Festes secretes i bombes per encetar l'any a Ucraïna

Enviat Especial a KíivEl techno és música obsessiva, rígida, ferotge, de sorolls metàl·lics. 

També és la música que més escolten els soldats ucraïnesos per evadir-se d’una altra simfonia obsessiva, rígida, ferotge, metàl·lica: la que entonen l’artilleria i els kalàixnikovs cada dia al front.

Faltaven poques hores per començar el 2024 i una dona vestida de conill em rebia a la porta de la discoteca Kureni, als afores de Kíiv. “Benvinguts, benvinguts, benvinguts... Som aquí per canviar d’any”. En una taula, venia màscares d’animal i unes mandarines on algú havia escrit desitjos per al 2024. “Pau”, “Victòria”, “Sexe”. A dins, el techno impregnava obsessivament tota la sala fosca. Dues-centes persones –algunes ocultes rere rostres de dracs, bous i conills– ballaven i observaven devotament els DJ. Untz, untz, untz, untz... La música sonava tan alta que semblava voler dir alguna cosa: oblideu-vos de la guerra. 

Mentre a la discoteca Kureni es fregava la mística a ritme electrònic, els equips de rescat de la capital ucraïnesa recuperaven cinc cadàvers més de l’edifici que divendres va ser atacat per un míssil rus. El primer dia del 2024 era de dol nacional a Ucraïna. L’onada de bombardejos de divendres –una de les més massives des de l’inici de la invasió– va matar 28 persones a Kíiv. Ahir al matí, a la plaça del Maidan, tornaven a sonar les sirenes antiaèries. “Hi ha drons atacant ara mateix, però la defensa ucraïnesa està fent la seva feina”, avisava una dona. El so embafós de la sirena també semblava voler dir alguna cosa: és difícil oblidar-se de la guerra.

A la discoteca Kureni un jove ucraïnès m’oferia MDMA, la droga de l’amor.

Ballava repetitivament i felicitava els DJ amb aplaudiments i xiulets. Portava ulleres de sol i caputxa, uniforme oficial de les festes techno. Em parlava de la guerra. Deia que ell no ha estat cridat a files, que treballa a Kíiv en una empresa nord-americana i que ajuda l’exèrcit donant diners.

– I si et citen per allistar-te?

–Algun dia passarà. Aquesta guerra no acabarà demà ni aquest any. Molts soldats han caigut i se’n necessiten de nous.

– Però tu hi vols anar?

–Esclar que no. No vull morir. I al front és molt fàcil que et matin o que acabis mutilat. 

– Surts sovint de festa?

–Intento anar a les festes que s’organitzen. Moltes discoteques continuen tancades. Anar-hi és important per a la nostra salut mental. 

– Les de demà [1 de gener] les han suspès perquè han decretat dia de dol nacional.

– Sí, no és fàcil. Que estiguem aquí no vol dir que no sentim el dolor de la guerra.

Els amants del techno defensen que aquesta música s’ha d’escoltar a un volum altíssim. Tenen un lema que en parla: “M’agrada la música alta, perquè així no puc escoltar els meus pensaments”.

Potser per això la sala es va esvalotar quan els DJ van abaixar una mica el volum. Què passa? “Estan sonant les sirenes antiaèries a Kíiv”. L’alerta va durar uns vint minuts. Els assistents embogien quan els DJ tornaven a apujar la música. Un noi es treia la camiseta. Un grup de noies cridava al gravar un vídeo que després publicarien a Instagram. I una parella es morrejava com si s’hagués conegut aquella mateixa nit. 

Vodka Absolut per a tothom. És la marca que patrocinava la festa. L'Absolut és un vodka suec: a Ucraïna de rus ja no se’n pren. Tampoc serveixen el còctel Moskow Mule (vodka, gingebre i llimona). Tenen, en canvi, Kyiv Mule (vodka, gingebre i llimona). La guerra també és escollir de què t'emborratxes.

Pluja de drons russos

La nit de Cap d’Any també va ser intensa al sud i a l’est d’Ucraïna. 

Rússia va oferir un menú variat als ucraïnesos: 90 drons iranians Shahed, quatre míssils guiats S-300, tres míssils antiradar Kh-31P i un Kh-59. El cap de les Forces Aèries Ucraïneses, el tinent general Miloka Olesxuk, celebrava que la majoria van ser interceptats. “Moltes gràcies a tots per la feina combativa. Fa un any, la nit de Cap d’Any, els defensors del cel van destruir 45 drons Shahed. Avui han estat 87! Defensem el cel! Junts fins a la victòria!”, escrivia a Telegram. 

