França prohibeix les túniques musulmanes a les escoles i instituts

ParísUna setmana abans que comenci el curs escolar a França, el nou ministre d'Educació, Gabriel Attal, ha sorprès aquest dilluns amb l'anunci de la prohibició de les abaies i els qamis –els vestits i les túniques tradicionals de països musulmans– a tots els establiments escolars públics del país. “Quan s'entra a una aula, no s'hauria de poder identificar la religió dels alumnes mirant-los", ha resumit Attal. La decisió compta amb tot el suport de l'executiu francès, tal com ha deixat clar el portaveu governamental, que ha qualificat les dues peces de roba com un "atac polític" contra la laïcitat dels centres educatius. "L'escola és laica", ha subratllat.

La llei de la laïcitat del 2004 ja prohibeix de forma genèrica als establiments escolars públics –escoles i instituts– qualsevol símbol "que manifesti ostensiblement una pertinença religiosa", com el vel islàmic, les creus cristianes de grans dimensions o les quipàs. Però la norma no especificava cada símbol religiós prohibit, un fet que obliga els responsables dels centres educatius a aplicar el seu propi criteri a l'hora de prohibir o permetre peces de roba com les abaies i els qamis.

Davant la demanda d'aclariments per part dels directors dels centres, l'any passat una circular d'Educació obria la porta a prohibir aquests vestits i túniques, però era prou ambigua com per continuar acceptant-les a les escoles i instituts. L'anterior ministre d'Educació, Pap Ndiaye, es va negar a prohibir-les explícitament. "No publicarem catàlegs interminables per precisar la llargada de les peces de roba", va dir aleshores Ndiaye.

Augment dels atacs contra la laïcitat

Però Attal, una figura en ascens al govern, ha volgut començar el curs prohibint les abaies i els qamis coincidint amb un augment de les notificacions d'atacs a la laïcitat als centres escolars. Es van començar a disparar després de l'atemptat que va acabar amb la vida del professor Samuel Paty, l'octubre del 2020, però en els últims dos anys la pujada ha estat del 150%, una xifra que preocupa l'executiu.

Darrere de la decisió hi ha també la voluntat de Gabriel Attal, nomenat al juliol com a ministre d'Educació, de marcar perfil polític propi i respondre a la demanda del president, Emmanuel Macron, de "restaurar l'autoritat a les escoles". Macron va fer aquesta petició en una entrevista a principis d'agost al diari Le Figaro, poques setmanes després dels greus aldarulls protagonitzats per joves que hi va haver en moltes ciutats de França després de la mort d'un adolescent a mans de la policia.