Fracassa el pla estrella de Meloni: Itàlia renuncia de moment a deportar immigrants a Albània

RomaLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha paralitzat la deportació d'immigrants rescatats en aigües internacionals a Albània. Després de diversos reversos judicials que han posat en qüestió el polèmic projecte del govern italià per lluitar contra la immigració irregular, els treballadors del centre d'internament inaugurat al país balcànic al setembre han tornat a Itàlia esperant que la justícia europea decideixi sobre la viabilitat del projecte estrella de Meloni.

Així ho van confirmar diverses fonts del ministeri de l'Interior italià a mitjans locals, que van assegurar que el personal que s'ocupa del manteniment i la gestió de les instal·lacions “ha estat reduït”, encara que les mateixes fonts especifiquen que el centre “segueix operatiu”. En realitat es tracta de diverses estructures: una al port de Shëngjin i una altra al de Gjadër, a 20 quilòmetres de distància. En aquesta última, Itàlia hi va construir tres centres.

En el primer, amb capacitat per a 880 persones, els immigrants rescatats en aigües internacionals per vaixells internacionals (excepte dones, nens i persones vulnerables) són traslladats a l'espera que es resolguin les seves sol·licituds d'asil. El segon, amb 144 places, és un centre de detenció inicialment pensat perquè els immigrants s'hi quedin fins que puguin ser repatriats. I el tercer és una petita presó amb 20 places. Tot i això, des que es van inaugurar al setembre, només 18 persones han passat pel centre de detenció de Gjadër.

El cap de setmana passat, la majoria dels treballadors que havien estat contractats per l'associació Medihospes, que es va adjudicar el contracte amb una oferta de 133,8 milions d'euros per gestionar l'acollida als centres, va abandonar Albània. Només s'hi queden, de moment, el director de l'associació i diversos empleats amb funcions administratives, segons apunten mitjans locals. També s'hi ha quedat part del personal albanès, que s'ocupa del manteniment i la neteja.

El projecte inicial preveia la mobilització de 500 unitats de personal italià, entre la policia, els militars i els funcionaris dels ministeris de Justícia i Sanitat. Unes 220 persones pertanyien a les forces de seguretat, però amb les diverses resolucions judicials que impedien mantenir retinguts els immigrants als centres ja s'havia reduït en gran part el personal, i en les últimes setmanes gairebé mig centenar d'efectius han tornat a Itàlia. Es desconeix quants agents de policia estan encara desplaçats a Albània, però la copresidenta del partit polític Volt Europa, Francesca Romana D'Antuono, que la setmana passada va visitar Gjadër, va assegurar al diari La Repubblica que el 75% del personal ja havia marxat i que a l'interior només hi havia 12 agents de policia.

Garrotades judicials

L'experiment de Meloni per gestionar la immigració irregular ha rebut diverses garrotades de la justícia, que ha posat en qüestió la viabilitat del seu funcionament. Les dues úniques vegades que Itàlia ha enviat a Albània immigrants rescatats en aigües internacionals (tots ells procedents d'Egipte i Bangladesh), la justícia ha rebutjat convalidar la seva retenció i n'ha ordenat el trasllat al país transalpí. Els magistrats italians han basat la seva decisió en una sentència europea que considera que un país no es pot considerar segur si no ho és a tot el seu territori i per a totes les persones.

El govern de Meloni va reaccionar aprovant un decret exprés, que blinda la llista de països considerats segurs per esquivar les llacunes legislatives. Tot i això, l'11 de novembre passat el Tribunal de Roma va demanar al Tribunal de Justícia de la UE que es pronunciï sobre això i aclareixi si ha de prevaler el que disposa l'últim decret o la sentència dels jutges europeus.

La decisió del Tribunal de Roma va obrir una guerra entre el govern i la magistratura. El ministre de Justícia, Carlo Nordio, va assegurar que "la sentència del Tribunal Europeu no va ser ben entesa pels jutges", mentre que altres membres de l'executiu van acusar directament els magistrats d'estar fent política. La mateixa Meloni va evocar una conspiració que tindria com a objectiu deslegitimar-la. En qualsevol cas, en el nou pacte migratori de la UE, aprovat la primavera passada i que entrarà en vigor el 2026, el concepte de país segur haurà de ser harmonitzat entre tots els Vint-i-set.