França acull els migrants rebutjats per Itàlia i la crisi puja de to

RomaLa crisi oberta entre França i Itàlia per la política migratòria del govern de Giorgia Meloni ha tensat les relacions entre els dos socis europeus. La primera ministra italiana ha qualificat aquest divendres d'“agressiva” i “desproporcionada” la reacció de París, que dijous va trencar l'acord europeu de distribució de migrants i va anunciar que reforçarà els controls fronterers, després de la negativa d'Itàlia a permetre el desembarcament del vaixell d'una ONG francesa.

“Què és el que els fa enfadar? És que Itàlia ha de ser l'únic port de desembarcament de migrants a la Mediterrània?”, s'ha preguntat la primera ministra italiana. "Això no està escrit en cap acord". Meloni ha respost així a les amenaces de França, després que Itàlia no permetés el desembarcament del vaixell humanitari Ocean Viking, amb 234 migrants a bord, que aquest matí ha atracat al port francès de Toló. La primera ministra ha assegurat que es tracta de "la primera embarcació d'una ONG que ha atracat a França fins ara", mentre que Itàlia "ha fet entrar gairebé 90.000 migrants al territori nacional" des de començaments d'any.

Tensió creixent

La tensió entre París i Roma ha crescut en les últimes hores, sobretot després que el ministre d'Interior francès, Gérald Darmanin, advertís que la decisió del nou govern italià, que només permet el desembarcament dels vaixells de les organitzacions humanitàries a les persones considerades vulnerables, tindrà conseqüències en les relacions bilaterals. Les autoritats franceses van anunciar poc després la suspensió del mecanisme de solidaritat que preveia que París rebria 3.500 persones rescatades per vaixells humanitaris a la Mediterrània.

La líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia, que lidera un govern de coalició que inclou la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi, ha considerat la reacció francesa "incomprensible” i ha apuntat que París només havia acceptat ressituar al seu territori 38 migrants arribats a Itàlia, tot i que s'havia compromès a acollir-ne 116. “Quan es parla de represàlies entre socis de la Unió Europea, és que alguna cosa no va bé”, ha dit. Meloni ha reclamat una resposta a escala europea: “L'única solució és la defensa comuna de les fronteres exteriors de la Unió Europea: bloquejant les sortides, obrint centres”.

No és la primera vegada que París i Roma xoquen per la política migratòria. Una de les crisis més greus es va produir el 2018 a causa de l'Aquarius, el vaixell humanitari de les ONG Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranee, que va acabar desembarcant les més de 600 persones rescatades a València. Havien passat només unes setmanes des que Matteo Salvini, ministre de l'Interior i vicepresident d'un govern de coalició al costat del Moviment Cinc Estrelles, presidit per Giuseppe Conte, va impulsar una política de ports tancats a les ONG, que ara, des del ministeri d'Infraestructures, vol recuperar.

L'arribada de Mario Draghi a la presidència del govern italià el febrer del 2021 va acabar amb les friccions. París va trobar a Roma el seu millor aliat a Europa, especialment després del comiat de la cancellera alemanya Angela Merkel. Tot i això, després de la caiguda del govern d'unitat encapçalat per l'expresident del Banc Central Europeu, la lluna de mel es va acabar. “S'ha trencat la confiança perquè hi ha hagut una decisió unilateral que posa vides en perill i que no compleix el dret internacional”, va llançar la ministra d'Afers Europeus francesa, Laurence Boone. En la crisi hi ha intervingut el comissari europeu d'Economia, l'ex primer ministre italià Paolo Gentiloni, que ha demanat moderació i més cooperació entre els dos socis. “És essencial per a la UE”, ha conclòs.