Finlàndia i Suècia lliuren a l'OTAN la petició formal d'ingrés a l'OTAN

Enviada especial a HèlsinkiEls ambaixadors davant l'OTAN de Suècia i de Finlàndia han presentat junts aquest dimecres a Brussel·les la petició d'entrada a l'Aliança que els respectius parlaments van aprovar ahir. Culmina així un procés provocat per la invasió russa d'Ucraïna.

L'adjectiu més repetit aquests últims dies per descriure aquesta decisió és històric, ja que l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN suposa trencar amb la seva tradicional política de neutralitat militar, malgrat que els últims anys tots dos països s'han anat acostant cada cop més a l'Aliança fins a convertir-se en col·laboradors estrets malgrat no formar-ne part.

El suport polític per a l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN s'ha evidenciat després dels debats al Parlament dels dos països. Aquest dimarts la cambra finlandesa ha sotmès a votació la decisió del govern, amb un resultat incontestable: 188 vots a favor i només vuit en contra.

Mentrestant, Niinistö era de visita oficial a la capital sueca, on s'ha entrevistat primer amb el rei Carles XVI Gustau, que també ha parlat de "decisió històrica" i ha subratllat la cooperació entre els dos països veïns. Després, el president finlandès s'ha trobat amb Andersson i tots dos junts han escenificat l'entesa. També tots dos junts viatjaran dijous fins a Washington per reunir-se amb el president dels Estats Units, Joe Biden, amb la intenció de marxar-ne amb el compromís que el principal soci de l'OTAN donarà suport a un procés d'adhesió ràpid.

Benefici mutu

La primera ministra sueca ha destacat que la pertinença de Suècia i Finlàndia a l'Aliança Atlàntica suposa reforçar la seguretat d'aquests dos països, però també del conjunt de la regió del mar Bàltic. "Podem contribuir a la seguretat del nord d'Europa", ha subratllat Andersson. "Ara veiem que la regió nòrdica serà un castell de seguretat. No només de democràcia, estat del benestar i drets humans, sinó també de seguretat", ha afegit el president finlandès.

Un cop presentades les sol·licituds formals a l'OTAN, caldrà que els 30 membres actuals en ratifiquin l'adhesió. Ara totes les mirades es fixen en Turquia, després que el seu president, Recep Tayyip Erdogan, hagi dit que no té intenció de donar-hi suport. Els dos mandataris nòrdics, però, s'han mostrat optimistes i han confiat que podran arribar a una entesa a través del diàleg. "Les declaracions de Turquia han canviat ràpidament i s'han tornat més dures els últims dies, però estic segur que, amb l'ajuda de converses constructives, solucionarem la situació", ha manifestat Niinistö. Andersson també ha afirmat: "[Suècia] està a punt per parlar amb Turquia i buscarem resoldre qualsevol problema que Ankara tingui amb la nostra sol·licitud".

Rússia rebaixa l'amenaça

Mentrestant, aquest dimarts el Kremlin ha mantingut un to menys agressiu respecte a les intencions de Suècia i Finlàndia, en la línia del missatge del president rus, Vladímir Putin, que dilluns va afirmar que l'ingrés d'aquests dos països no suposa una amenaça directa a Rússia si no hi ha un desplegament militar de l'OTAN.

Avui el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, ha considerat que l'adhesió dels dos països nòrdics "probablement no suposarà una gran diferència". Ha argumentat que tant Suècia com Finlàndia ja fa anys que participen en les maniobres militars de l'Aliança Atlàntica, "igual que altres països neutrals". I s'ha mostrat inusualment prudent: "Esperem a veure com s'utilitza a la pràctica els seus territoris a l'Aliança Atlàntica".