Finlàndia i Suècia acceleren els passos per a una possible entrada a l'OTAN

La invasió russa d'Ucraïna ha provocat un gir radical en el debat públic a Finlàndia i a Suècia sobre l'entrada a l'OTAN. L'augment radical del suport dels ciutadans a l'adhesió ha provocat canvis de postura insòlits en l'àmbit polític, i la decisió podria arribar fins i tot abans de l'estiu, tenint en compte que l'Aliança Atlàntica té programada una cimera clau per al seu futur a finals de juny a Madrid. Aquesta setmana, Finlàndia encetarà el procés per debatre la seva futura política de seguretat. El govern de Sanna Marin presentarà dimecres al Parlament un informe sobre els pros i contres d'una entrada a l'OTAN, el tret de sortida per a un debat parlamentari que haurà d'acabar amb una decisió que estarà en mans, en última instància, de l'executiu i del president finlandès, Sauli Niinistö. "És una setmana important", ha dit aquest dilluns el ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, des de Luxemburg, on ha assistit a una reunió amb els seus homòlegs de la UE.

La setmana passada ja va avançar que el procés a Finlàndia seria ràpid i que la decisió arribarà en les pròximes setmanes. També va detallar que els membres de l'OTAN s'han ofert a ajudar Finlàndia a garantir la seva seguretat durant el temps que duri el procés de sol·licitud, que podria ser d'entre quatre mesos i un any.

Finlàndia, que comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, s'ha mantingut allunyada de qualsevol aliança militar des de la Segona Guerra Mundial, però la invasió russa d'Ucraïna ha generat un canvi de 180 graus en l'opinió pública. Segons els últims sondejos, més d'un 60% dels finlandesos estan ara a favor que el país entri a l'OTAN, mentre que els últims anys el suport es movia per sota del 25%.

La primera ministra, Sanna Marin, no ha manifestat la seva postura respecte a l'entrada a l'aliança militar, però ha subratllat que l'amenaça russa és més evident: "Rússia no és el veí que pensàvem que era", va dir en una reunió fa deu dies amb delegats del Partit Socialdemòcrata, en què va dir que és hora que Finlàndia reconsideri seriosament la seva posició sobre la neutralitat militar. "La situació pot empitjorar; per tant, hem de prendre una decisió aquesta primavera", va dir dissabte en una entrevista a la televisió pública Yle. A més, aquest cap de setmana, la presidenta del Partit de Centre, fins ara contrari a l'entrada a l'OTAN, va canviar oficialment la seva postura i va demanar a la formació donar suport a l'adhesió, fet que contribuiria a assegurar una majoria parlamentària.

A Suècia, el procés va a un ritme més lent, i fins ara ha deixat que Finlàndia prengui la iniciativa. Aquest dilluns, però, el Partit Socialdemòcrata suec –que governa en solitari i en minoria– ha anunciat que ha obert un procés de diàleg intern per valorar l'entrada a l'Aliança, mentre que s'hi havia oposat històricament. També hi ha hagut moviments a la dreta: el partit Demòcrates de Suècia ha anunciat que donarà suport a l'adhesió si Finlàndia ho fa. Aquest canvi suposa que ara mateix hi ha una majoria parlamentària a favor d'unir-se a l'aliança militar, tot i que segueix sent essencial el suport dels socialdemòcrates.

Aquest dimecres Sanna Marin viatjarà a Estocolm per reunir-se amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, amb qui discutirà "l'actual debat sobre la política de seguretat" als dos països, segons ha informat el govern finlandès. Davant de tots aquests moviments, el Kremlin ha reiterat aquest dilluns les seves amenaces. "Hem dit repetidament que l'Aliança continua sent una eina orientada a la confrontació i la seva posterior expansió no aportarà estabilitat al continent europeu", ha afirmat el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov.