Ja és costum a les grans cimeres que reuneixen la crème de la crème de la política internacional: dels milers (o milions) de fotos que es difonen, sempre n'hi ha una –com a mínim– que s'acaba fent viral.
En la reunió anual de l'OTAN, aquest any celebrada a Vílnius, el protagonista de la instantània mem ha estat Volodímir Zelenski, estrella indiscutible, també, de la cimera. La imatge, que acompanya aquest text, mostra el president ucraïnès sol i aparentment desubicat, després de fer-se una foto de família amb els aliats occidentals, que conversen entre ells. L'escena és llaminera, perquè podria respondre al cabreig que el mandatari de Kíiv va mostrar –obertament i sense complexos– dimarts, després que l'OTAN decidís convidar Ucraïna a formar part de l'organisme però "quan les condicions ho permetin". Un condicionant gens trivial, que deixa sense cap efecte pràctic l'oferiment i que recorda a Kíiv que l'Aliança no vol entrar directament en guerra contra Vladímir Putin. "[Entrar a l'OTAN] és un desig massa gran?", es va preguntar Zelenski dimarts en un acte al centre de Vílnius davant milers de persones. Els aliats occidentals, encapçalats aquest cop per la prudència de Joe Biden, probablement li deuen haver contestat: "Més aviat és un risc massa gran".
Tornem, però, a la foto, perquè té trampa. Si es fa una cerca ràpida per les galeries gràfiques de les agències informatives, es veu que és anecdòtica i que, per tant, no és gaire representativa. Arreu abunden les imatges de Zelenski a Vílnius abraçant-se amb els líders occidentals. Ell busca l'abraçada, però també els aliats el busquen a ell, conscients que, des de fa uns 500 dies, cotitza a l'alça tenir immortalitzada una encaixada de mans amb el mandatari de Kíiv, convertit en icona global.
¿Això vol dir, doncs, que Zelenski no se'n va decebut de Lituània? No, el més segur és que marxi una mica enfurismat. El seu govern, ple d'urgències i pressionat pel desenllaç d'una contraofensiva que no ha començat de la millor manera, esperava alguna cosa més de la cimera, tot i conèixer de sobres la posició dels aliats sobre l'horitzó immediat de Kíiv. Arreu d'Ucraïna hi ha una convicció molt assumida: aquesta guerra va molt més enllà de les seves fronteres i els soldats ucraïnesos estan morint també per protegir Europa. La decisió del G-7 de blindar el país amb un nou marc de seguretat acontenta, però no és suficient.
¿Pot Zelenski, doncs, enfadar-se amb l'OTAN? La resposta és més delicada. És cert que és Ucraïna, i per tant ell, qui pateix cada dia la realitat fosquíssima de la guerra. Però també és cert que, sense el suport d'Occident, el seu país ja hauria estat devorat pels tancs de Vladímir Putin. Potser per aquest motiu avui dimecres Zelenski ha exhibit un to molt més conciliador que el de dimarts, com si algú li hagués recordat que no li convé gaire enfadar-se en públic. En la roda de premsa amb Jens Stoltenberg hi ha hagut bromes i el bon clima habitual. I una declaració que alguns entenen com una mena de disculpa: Zelenski ha dit "entendre" la decisió de l'Aliança perquè "ningú vol una guerra mundial". Unes paraules que contrasten amb el tuit que va escriure dimarts, poc abans d'arribar a Lituània: "Ucraïna mereix respecte [...]. És absurd que no s'estableixi un horitzó temporal per a l'adhesió d'Ucraïna".
Traduccions en el camp de batalla
Mantenir la sintonia entre Kíiv i l'OTAN és clau per als interessos ucraïnesos –i, per tant, occidentals– en la invasió russa. Putin ho sap. També sap que, ara mateix, l'opció més guanyadora que té sobre la taula és que la fatiga de la guerra acabi fracturant les relacions d'Occident. Això tindria conseqüències palpables, i gairebé immediates, al camp de batalla. Sense unitat, no hi ha contraofensives que valguin.
Però, afortunadament per a Kíiv –i, per tant, per a Occident–, la guerra no es troba en aquesta fase. La unitat entre els aliats segueix prou intacta. I la cimera d'aquests dies a Vílnius, malgrat algunes sortides de to, ha acabat reforçant aquest missatge.
Potser en els mesos vinents, i amb les perspectives d'un conflicte enquistat, apareixeran més moments virals similars al de Zelenski a Vílnius. Occident i Kíiv necessitaran obviar-los i continuar potenciant les imatges d'abraçades, que recordin que, per exemple, gairebé un any i mig després de l'inici de la invasió Ucraïna és avui a les portes d'una OTAN reviscolada i més reforçada gràcies, precisament, a Putin. Això també és una arma que fereix el Kremlin.
