Finlàndia ja té via lliure per entrar a l'OTAN, però Suècia no

BarcelonaFinlàndia ja té via lliure per entrar a l'OTAN, després que el Parlament turc hagi ratificat la seva sol·licitud. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ja va anunciar fa dues setmanes que aixecava el veto al país nòrdic, després de mesos de negociacions. Dilluns Finlàndia va rebre la llum verda del Parlament d'Hongria, de manera que només li faltava el vistiplau final de Turquia, que ha arribat a última hora d'aquest dijous.

Ara Finlàndia ja té la ratificació parlamentària dels 30 membres de l'Aliança Atlàntica, requisit sine qua non per convertir-se en l'aliat número 31. La formalització es farà a la cimera de l'OTAN que se celebrarà al juliol a Vílnius, la capital de Lituània.

El que sembla més complicat és que també ho pugui fer Suècia, que de moment no té l'aval ni d'Hongria ni de Turquia. Les eleccions turques del 14 de maig li juguen encara més en contra, ja que està previst que el Parlament es dissolgui a mitjans d'abril, cosa que dona molt poc marge per negociar amb Erdogan. Turquia retreu a Suècia que hagi donat protecció internacional a dirigents i activistes kurds. Diversos membres del govern suec s'han mostrat confiats a poder entrar a formar part de l'OTAN també al juliol, tot i que aquest dijous el ministre d'Exteriors, Tobias Billström, ha rebaixat les expectatives i ha afirmat que està "esperançat" de poder tancar el procés a Vílnius, mentre que fa dues setmanes s'havia mostrat "completament convençut".

Els dos països nòrdics van presentar oficialment les seves sol·licituds el maig de l'any passat, empeses per l'amenaça creixent de Rússia després que llancés la invasió d'Ucraïna. Tant Hèlsinki com Estocolm van argumentar aquest gir en la seva política exterior i de defensa assegurant que l'ingrés a l'OTAN reforçarà la seva seguretat. Van prendre aquesta decisió tot i les amenaces de Rússia. Aquesta setmana mateix l'ambaixador rus a Suècia, Viktor Tatarintsev, ha publicat un comunicat en què adverteix que, si Suècia i Finlàndia entren a l'Aliança Atlàntica, es convertiran en "objectius" de les represàlies russes.

El doble de quilòmetres de frontera

Amb el moviment turc d'aquest dijous, Finlàndia ja és a tocar del trencament definitiu de la seva política de no-alineació en què ha basat la seva estratègia de defensa des de la Segona Guerra Mundial, justament per evitar els atacs dels veïns russos. Amb l'entrada de Finlàndia a l'OTAN, la frontera de Rússia amb membres de l'Aliança Atlàntica es duplicarà, a l'afegir-se els 1.300 quilòmetres que comparteix amb el país nòrdic. A més, l'exèrcit finlandès és un dels més potents d'Europa, ja que el país no ha reduït la seva despesa en defensa des de la fi de la Guerra Freda, com sí que van fer la gran majoria de països europeus, i és el quart país del món amb més soldats reservistes: gairebé un terç de la població adulta.