El futur de la dona més poderosa d'Europa
Von der Leyen s'ha convertit en la líder indiscutible de la UE i ha gestionat la pandèmia i la guerra amb èxit, però evita avançar si revalidarà el mandat
Brussel·lesAmb gairebé només quatre anys al capdavant de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha hagut d'afrontar l'execució del Brexit, la pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna i totes les derivades, com la crisi energètica, la inflació elevada i, ara, un alentiment de l'economia de l'eurozona. Tots aquests grans reptes, lluny d'enfonsar-la o de qüestionar-ne el lideratge, l'han erigit en la dirigent indiscutible del club europeu —molt per damunt del president del Consell Europeu, Charles Michel— i ha aconseguit dotar de més sentit l'existència mateixa de la Unió Europea, molt qüestionada quan ella en va agafar les regnes.
Va tirar endavant amb èxit la compra conjunta de vacunes —amb escàndol inclòs, però que sembla que ja ningú recorda— i els plans de recuperació per revitalitzar l'economia europea postpandèmia. També ha liderat el suport armamentístic sense precedents a Ucraïna i les sancions contra Rússia, a més de l'ambiciosa agenda verda de la Unió Europea malgrat els múltiples detractors. Tot plegat (i les bones projeccions a les enquestes) la situa al capdavant de les travesses per tornar a ser la presidenta de la Comissió Europea, però Von der Leyen no ha avançat si té la intenció de revalidar el mandat després de les eleccions del juny que ve.
L'exministra de Defensa alemanya no vol fer encara el pas nou mesos abans dels comicis per, sobretot, no revifar durant tot aquest temps la guerra interna que té amb el seu partit, el Partit Popular Europeu (PPE), liderat pel també alemany Manfred Weber. De fet, els conservadors europeus són els que estan pressionant més Von der Leyen perquè rebaixi el ritme de la lluita contra el canvi climàtic, que es preveu que serà el cavall de batalla de les pròximes eleccions comunitàries.
El PPE es reivindica com el partit de pagesos i ramaders i vol evitar que se li escapin més votants de zones rurals cap a l'extrema dreta o a noves formacions. Per això, fa temps que es vol desmarcar de les iniciatives impulsades per la Comissió Europea. Els conservadors, per exemple, van votar en contra de la polèmica llei europea que prohibeix la venda de cotxes nous amb motor de combustió a partir del 2035 i la de la restauració de la naturalesa, dues normatives insígnia de l'executiu liderat per Von der Leyen. També es volen erigir en els defensors de la indústria i l'economia europees, encara que sigui en detriment del medi ambient.
En matèria d'immigració, al costat de Meloni
Tot i que pel que fa a mesures ecologistes Von der Leyen està més a l'esquerra que el seu partit, en matèria migratòria no ha tingut cap mena de recança a adoptar part del discurs de l'extrema dreta i fer-se fotos de suport, per exemple, amb la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni. Sense anar més lluny, ara fa dues setmanes van viatjar fins a Lampedusa per fer front comú contra la immigració il·legal i reforçar la vigilància fronterera a escala europea. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea va ratificar que quant a la reforma del pacte migratori, que ara està en ple debat, la dreta i l'extrema dreta coincideixen i estan disposades a aliar-se.
Un altre dels retrets que es fan a Von der Leyen és que hagi evitat obrir una de les capses de Pandora que li podrien haver passat més factura i hagi obviat les reformes estructurals de la Unió Europea que fa temps que demanen alguns grans estats membres, i encara més si es preveu que els Vint-i-set acceptin nous socis com Ucraïna i alguns països dels Balcans occidentals. Fins i tot l'hi va demanar al ple del discurs de l'estat de la Unió la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que va assegurar que el bloc comunitari "necessita reformes" urgents perquè, "tal com la coneixem ara, no pot funcionar amb 32, 33 o 35" estats membres.
En aquest sentit, Alemanya i França també van presentar a l'últim consell d'afers generals de la UE un informe que posava les bases per començar a debatre quins grans canvis calen al bloc europeu, com la fi de la unanimitat en algunes matèries o la reducció de comissaris europeus i europarlamentaris. Tot i que Von der Leyen fins ara hi ha passat de puntetes, fonts comunitàries preveuen que a principis de novembre Brussel·les presenti les línies mestres de la nova Unió Europea i, per tant, cap on vol encaminar el club europeu en la seva segona potencial legislatura. Al discurs de l'estat de la Unió d'enguany, encara que tímidament, ja va llançar un avís: "La història ens crida a completar la Unió".