França, ingovernable: quins són els escenaris més probables?

Macron vol buscar una gran coalició, però si no ho aconsegueix, s'imposarà un govern tecnòcrata

Els diputats francesos elegits després de les eleccions legislatives, aquest dimarts a l'Assemblea Nacional.
09/07/2024
3 min

ParísDos dies després de les eleccions legislatives que han deixat un paisatge inèdit a l'hemicicle, sense majories clares i amb el perill real que França sigui ingovernable, els diputats de la nova Assemblea Nacional han fet la seva rentrée. La sessió constitutiva no es farà fins al 18 de juliol, però aquest dimarts els diputats ja han recollit les seves credencials i s'han fet les fotografies oficials.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els quatre grans partits del Nou Front Popular (NFP), l'aliança de les esquerres, guanyador de les eleccions amb 182 diputats –molt lluny de la majoria absoluta–, negocien des de dilluns en reunions discretes, esquivant la premsa, el nom del primer ministre que proposaran al president Emmanuel Macron, probablement a finals de setmana. Ha de ser una persona de consens i posar-se d'acord no és gens fàcil.

Al president de la República li correspon decidir qui serà el primer ministre i quan el nomena. La Constitució francesa no dona més precisions, però la lògica institucional i una norma no escrita –però sempre respectada– fixen que el primer ministre ha de sorgir de la majoria parlamentària. Si no és així, una moció de censura podria destituir-lo en qualsevol moment.

El Nou Front Popular pressiona Macron perquè el primer ministre sigui de la coalició d'esquerres, però el president té les seves reserves i és difícil que ho accepti, sobretot si el nom que proposa l'NFP és de França Insubmisa, el partit considerat de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon. És una de les línies vermelles dels macronistes. Diversos dels seus diputats han advertit Macron que un govern amb un sol membre dels insubmisos serà derrocat amb una moció de censura i que fins i tot estarien disposats a abandonar el grup parlamentari.

Dos dies després dels comicis, segueix la incertesa sobre qui serà el nou primer ministre i quina serà la composició del govern. A curt termini, difícilment hi haurà nou executiu. El president Macron només té tres o quatre possibilitats per desencallar la situació i cap d'elles és senzilla. Però n'haurà de triar una perquè la Constitució francesa no permet convocar eleccions fins d'aquí un any. Aquests són els escenaris més probables:

Govern d'esquerres en minoria

Tot i ser la primera força, el Nou Front Popular –format per insubmisos, socialistes, ecologistes i comunistes– ha quedat molt lluny de la majoria absoluta. Són els vencedors morals de les eleccions, però no tenen prou majoria per frenar una eventual moció de censura. Amb aquest argument, el més probable és que Macron no opti per un govern d'esquerres en minoria.

Amb tot, les esquerres no renunciaran a governar i poden demanar a Macron que nomeni un primer ministre dels seus i es comprometi a no votar una moció de censura en contra. L'NFP encara negocia quin primer ministre proposarà. Els noms que més sonen són els dels líders dels partits, com el socialista Olivier Faure –avui s'ha postulat públicament– i la líder dels ecologistes, Marine Tondelier, una figura en ascens que ha guanyat popularitat durant la campanya de les legislatives. El polèmic líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, també està disposat a ser primer ministre. "Però no m'imposaré", ha dit en més d'una ocasió.

Gran coalició

Macron encara no ha parlat públicament des que es van conèixer els resultats de les eleccions, però segons fonts del seu entorn, l'escenari que privilegia el president és una gran coalició amb els partits d'esquerres moderats per poder nomenar un primer ministre i un govern. Ni ell, ni el seu partit ni els seus aliats volen que l'esquerra radical entri al govern. El problema és que socialistes i ecologistes han fet front comú amb el partit de Mélenchon per frenar l'extrema dreta i, ara per ara, és difícil que trenquin l'aliança. A la nova Assemblea els quatre partits formaran grups polítics propis, però la idea és mantenir l'aliança durant la legislatura.

Macron també tindria complicada una aliança amb la dreta perquè sumant els escons dels dos blocs només arriben a 210 escons (o 225 si s'alien amb 15 diputats de petits partits conservadors). D'altra banda, tampoc és possible una gran coalició entre dreta i extrema dreta que s'acosti a la majoria absoluta: el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen juntament amb els conservadors d'Éric Ciotti i els diputats republicans només sumen 188 escons.

Govern tecnòcrata

Davant la impossibilitat de sumar majories sòlides, l'escenari d'un govern tecnòcrata és l'opció més factible. El president nomenaria un primer ministre i un govern amb personalitats que no siguin figures polítiques rellevants, seguint el model del govern de Mario Draghi a Itàlia el 2021. I a l'Assemblea caldria buscar majories puntuals, llei per llei. Si s'imposa aquest escenari, el més probable és que el president de la República convoqui eleccions legislatives, de nou, d'aquí un any.

stats