França se la juga: els escenaris que poden sorgir de les eleccions

ParísÉs l'hora de la veritat: els francesos tornen aquest diumenge a les urnes amb la missió de decidir si volen que l'extrema dreta governi per primera vegada en la història de la V República. La segona volta de les eleccions legislatives s'ha convertit de facto en un referèndum per dir sí o no a l'extrema dreta. França va tancar divendres una de les campanyes electorals més violentes que es recorden, amb un rècord d'agressions a candidats –segons el govern, 51 aspirants a diputat han patit agressions físiques– i amb un clima de tensió que podria desencadenar aldarulls al carrer.

Els últims sondejos, publicats divendres abans del tancament de la campanya, apunten a una victòria del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, però per la mínima. L'extrema dreta quedaria molt lluny de la majoria absoluta i amb el Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerres, trepitjant-li els talons. A les legislatives, però, les projeccions no són del tot fiables i serveixen sobretot per marcar tendències.

Després de la retirada de més de 200 candidats del front republicà –format per l'NFP i una majoria dels macronistes– com a estratègia per no fragmentar el vot en la segona volta i poder barrar el pas a Le Pen, l'RN s'ha desinflat a les enquestes. Si diumenge passat els sondejos li atorgaven fins a 310 escons, aquest divendres les diferents enquestes li donen entre 170 i 230 escons, a gran distància dels 289 diputats que necessita per tenir majoria absoluta a l'Assemblea Nacional.

Cordó sanitari

A l'espera del que passi aquest diumenge, el cordó sanitari posat en marxa pel front republicà sembla que pot funcionar. Almenys perquè l'extrema dreta no governi. "L'RN no tindrà majoria absoluta i això ja és una victòria", apunta en una conversa amb l'ARA el diputat sortint i candidat de la quarta circumscripció de Dordonya de l'NFP, l'ecologista Sébastien Peytavie. Le Pen i el seu candidat a primer ministre, Jordan Bardella, han dit durant tota la campanya que només acceptaran governar si obtenen una majoria molt sòlida a l'Assemblea.

La segona força, segons els sondejos, seria l'NFP. L'aliança de La França Insubmisa (LFI), els socialistes, els ecologistes i els comunistes obtindria entre 145 i 190 diputats. Amb aquesta forquilla, les esquerres fins i tot tenen marge per convertir-se en primera força, per davant del Reagrupament Nacional de Le Pen. Seria la gran sorpresa electoral de les legislatives, que confirmaria també –igual que si guanya Le Pen– el fracàs del president Macron, artífex de l'avançament electoral en plena embranzida de l'extrema dreta.

La coalició de l'anomenada "majoria presidencial" d'Emmanuel Macron seria la tercera força de l'Assemblea, tot i que en aquesta última setmana s'ha recuperat lleugerament a les enquestes. Les últimes projeccions li atorguen entre 118 i 150. En qualsevol cas, molt lluny dels 250 que tenia fins ara. El daltabaix per al president de la República serà, sens dubte, traumàtic. Amb tot, Macron ha promès que no dimitirà.

Si els resultats són similars als que preveuen els sondejos, la nova Assemblea Nacional francesa serà ingovernable. Cap formació obtindrà una majoria sòlida. Aleshores només quedaran dues opcions per evitar el bloqueig polític: o bé impulsar aliances postelectorals per formar una gran coalició o bé nomenar un govern tecnòcrata que condueixi el país fins que es puguin tornar a celebrar eleccions legislatives. La llei prohibeix fer-ho abans d'un any.

Cap a la ingovernabilitat

Per a una gran coalició, caldrà veure si sumen la dreta (Els Republicans) i l'extrema dreta o els macronistes i els partits moderats de l'esquerra. Però fins i tot si sumessin 289 escons, seria difícil que una gran coalició de centre i esquerra sigui una realitat. L'inquilí de l'Elisi ho ha descartat durant la campanya. "Retirar candidats avui contra l'RN no vol dir governar demà amb els insubmisos", va assegurar Macron aquesta setmana.

El candidat ecologista Sébastien Peytavie no veu viable una gran coalició entre partits d'esquerres i els macronistes. "No veig com podria haver-n'hi una. De quins partits? Amb quines idees? Amb quins programes? Les diferències són massa grans i impediran fer una gran coalició", sosté. "Crec que ens encaminem a una situació d’ingovernabilitat, una situació d’inestabilitat política. Ens trobarem votant cada any", assegura Peytavie.