El soldat Taras és un d’aquests defensors del cel de qui parla el tinent Miloka.

Bevia vodka amb vainilla a la barra de la discoteca Kureni. “Soc aquí perquè és millor que ser a casa”. Però marxarà aviat. L’endemà treballa. La seva feina: detectar projectils russos, fer-los explotar al cel i evitar que impactin contra les ciutats.  

Tot i que el sistema antiaeri ucraïnès ha demostrat ser altament efectiu, de vegades hi ha alguna bomba que s’escapa. És el que va passar mentre parlava amb el soldat Taras: un dron va aconseguir superar les defenses ucraïneses i va impactar contra una casa d’Odessa. Va matar un noi de 15 anys que estava preparant-se per celebrar l’arribada del 2024. 

Al soldat Taras li pregunto què espera d’aquest any nou. En té prou amb un verb: “Patir”. 

A les onze de la nit, una hora abans d’acabar el 2023, la discoteca Kureni tancava pel toc de queda. A Kíiv, tots els establiments estan obligats a abaixar les persianes fins a les cinc de la matinada del dia següent. Per això la festa de Cap d’Any va començar a les quatre de la tarda.

“I ara on es va?” A partir d’aquí, em deien, tot havia de ser secret. Un taxi ens portava al centre de Kíiv. Algú trucava a algú, i algú altre ens obria una porta d’un local d'algú no gaire lluny de la plaça Maidan. Al baixar unes escales, un bar. “Periodista? No pots escriure cap detall d’on som”, em deia la propietària. L’entrada, 1.000 hrívnies, que són uns 25 euros, a canvi de barra lliure i menjar. Fins a les cinc, quan acaba el toc de queda, ningú pot sortir el local. “Si algú vol marxar, que marxi ara, després ja no obrirem la porta”. I no era només per la multa: “Si la policia entrés, tots aquests homes que veus tindrien molts números de ser cridats a files”, em deia una dona. 

Quan faltaven cinc minuts per les dotze repartien copes d’escumós. Un noi començava un compte enrere. Les dotze! Ja som al 2024: “Z Novym Rokom, Z Novym Rokom, Z Novym Rokom…” [Bon any nou en ucraïnès]. Un any més en guerra.

Algú al cel tirava focs artificials, activitat prohibida ara a Ucraïna. Això seria motiu de polèmica l’endemà: tal com explicaven ahir diaris locals, molts kíivites es van pensar que eren bombes. 

Nadal lluny de casa

La principal televisió ucraïnesa va encetar el primer minut de l’any amb un vídeo de guerra. Imatges bèl·liques de l’exèrcit se succeïen una rere l’altra: disparant míssils, pilotant tancs, llançant drons. Simfonia de trinxeres. “Glòria a Ucraïna, glòria als herois”, deia l’anunci abans d’acabar. 

La gran majoria de soldats no han pogut tornar a casa per celebrar les festes de Nadal amb les seves famílies. La guerra no fa vacances i les tropes, minvades per les baixes dels mortífers combats al front, comencen a ressentir-se'n.

Ahir, a l’interior d’una cafeteria hipster del centre de Kíiv, de pastissos cars i alguns en forma d'arma, sonava Frank Sinatra. I’ll be home for Christmas:

Seré a casa per Nadal

Pots comptar amb mi

Si us plau, prepareu neu i vesc

I regals sota l’arbre

Les nadales es converteixen en cançons tristes en un país en guerra. El Nadal és trist en un país en guerra.

“El papa morirà?”, li pregunta sovint la seva filla de set anys a l’Alevtina. El seu marit fa dotze mesos que lluita al front de Kupiansk. Abans, la nena no era conscient de què suposa que el seu pare sigui soldat, però des de fa uns mesos ha començat a preguntar per la mort i les batalles. El pare volia tornar uns dies per passar Nadal a casa. No li ha estat permès. 

L’Alevtina i la seva família es van quedar a casa a passar la nit de Cap d’Any, com la majoria d’ucraïnesos. I també com la majoria d’ucraïnesos, van escoltar el discurs de Zelenski per donar la benvinguda al 2024. “A tots els que esteu en posicions de combat, a l’avantguarda de la lluita per la veritat i la justícia: sou els nostres herois, els nostres cors estan amb vosaltres”, va dir el president.  

“De què serveixen les medalles d’honor i els homenatges, si els nostres joves, que són el futur, moren?”, es preguntava una dona dissabte en un solemne funeral d’un soldat mort en combat a Bakhmut.