El flirteig dels conservadors amb l’extrema dreta sacseja la campanya a Alemanya
La CDU ha rebut el suport inèdit de l'extrema dreta per intentar impulsar una llei per frenar la immigració que finalment s'ha tombat al Parlament
BerlínLa política de migració i asil és, un cop més, al centre de la campanya electoral a Alemanya, i aquesta setmana ha deixat imatges inèdites al Bundestag. El partit conservador CDU ha comptat amb els vots d’Alternativa per a Alemanya (AfD) per aprovar dues mocions per endurir l’entrada d’immigrants i l’acollida de refugiats i per intentar tramitar un projecte de llei. És la primera vegada des de la postguerra que a Alemanya es porta a tràmit una llei gràcies al suport d’un partit d'extrema dreta i es confirma el gir a la dreta del país més poblat de la Unió Europea.
Finalment, aquest divendres, després d’una sessió encesa, el candidat més ben posicionat per convertir-se en pròxim canceller, el conservador Friedrich Merz, ha patit un fracàs estrepitós quan no ha obtingut la majoria que necessitava. Per protestar contra els vots de l’AfD, 12 diputats conservadors s'han abstingut o hi han votat en contra, i finalment no ha tirat endavant la proposta de llei per limitar la reunificació familiar i atorgar poders addicionals per detenir i rebutjar migrants a la policia fronterera.
CDU/CSU Unió Cristianodemòcrata / Unió Social Cristiana de Baviera
AfD Alternativa per a Alemanya
BSW Aliança Sahra Wagenknecht
Die Linke (DL) L’Esquerra
SPD Partit Socialdemòcrata
FDP Partit Liberal
Els Verds
30%
30%
25%
21%
20%
15%
16%
14%
10%
5%
5%
4%
4%
0%
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
gener
30 de gener
Merz havia justificat el moviment criticant l'actual executiu: “Davant la inacció del govern, no ens queda alternativa”. “Una decisió encertada no es pot considerar errònia només perquè la gent incorrecta hi estigui d'acord", va dir sobre el fet d’acceptar el suport de l’extrema dreta. Merz insisteix que ni tan sols s'hi ha reunit i assegura que no hi pactarà si arriba al govern. Mentrestant, la candidata d’AfD, Alice Weidel, ha criticat la divisió dels conservadors i diu que "el canvi real en política migratòria només es produirà amb l'AfD".
El candidat de la CDU ha rebut una pluja de crítiques. L’oposició l’acusa d’haver trencat el “tallafocs”, el pacte tàcit de no col·laborar amb l’extrema dreta. Dins del seu partit, les cleques més sonades han estat la de l’excancellera Angela Merkel, que va difondre un comunicat crític molt poc habitual en què retreia al líder conservador una manca de "responsabilitat política". També l'ha criticat un líder de la comunitat jueva al país, Michel Friedman, que ha estripat el carnet de la CDU.
Des de dimecres s’han organitzat manifestacions en moltes ciutats i n’hi haurà més durant el cap de setmana. El supervivent de l'Holocaust Albrecht Weinberg ha tornat la medalla que li va atorgar l’estat alemany i desenes de famosos han publicat una carta a la revista Vogue en contra de la decisió, especialment “la setmana en què hem commemorat el Dia internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust”.
El discurs ha pujat de to després de l’atac a Aschaffenburg, al sud del país, quan faltava tot just un mes per a les eleccions federals del 23 de febrer. Un afganès a qui se li havia denegat la petició d’asil va matar a ganivetades un nen de dos anys i un adult. El cas no s’investiga com un atemptat terrorista, sinó com un crim per part d’una persona amb una malaltia mental. Tanmateix, ha desfermat un debat ple de retrets sobre l’acollida de refugiats, que ja era molt obert des de l'atropellament massiu que va causar sis morts al mercat de Nadal de Magdeburg.
