensiva, "tant de temps com faci falta". "Sé que hi ha moltes vegades que se sent frustrat [...], però li prometo que els Estats Units estem fent tot el que podem per entregar-li el que necessita tan de pressa com podem", ha dit Biden a Zelenski després de la reunió bilateral que han mantingut.
Els aliats exhibeixen unitat
Els aliats arribaven a la cimera de Vílnius amb una certa divisió. Per un costat, com sempre, els països bàltics i de l'Europa de l'Est pressionaven per aprovar un cronograma clar, amb terminis i condicions clares, sobre l'adhesió d'Ucraïna. I, per l'altre, Alemanya o els Estats Units, que capitaneja el bloc militar occidental, es negaven a posar data a l'inici del procés d'entrada de Kíiv perquè asseguraven que encara no està preparada. Finalment, però, les dues posicions s'han mostrat satisfetes amb el text final de la cimera de Vílnius.
El president de Polònia, Andrzej Duda, per exemple, ha celebrat que l'Aliança Atlàntica deixi més "clar" que mai el camí d'adhesió d'Ucraïna. "Podem dir que la decisió s'ha pres", ha assegurat el dirigent polonès, que ha admès que avançar més en l'entrada de Kíiv a l'OTAN mentre duri la guerra és "impossible". En la mateixa línia, el primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, ha celebrat que l'OTAN hagi pres una decisió "unànime" sobre continuar donant suport a Ucraïna fins "al final". "Moscou ja no genera divisió entre els aliats", ha assegurat el líder letó. "És la primera vegada que assenyalem clarament el camí d'Ucraïna a l'OTAN. Tenim clares les condicions prèvies i tenim la invitació", ha afegit l'amfitrió i president de Lituània, Gitanas Nauseda.