Una França dividida vota sense entusiasme

ParísFrança està en un punt d’inflexió en la seva història. Els 48,7 milions de ciutadans que aquest diumenge poden votar tenen a les seves mans el futur del país. I el de la Unió Europea. El president de la República, Emmanuel Macron, i la candidata d’extrema dreta, Marine Le Pen, s’enfronten a les urnes en la batalla definitiva per la presidència de França. És el mateix duel que a les eleccions del 2017, però les circumstàncies han canviat. Macron arriba a l’escrutini amb l'experiència de cinc anys de mandat, amb el desgast que això implica. Le Pen arriba a l’elecció més forta que mai després d’una operació per intentar desfer-se de l’etiqueta d’extrema dreta i amb opcions, tot i que minses, de ser escollida presidenta.

Fa cinc anys, Emmanuel Macron va vèncer la líder de Reagrupament Nacional amb comoditat, amb un 66% dels vots. Aquest cop les enquestes apunten a una victòria del president amb menys marge. Tot i això, en els últims dies Macron ha anat guanyant terreny i les últimes enquestes li atorgaven entre un 54% i un 57% dels vots, a priori prou marge per evitar que l’extrema dreta es coli a l’Elisi. Els francesos emetran aquest diumenge el seu vot en un país dividit. L’elecció presidencial té diferents cares, diferents matisos. Per a alguns és vista com un referèndum entre República o extrema dreta; entre els valors democràtics o la xenofòbia i el populisme; entre la Unió Europea o el nacionalisme.

Per a d’altres, l’elecció és una qüestió de classes socials: la França que va bé, la de les classes benestants, contra la França que pateix per l’augment dels preus energètics, la de les classes populars. Sigui com sigui, la sensació que plana sobre el duel entre Macron i Le Pen és la d’unes eleccions que no generen entusiasme. Un gran nombre de francesos aniran a votar no tan convençuts per un projecte, sinó que ho faran per evitar que guanyi l’altre candidat. 

El president, amb un partit que va impulsar per a les eleccions del 2017, no té un votant fidel ni un projecte polític definit. I, en canvi, aixeca un enorme rebuig entre una part de la ciutadania, tant a la dreta com a l’esquerra. La mostra més evident és que un percentatge que pot rondar el 20% dels electors que es van decantar a la primera volta pel candidat de la dreta radical Jean-Luc Mélenchon ara podrien votar per Le Pen, tot i la crida de l’insubmís a no votar la ultradreta. Una altra part ho faran per Macron, però amb una pinça al nas i amb l’única voluntat de fer un cordó sanitari a l’extrema dreta. 

Resignació dels votants d'esquerra

Aquests dies s’ha fet viral a Twitter una entrevista a un jove votant de Mélenchon de la cadena de televisió TMC. El periodista li pregunta si ja ha triat qui votarà a la segona volta. “Faré una cosa de la qual no estic necessàriament orgullós, però la faré”, afirma. El periodista li pregunta si votarà Macron i el noi, amb una cara difícil de descriure, entre el fàstic i la resignació, afirma amb un “pseeee”. 

El vídeo és de les eleccions del 2017, però resumeix a la perfecció el sentiment de molts electors francesos que avui votaran Macron amb molt poca convicció però amb el convenciment que el seu vot és necessari per frenar l’extrema dreta. La revista francesa d’actualitat Marianne també condensava magistralment la mateixa idea en el titular de portada, amb una imatge de Macron i de Le Pen: “Malgrat la ira… evitar el caos”.