La immigració, el tema que més preocupa
La darrera enquesta de la televisió pública confirma que la immigració és el tema que més preocupa els votants, per davant de l’economia, malgrat que el país duu dos anys consecutius amb creixement negatiu. A més, la majoria (68%) volen que el país aculli menys refugiats. La investigadora del Centre per a les Migracions del Consell Alemany de Relacions Exteriors (DGAP) Svenja Niederfranke constata que el discurs s’ha radicalitzat. “Al Parlament s'ha utilitzat un llenguatge que no té res a veure amb el de fa un any”. Explica a l’ARA que en el relat dels atacs com els d’Aschaffenburg i Magdeburg tothom es fixa en l’origen de l’atacant, però s’oblida que entre les víctimes també hi ha migrants. El nen assassinat en el cas més recent, per exemple, era fill de marroquins.
Considera que moltes de les propostes de la CDU, com ara la d'introduir controls permanents a les fronteres, són il·legals. “Suposaria l’incompliment de la llei europea i el Tractat de Schengen”. També veu ineficient aturar la reunificació familiar: “Si viuen en un país insegur i no es permet que vinguin legalment, ho faran il·legalment. Trobaran maneres no reglades de fer que el fill o l’esposa arribin a Alemanya”. “Com que estem en campanya electoral, sembla que només importa demostrar que es vol actuar, encara que siguin propostes legalment qüestionables”, afegeix.
Niederfranke creu que no es pot parlar d’una situació d’emergència, perquè “el nombre de sol·licitants d’asil va baixar un 30% l’any passat”. “Esclar que els darrers anys Alemanya ha acollit molta gent, inclosos 1,1 milions d'ucraïnesos des de l’esclat de la guerra, gent que encara necessita ajuda, i hi ha problemes de gestió, sobretot a escala local, però no podem parlar d’una explosió de les xifres”.
Un altre dels temes més recurrents de la campanya és la deportació ràpida dels migrants condemnats o amb ordres d'expulsió, encara que tinguin la doble nacionalitat alemanya. Fins i tot els Verds, que parlen d’Alemanya com d'un “país de migrants”, inclouen la proposta en el seu programa.
Segons el ministeri federal de l'Interior, l’any passat es van deportar 20.084 persones, un 22% més que el 2023. Tots els partits amb opcions d’aconseguir representació, excepte l’esquerra de Die Linke, estan a favor d’incrementar la xifra. El govern d’Olaf Scholz, format pels socialdemòcrates i els verds, ja va prémer l’accelerador a l’estiu. Ara ha anunciat que enviarà un segon avió amb deportats a l’Afganistan, on governen els talibans, i recentment ha aturat la tramitació de les sol·licituds d’asil de sirians, tot i els dubtes sobre la seguretat al país després de la caiguda d’Al-Assad.
La tardor del 2024 l’extrema dreta alemanya va guanyar per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial unes eleccions regionals, a l’estat federat de Turíngia. Com és costum, tres partits d’ideologies allunyades van formar govern per impedir-li governar. Després dels moviments d’aquesta setmana, molts alerten dels perills d’obrir la porta a col·laborar amb l’extrema dreta. Temen que Alemanya deixi de ser una excepció europea i l'extrema dreta arribi a ocupar posicions de poder, com a la veïna Àustria, on està a punt de conquerir la cancelleria.
Creixen les veus per prohibir AfD
En aquest context, i a tres setmanes de les eleccions, dijous es va debatre al Parlament la prohibició d'Alternativa per Alemanya. Algunes faccions regionals estan categoritzades per l'oficina de Protecció de la Constitució Alemanya com a "extremistes" i l'agència d'intel·ligència nacional fa un seguiment del partit per “suposar una amenaça per a la democràcia”. Els últims mesos han sorgit veus dels que volen anar un pas més enllà per aconseguir la prohibició del partit. Un grup de més de cent diputats de diferents partits dona suport a la iniciativa i una desena de juristes va publicar un manifest a favor. Però el camí cap a la il·legalització és complex. Recentment, l’intent de prohibir el partit neonazi NDP va ser tombat pel Constitucional alemany. Ara es preveu que l’AfD es converteixi en la segona força més votada i dobli els resultats del 2021. Hi ha qui creu que aquest debat tindrà l’efecte contrari del desitjat i servirà perquè l’extrema dreta guanyi suport.
![Albrecht Weinberg, de 99 anys, a casa seva a la ciutat alemanya de Leer.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5500 3667"%3E%3C/svg%3E)
