Brussel·lesAlemanya i França són els dos gegants de la Unió Europea que, tot i els seus constants estira-i-arronses, es veuen obligats a entendre's i a fer pinya, sobretot en moments històrics com és la potencial ampliació dels Vint-i-set. Sigui per la pandèmia i la guerra d'Ucraïna o per evitar obrir la capsa de Pandora i sortir-ne mal parat, l'executiu comunitari liderat per Ursula von der Leyen s'ha mantingut al marge de les reformes estructurals que necessita el bloc europeu, però l'eix francoalemany ha tornat a prendre la iniciativa i en el marc del Consell d'Assumptes Generals ha presentat un informe que vol marcar el camí a la UE i preparar-la per absorbir nous estats membres.
Prou unanimitat
Moltes iniciatives que requereixen unanimitat queden encallades a les taules de negociació pel veto d'un o dos estats membres, cosa que afecta l'eficiència del bloc. En el cas de la guerra d'Ucraïna, per exemple, Hongria ha bloquejat sovint els ajuts a Kíiv i les sancions contra Rússia, i ho ha aprofitat per fer xantatge a Brussel·les i a la resta d'estats membres. Polònia també sovint ha entrebancat l'aprovació de pressupostos comunitaris.
Berlín i París temen que, si amb 27 ja costa tirar endavant alguns dossiers legislatius, amb l'entrada de nous estats, com Ucraïna i diferents països dels Balcans, el funcionament de la UE encara es pot complicar més. No són les úniques capitals que han plantejat aquests dubtes i, fins i tot la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a la prèvia del discurs de l'estat de la Unió de Von der Leyen, va dir que la UE "necessita reformes" i que, "tal com la coneixem ara, no pot funcionar amb 32, 33 o 35" estats membres.
En aquest sentit, París i Berlín volen acabar amb la unanimitat al Consell Europeu en qüestions relatives a la política fiscal, tributària i pressupostària i en decisions que afectin l'ampliació del bloc, menys quan s'hagi d'acceptar definitivament un nou soci, quan sí que s'hauria de comptar amb el vistiplau de tots els estats membres. D'aquesta manera, es podrien aprovar lleis només amb quatre cinquenes parts dels suports. Només es mantindria l'obligatorietat de la unanimitat en defensa i afers exteriors.
Una Unió a diferents velocitats
L'informe proposa quatre cercles concèntrics d'unió. En primer lloc, els països més històricament integrats, que tenen l'euro com a moneda i que formen part de la zona de lliure circulació Schengen. En segon lloc, tots els estats membres que formen part de la Unió Europea. Ja només amb una simple "associació", principalment econòmica, es trobarien els països amics del bloc i geogràficament més propers, com Suïssa o el Regne Unit. Per acabar, tots els estats occidentals que formen part de la nova Comunitat Política Europea, una plataforma recentment creada pel president francès, Emmanuel Macron, que més enllà de la UE també conté els Balcans, totes les repúbliques exsoviètiques i, fins i tot, Turquia.
Menys comissaris i eurodiputats
Una de les altres mesures que proposa el text per fer millorar el funcionament de la UE és reduir el nombre de comissaris –una figura similar als ministres espanyols o els consellers catalans– que configuren l'executiu comunitari. Ara mateix, comptant la presidenta Von der Leyen i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, són 27. És a dir, un per cada estat membre.
França i Alemanya proposen que, tal com ja recull el tractat de Lisboa, deixi de ser obligatori que cada país tingui un representant a la Comissió Europea i que, en tot cas, sí que hi hagi càrrecs de segona línia que continuïn sent de tots els estats. D'aquesta manera, s'aconseguiria que els Col·legis de Comissaris, que són les trobades oficials on acorden les grans decisions, siguin més eficients i, si s'amplia la UE, no s'acabin formant executius multitudinaris de trenta o més membres.
Pel que fa al Parlament Europeu, l'eix francoalemany també vol aturar l'increment constant del nombre d'eurodiputats i vol posar el màxim a 751 o menys, encara que es vagin afegint estats membres i cada cop hi hagi més habitants comunitaris. A hores d'ara, però, el Parlament Europeu està relativament lluny d'arribar a aquest límit i està format per 705 escons, i a les pròximes eleccions europees del 6 al 9 de juny se n'escolliran onze més, fins a 716.
Cal recordar, però, que el text plantejat per França i Alemanya no es tracta d'una proposta oficial i és només un informe fet per experts dels dos governs sobre el qual els estats membres començaran a discutir i negociar com ha de ser la reforma de la UE. De fet, asseguren fonts diplomàtiques, hi ha molts punts en què els estats membres tenen visions completament oposades. En tot cas, la majoria de socis coincideixen en el fet que calen canvis estructurals i, segons fonts diplomàtiques, tots van mostrar una actitud "constructiva".
Els altres punts de la proposta
Augmentar la defensa de l'estat de dret
El text vol que se sancionin els estats membres –els sospitosos habituals són Polònia i Hongria– que no respectin l'estat de dret a través de la congelació de les inversions comunitàries que els pertocaria. De fet, ja s'ha actuat així amb els fons postcovid, i es proposa que es repeteixi amb la resta de fons comunitaris que es tirin endavant.
Més pressupost
França i Alemanya proposen que el pressupost de la Unió Europea vagi augmentat de manera proporcional a l'increment del producte interior brut del conjunt dels estats membres. Així doncs, es garantiria que el pressupost del bloc comunitari almenys no es redueix d'un any per l'altre. Ara bé, hi ha països, com els anomenats frugals –amb els Països Baixos com a màxim exponent–, que sempre s'oposen a increments pressupostaris.
Fiscalitat justa
L'eix francogermànic també vol posar fi a un dels problemes endèmics de la Unió Europea i que els afecta més directament: les diferències fiscals entre estats membres. Volen harmonitzar el càlcul i el cobrament de les taxes i, d'aquesta manera, evitar que grans multinacionals acabin evadint impostos i situant les seves seus fiscals en països amb poca pressió fiscal, com poden ser Irlanda, els Països Baixos o Luxemburg. Ara bé, precisament aquests estats membres, els que se'n beneficien a costa de, són els sempre s'hi han negat i ho han bloquejat.