França porta uns pares a judici per posar un nom bretó al seu fill

BarcelonaQuan van anar a inscriure el seu fill al registre, el funcionari ja els va advertir, però la Caroline i l’Arthur van decidir tirar endavant amb el nom que volien: Fañch, l’equivalent en bretó de Francesc, en honor als orígens de la mare del nadó. Sis mesos després, aquesta família va rebre un comunicat del ministeri fiscal d’Angers que els enviava a comparèixer davant del jutge de família. El motiu: la titlla, el barret en forma d’ona de sobre la ñ que porta el nom del seu fill i que, segons la Fiscalia, no està permesa al Registre Civil.

L’atestat explica que, com que la ñ “no és un signe diacrític inclòs en la llengua francesa”, el nom Fañch podria anar en contra dels “interessos de l'infant”. Per això exigeix "atribuir al nounat un altre nom, amb l’acord dels pares o sense".

Segons explica l’advocat del cas, Iannis Alvarez, al diari ARA, l’acusació es justifica en una circular ministerial del juliol del 2014 que limita les grafies que poden contenir els noms francesos. Per tant, la justícia podria dictaminar que, amb 7 mesos, el petit Fañch s’hagi de canviar el nom. “No li direm per un altre nom d'un dia per l'altre”, diu la Caroline, la mare del Fañch, a Le Courrier de l’Ouest. "Ens diuen que no tenim en compte els interessos del nostre fill. És violent. Es dona a entendre que som mals pares", es lamenta.

Segons Alvarez, hi ha algun precedent en què es va acabar acceptant el nom de Fañch “perquè es va considerar que la ñ era una grafia pròpia del francès antic”. Però en cap cas l’autorització va tenir en compte “la reivindicació de llengua regional”. Aleshores, si ja es va admetre en sentències prèvies, per què no s’ha afegit la ñ a la llista de grafies permeses al Registre Civil? “Hi ha una voluntat política al darrere, és indiscutible. S'obliga els pares a anar als tribunals", diu Alvarez, i afegeix: "El millor exemple és que teníem un secretari d'estat que es deia Laurent Nuñez, que va escriure el seu nom així al diari oficial".

El cas ha aixecat molta polseguera a la Bretanya, on diversos polítics han aprofitat l’ocasió per exigir més reconeixement per a les “identitats regionals”. Sense anar més lluny, el president de la regió, Loïg Chesnais-Girard, va emetre un comunicat en què denunciava el que va titllar d'"una violència social inadmissible". “Ja és hora de fer avançar la llei i que s’autoritzi la ñ”, reclamava.

Artús, un nom "inconstitucional"

Tanmateix, no és la primera vegada que l’estat francès prohibeix un nom “regional” al·legant el mateix article. Un cas similar és el de l’occità Lissandre Varenne, a qui la justícia va impedir de posar Artús al seu fill, perquè la u amb accent tancat tampoc no és una grafia recollida per la llengua francesa. En canvi, sí que és pròpia de l’occità, que també és una llengua autòctona del territori francès. “Ho hem viscut malament, sabíem que ja hi havia hagut casos similars, però no ens pensàvem que hi hauria un altre atac contra les nostres llengües regionals el 2022”, es lamenta Varenne, que ha organitzat un grup de famílies en la mateixa situació. “L’occità és la llengua dels nostres avantpassats i la llengua dels nostres infants; és la nostra llengua i si l'estat francès fos realment democràtic, seria reconeguda. És una qüestió elemental de drets humans”.

Tal com explica a l’ARA el seu advocat, Stephane Pagés, la llei francesa està blindada “a tots els nivells” per impedir que els anomenats “signes diacrítics” (els que no apareixen a la llengua francesa) puguin tenir vigència legal. La sentència que van rebre en el cas de l’Artús afirmava que el seu nom era “inconstitucional”. “La jurisprudència va en contra nostra”, assegura, però potser tindran més sort els advocats del Fañch, ja que “en un cas previ van trobar paraules en francès antic que tenien la titlla”.

El cas de l’Artús tampoc no ha tingut sort al Tribunal Europeu de Drets Humans, i per això han presentat una queixa al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, on asseguren que la Constitució francesa incompleix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per no respectar la “vida privada dels pares”. “L’inri del cas –assegura Pagés– és que la resolució que estableix quins signes es poden fer servir al Registre Civil es va aprovar per protegir el francès de l'anglès, i en el seu moment van dir que no s'utilitzaria contra les llengües regionals”. I afegeix que això “evidencia un problema democràtic”.

Però Varenne no té intenció de rendir-se: “Per petit que sigui, aquest accent és el que marca la norma actual de l'occità i ningú no hauria de poder treure’ns el dret d’escriure i pronunciar el nom dels nostres infants en la nostra llengua”. I afegeix: "L’Artús ha nascut a Occitània, dins d’una família i una casa occitanòfona, i portarà el nom dels seus avantpassats amb orgull i normalitat. Tant si França ho accepta com si no”.