França tem la importació de la guerra entre Israel i Palestina

ParísDeu dies després de l'esclat de la guerra entre Israel i Palestina, el govern d'Emmanuel Macron intenta per tots els mitjans que el conflicte no arribi a França. Al país gal hi viu la comunitat jueva més important d'Europa, amb gairebé mig milió de persones, i també un nombre molt important de musulmans. L’islam, amb 5,4 milions de persones, és la segona religió a França. “No duguem a terme a casa nostra aventures ideològiques per imitació, per projecció. No afegim, per il·lusió o càlcul, fractures nacionals a fractures internacionals”, demanava el president francès, Emmanuel Macron, fa pocs dies.

El risc que el conflicte al Pròxim Orient acabi tenint repercussions al territori francès és elevat: des de fa dies es multipliquen els missatges i els actes antisemites –la policia ha detingut desenes de persones en possessió d’armes blanques davant de llocs de culte jueus– i divendres passat es produïa la mort d’un professor d’un institut d’Arràs, al nord del país, per l’apunyalament d’un jove islamista radical. El govern va decidir elevar al màxim l’alerta terrorista i s’ha reforçat la seguretat al carrer, però especialment als llocs de culte jueu i a les escoles i instituts. 

El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, atribuïa l’atemptat d’Arràs a “l'atmosfera de jihadisme”, un concepte ideat per l’especialista de l’islam i el món àrab Gilles Kepel. El politòleg sosté que en els últims anys s’han multiplicat els atemptats de persones radicalitzades que no pertanyen directament a les estructures de l’Estat Islàmic ni a cap altra organització islamista. Són persones que tot i haver crescut a França senten odi pel país i han patit “un rentat de cervell” a través dels missatges de les organitzacions islamistes radicals. 

Odi a França

“Ja no hi ha una persona o organització que dona ordres de matar. Hi ha d’una banda els emprenedors d’ira, que designen objectius, com el professor Samuel Paty o el setmanari Charlie Hebdo. I de l’altra, persones que ja s'han radicalitzat a la xarxa o a través de sermons especialment virulents que decideixen actuar, sense pertànyer a cap organització”, explica Kepel. En aquesta descripció encaixa el presumpte autor de l’assassinat del professor d’Arràs. Segons s'ha sabut aquest dimarts, Mohammed Mogouchkov, de 20 anys, havia gravat un missatge en què declarava el seu “odi a França i als francesos” i utilitzava, segons els investigadors, un llenguatge proper a l’Estat Islàmic. “M’heu empès a l’infern”, deia el terrorista a l’àudio.

Mogouchkov també declarava el seu suport als musulmans de Palestina, de l’Iraq i d’Àsia. Els investigadors rebutgen vincular l’atemptat amb la guerra entre Israel i Palestina, però el ministre de l’Interior sí que creu que hi ha un vincle. Darmanin, a més a més, ha optat per prohibir totes les manifestacions en favor de Palestina a tot França, en un gest molt criticat. De fet, associacions propalestines han recorregut la decisió al Consell d’Estat –equivalent al Tribunal Constitucional espanyol– perquè consideren que és un greu atemptat contra la llibertat d’expressió. 

Fractures socials

Malgrat l’atemptat de divendres i diferents incidents, com les contínues amenaces de bomba a llocs turístics i a centres educatius, per ara el conflicte del Pròxim Orient no s’ha importat a França. Però les profundes fractures socials del país no posen les coses fàcils. El conflicte a Israel i Palestina ha explotat quan a l’Hexàgon encara no s’han tancat les ferides per la defunció de Nahel, el jove d’origen algerià víctima d'un tret de la policia. La seva mort va tornar a aixecar una onada de manifestacions i violència que posaven en relleu el problema de les banlieues i del racisme institucional al país, terreny perfecte pel radicalisme. La comunitat musulmana també ha protagonitzat recentment un enfrontament amb el govern per la prohibició de l’abaia, una túnica musulmana, a les escoles i instituts. Dilluns, durant el minut de silenci en memòria del professor mort divendres a Arràs que es va fer a tots els centres educatius del país, 357 alumnes van "pertorbar" l'homenatge.

El missatge de Macron que demanava no importar el conflicte a França era, també, un missatge per als partits de l’oposició, que han impulsat la seva pròpia guerra ideològica al voltant de la guerra a Israel i Palestina. Des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, s’està utilitzant el conflicte i l’atemptat de divendres a Arràs com a arma per fer política. També ha desfermat un conflicte polític entre els partits progressistes. La coalició de les esquerres, agrupada a l’Assemblea Nacional sota el nom de Nupes, amenaça amb trencar-se per la posició de La França Insubmisa (LFI), que ha condemnat l’atemptat de Hamàs, però es nega a qualificar-lo de grup terrorista. Considera que és un combatent legítim en defensa del poble palestí.