Finlàndia, el país que fa 70 anys que es prepara per a un atac rus

Enviada especial a HèlsinkiA l’associació de reservistes de Mäntsälä, a uns 45 minuts al nord de Hèlsinki, una dotzena d’homes practiquen amb rifles automàtics. És dimarts, són les cinc de la tarda. Pleguen de treballar i s’acosten al camp de tir, on poden entrenar-se tant amb les seves pròpies armes com amb les que lloga l’agrupació. A dins d’un porxo de fusta, es col·loquen en fila, un al costat de l’altre, tots amb cascos per esmorteir l’estrèpit sec de les armes, que apunten a unes dianes a uns quants metres de distància. Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, l’associació ha guanyat una quarantena de socis nous, explica el seu cap, Mikko Kylmäniemi. “Molta gent aquí en parla [de la guerra]. Si hi ha un atac o una crisi, volem estar preparats. I el més important per a un soldat és saber disparar bé. Per això ens entrenem”, justifica.

Sense vacil·lar, molts finlandesos asseguren que estan “preparats” davant una hipotètica reacció de Rússia ara que el país nòrdic ha decidit trencar amb la seva neutralitat militar i unir-se a l’OTAN, juntament amb Suècia. La proximitat de Rússia –comparteixen 1.300 quilòmetres de frontera– i el record de dues guerres encara present han fet que aquest país nòrdic s’hagi mantingut sempre alerta i hagi assolit uns nivells de preparació que no tenen comparació a Europa.

Un cop acabada la Guerra Freda, la majoria de països europeus van començar a desinvertir en defensa, però Finlàndia no ho va fer, i la seva despesa en aquest àmbit s'ha mantingut sempre al voltant del 2% del PIB, el llindar mínim que demana l'OTAN als seus membres, malgrat que pocs el compleixen. Aquest país nòrdic, a més, mai va eliminar el servei militar, obligatori per als homes i voluntari per a les dones. Això fa que gairebé un terç de la població adulta (900.000 persones) siguin reservistes, és a dir, personal entrenat militarment que podria ser activat en cas de necessitat.

"La defensa de Finlàndia es basa en l'exèrcit reservista i la seva mobilització eficient. Al voltant del 95% del nostre personal en temps de guerra són reservistes", explica un portaveu de les Forces Armades. "Un dels pilars principals és el fort suport públic i el compromís dels finlandesos per defensar el país", afegeix. Finlàndia basa la seva seguretat en una estratègia de "defensa total", és a dir, tota la societat està involucrada en la planificació de la defensa del país: les administracions públiques, les empreses, les organitzacions socials... i els civils.

200 quilòmetres de túnels subterranis

A més del potent exèrcit, l'altre gran puntal d'aquesta estratègia és, doncs, la defensa civil. Finlàndia té 54.000 búnquers amb espai per acollir 4,4 milions de persones, un 85% de la població. Qualsevol edifici amb una superfície mínima de 1.200 metres quadrats ha de tenir un refugi civil, segons la llei finlandesa. Sota la capital hi ha una xarxa de túnels de 200 quilòmetres, construïts sota la resistent roca granítica que abunda en aquesta zona –amb 1.800 milions d'anys d'antiguitat, fet que constata la seva solidesa i estabilitat– i la ciutat té prou refugis per protegir els seus 650.000 habitants. De fet, té espai per a 900.000 persones.

"No són refugis antiaeris, com els que hem vist a tantes fotos d'Ucraïna, on són simples forats o soterranis. Tots els refugis civils de Finlàndia han de tenir fonts d'energia independents, aigua corrent, filtres d'aire especials, detectors de gas, aire condicionat...", explica Petri Parviainen, cap de la unitat de Protecció Civil de Hèlsinki, mentre camina pel laberint de passadissos i portes blindades a 30 metres de fondària del búnquer de Merihaka. És un dels més grans de Hèlsinki, amb capacitat per refugiar 6.000 persones als seus 14.750 metres quadrats, que acullen un poliesportiu, una zona de jocs infantils i un aparcament públic.

"Aquests refugis estan pensats per a atacs militars", apunta Parviainen, que indica que no serien efectius, per exemple, en un accident nuclear, ja que necessiten unes hores d'adaptació –la llei diu que en cas d'emergència, han d'estar a punt en 72 hores–. El primer es va construir als anys 40: "Fa més de 70 anys que estem preparats, no és una cosa dels últims mesos", subratlla.

En un dels passadissos, unes ratlles grogues pintades a terra mostren on s'haurien de col·locar els vàters individuals –a dins d'una estructura semblant a les cabines dels col·legis electorals per votar amb privadesa–. El búnquer també té 2.000 catres. No n'hi ha prou per a les 6.000 persones que podrien refugiar-se aquí, però tot té una explicació: està pensat perquè s'estableixin tres torns: mentre un terç dels refugiats dorm, la resta fa altres tasques.

Explica que des que va esclatar la guerra a Ucraïna, els ciutadans han mostrat més interès sobre com poden preparar-se millor o per saber on hi ha el refugi més proper. "Però els finlandesos som gent calmada. Som pragmàtics i estem preparats; l'estat d'ànim general no ha canviat gaire", conclou Parviainen.

Preparats per prendre les armes

A part del servei militar obligatori, l'Associació d'Entrenament de Defensa Nacional ofereix cursos voluntaris tant per a reservistes que volen seguir preparant-se com per a civils i autoritats. L'objectiu, a part de donar les instruccions bàsiques per a la seguretat personal, és "promoure l'habilitat i la voluntat de defensar el país". La idea és que Finlàndia no pot defensar-se només amb armes, sinó que necessita la cooperació de tota la societat i l'ús de tots els recursos possibles.

Després de l'inici de la guerra a Ucraïna, han augmentat les persones que volen apuntar-se a aquests cursos. Fins ara, s'organitzaven unes 48.000 sessions d'entrenament anuals, però aquest any la intenció és duplicar-los per adaptar-se a la demanda creixent.

També ha crescut el nombre de persones que s'han apuntat a les denominades associacions de reservistes. Es tracta d'agrupacions privades en què els seus membres s'entrenen en l'ús d'armes. Hi ha 320 federacions locals, amb uns 42.000 membres en total. Des que va començar la guerra a Ucraïna, s'hi han apuntat més de 8.000 noves inscripcions.

"Ja no podem confiar en Rússia"

El Dimi, de 47 anys, és un dels nous membres de l'associació de de Mäntsälä. Tot i que s'hi va apuntar abans que comencés la guerra, afirma que aquesta situació l'ha motivat encara més a practicar. "Vaig fer el servei militar fa 30 anys, ja fa molt temps", argumenta. Ell és un dels tants finlandesos que els últims tres mesos ha canviat radicalment d'opinió sobre el país veí: "Jo sempre havia sigut contrari que Finlàndia entrés a l'OTAN, perquè tenim un exèrcit fort i així podíem mantenir la nostra independència, però ara tot és diferent. La guerra a Ucraïna ens ha demostrat que ja no podem confiar en Rússia".