La justícia italiana declara il·legal la deportació de migrants a Albània i ordena que els retornin
El govern de Meloni assegura que recorrerà la decisió judicial i que "seguirà endavant" amb la iniciativa
RomaCap dels 16 migrants que fa dos dies van arribar al port albanès de Shëngjin es podrà quedar a Albània. El projecte estrella de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per externalitzar la gestió dels fluxos migratoris fora de la Unió Europea podria tenir les hores comptades. Tot just dos dies després que un vaixell de la marina militar arribés al país balcànic amb els primers migrants que havien de ser internats als centres d'identificació i retenció construïts pel govern italià, un tribunal de Roma ha decidit no validar-ne la repatriació i n'ha ordenat el retorn immediat a Itàlia.
El tribunal italià ha justificat la decisió adduint "la impossibilitat de reconèixer els estats d'origen de les persones detingudes com a «països segurs»". Els magistrats s'han basat en la sentència del Tribunal de Justícia Europeu dictada el 4 d'octubre, que indica que, per ser considerat segur, un país ho ha de ser “a tot arreu i per a cada persona”, és a dir, “no hi pot haver persecució, discriminació o tortura cap a ningú o cap zona del territori”.
El ministre de l'Interior d'Itàlia, Matteo Piantedosi, ha assegurat que el govern recorrerà la decisió judicial i que té intenció de mantenir el seu pla. "No només anirem endavant amb els recursos judicials, sinó que seguirem endavant també amb aquestes iniciatives", ha afirmat en una roda de premsa.
Un total de 16 immigrants rescatats per la Guàrdia Costanera italiana van arribar aquest dimecres a Albània a bord de la nau militar Libra, on van ser sotmesos a un primer control a bord per verificar que complien els requisits, és a dir, que tots eren homes aparentment no vulnerables procedents de països considerats segurs. Concretament, es tractava de deu persones originàries de Bangladesh i sis d'Egipte.
Un cop van desembarcar, van ser sotmesos a un procés d'identificació al mateix port de la localitat albanesa de Shëngjin, on Itàlia ha aixecat un primer centre per gestionar les arribades. Tot i això, el programa de deportació de migrants ja va arrencar amb mal peu: quatre dels migrants van ser traslladats altre cop a Itàlia, dos perquè eren menors d'edat i dos més perquè estaven en condicions d'extrema vulnerabilitat. La resta van ser traslladats a un segon centre a Gjadër, a l'espera que les autoritats italianes prenguessin una decisió sobre les seves peticions d'asil o, en cas que els hi rebutgessin, esperar a ser repatriats.
Aquest procediment es va completar en un temps rècord i sense sorpreses: les 12 sol·licituds d'asil presentades van ser rebutjades, tot i que no està clar com van ser assistits els migrants per advocats ni de quina manera els jutges van verificar la informació aportada a les seves sol·licituds.
El pla de deportació, que costarà a Itàlia 800 milions d'euros en cinc anys, és el resultat d'un pacte entre Roma i Tirana que externalitza la gestió migratòria d'Itàlia i preveu que els migrants i sol·licitants d'asil que la Guarda Costanera italiana rescata al Mediterrani siguin retinguts en centres d'internament en sòl albanès. Meloni va signar aquest acord el novembre del 2023 amb el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama, i el va defensar com un possible "model" per a Europa i com "una via nova i valenta" en el control migratori.
Vulneració de drets
Tant l'oposició italiana com les organitzacions en defensa dels drets humans han alertat que aquest procediment de gestió fronterera suposa una vulneració de drets per als sol·licitants d'asil, que, a més, té un cost molt elevat per als contribuents i cap garantia d'èxit.
La decisió de la justícia suposa un cop per a l'ambiciós projecte de Meloni. Segons la sentència del Tribunal de Roma, la impossibilitat de reconèixer els estats d'origen dels detinguts com a “països segurs” significa també que no se'ls pot aplicar els procediments fronterers accelerats per a l'avaluació de les sol·licituds d'asil, com preveu el protocol signat entre Itàlia i Albània. Per tant, els immigrants s'hauran de sotmetre al procediment ordinari i mentrestant no podran mantenir-se retinguts al centre construït per Itàlia ni quedar en llibertat en territori albanès, ja que l'acord signat amb Tirana ho exclou explícitament.
Un model a seguir
La notícia arriba l'endemà que Meloni sortís victoriosa de la cimera de líders europeus en què es va discutir l'enduriment de la política migratòria de la UE. "Hi ha molts països que estan observant les polítiques que implementa Itàlia en matèria d'immigració", es va congratular la dirigent italiana, celebrant que les seves receptes contra els nouvinguts guanyin adeptes dins del bloc.
Espanya, en canvi, es va quedar sola oposant-se als centres de retenció d'immigrants fora del territori comunitari. "Nosaltres no estem a favor d'aquesta mena de fórmules perquè no solucionen cap dels problemes i en creen de nous", va declarar Pedro Sánchez. En resposta a la negativa espanyola, aquest divendres el ministre de l'Interior d'Itàlia, Matteo Piantedosi, ha titllat de "singulars" les crítiques d'un país que, segons diu, "de vegades ha disparat contra els immigrants que intentaven travessar la frontera des del Marroc cap a Espanya", en una al·lusió aparent a la tragèdia de la platja d'El Tarajal, ara fa deu anys, quan 14 migrants que entraven a Espanya des del Marroc van morir després que la Guàrdia Civil fes una càrrega. "Crec que Espanya ha de tenir en compte l'equilibri d'algunes consideracions respecte a les polítiques concretes que aplica per a la contenció de la immigració irregular al seu territori", ha recalcat Piantedosi en una entrevista a la cadena de televisió italiana La7.
A Alemanya, mà dura amb els sol·licitants d'asil
El Parlament alemany ha aprovat aquest divendres un paquet de mesures que restringeix les ajudes als sol·licitants d'asil que hagin presentat una sol·licitud a un altre país europeu. Unes mesures que el govern ha impulsat en reacció a l'apunyalament d'aquest estiu a la ciutat de Solingen, que Estat Islàmic va reivindicar. L'origen de la polèmica és que atacant era un sirià que havia sol·licitat asil a Alemanya, que l'havia rebutjat, i havia de ser retornat a Bulgària, país pel qual va ingressar a la Unió Europea. Però malgrat això, va seguir beneficiant-se de les ajudes alemanyes.
El paquet de mesures governamentals es troba parcialment bloquejat a la cambra alta, formada pels representants dels federats. Això fa que altres mesures que donaven més competències als organismes de seguretat no entrin en vigor.
La ministra d'Interior alemanya, Nancy Fraser, impulsora de l'enduriment, ha criticat l'actitud de la Unió Cristianodemòcrata, que considera el pla insuficient i "ple de forats".
Una altra de les mesures que sí que s'ha aprovat és la retirada de l'estatus de refugiat a les persones que retornen al seu país d'origen, tret que el viatge sigui estrictament necessari.