La ferotge batalla que anticipa problemes per a Zelenski a Ucraïna
Rússia supera el 'momentum' ucraïnès i passa a l'atac a l'est davant la perspectiva d'una guerra estancada i de desgast
BarcelonaSegons les imatges que apareixen a Google Maps, Avdíivka és una ciutat verda, plena de parcs i envoltada de boscos. Hi ha una gran església ortodoxa –de cúpules daurades i façana blau cel–, una plaça cèntrica on lletres blanques i il·luminades diuen "I love Avdiivka", i, als afores, s’anuncia un llac d’aigües blaves on la gent va a banyar-se i a fer barbacoes als estius.
“Un lloc fantàstic per relaxar-se, l’aigua està neta i l’ambient és familiar. Sense dubte, hi tornarem”, escrivia, en referència al llac, un usuari de Google fa dos anys.
Segons les imatges aèries que va difondre l’exèrcit rus la setmana passada, Avdíivka ja només és una ciutat arrasada per la guerra. Els edificis s’han reduït a esquelets, els parcs estan cremats pel foc d’artilleria i, als carrers, plens de runa, més d’un cadàver s’ha podrit al sol. A la plaça cèntrica, el cartell I love Avdiivka ja no està il·luminat, i el cor vermell que feia de verb ha quedat calcinat.
“La guerra l’ha convertit en un lloc ideal per gravar pel·lícules apocalíptiques”, deia sobre la seva ciutat l’alt funcionari d’Avdíivka, l’ucraïnès Vitali Barabaix.
La batalla per aquesta ciutat del Donbass és la més important que es lliura ara mateix a la guerra d’Ucraïna. Situada a només una vintena de quilòmetres de Donetsk, les tropes de Vladímir Putin fa mesos que intenten prendre’n el control, però mai ho havien fet amb la intensitat d'aquests últims dies. El 10 d’octubre Rússia va iniciar l’enèsima ofensiva contra Avdíivka després de mobilitzar milers de militars al seu voltant. Des de llavors, el Kremlin opta per una estratègia similar a la que va utilitzar a Bakhmut: llançar reiteradament a l’atac onades de soldats –molts dels quals són exreclusos que lluiten a Ucraïna a canvi de la llibertat– per fatigar les línies defensives de Kíiv. “És com si els fills de puta dels russos no s’acabessin mai”, deia, en una publicació a Telegram, un militar ucraïnès.
A les xarxes socials abunden vídeos de guerra que mostren una seqüència similar: soldats de Putin intentant avançar –a bord de vehicles blindats o, directament, a peu– que acaben sent massacrats per l’artilleria ucraïnesa després que un dron els hagi localitzat. A simple vista, s’intueix que Avdíivka s’ha convertit en una carnisseria. Un informe recent de l’Institute for the Study of War reforça aquesta impressió: des de principis d’octubre, assegura, les baixes a banda i banda es compten per centenars.
També s’intueix que els cadàvers russos superen els ucraïnesos. És normal: en les guerres, aquells que agafen la iniciativa d’atacar acostumen a tenir més baixes –li ha passat a Ucraïna al llarg de tota la contraofensiva d’estiu, per exemple–. Però l’objectiu de Putin és controlar la ciutat abans que acabi el 2023 i l’exèrcit rus ja ha demostrat que pot assumir el sacrifici de grans quantitats d’homes i de material militar. De moment, els avenços han estat mínims. L'èxode civil, enorme: la ciutat tenia 32.000 habitants el gener del 2022, abans de la guerra; ara només queden un miler de civils que passen bona part del dia amagats en soterranis.
Per a Volodímir Zelenski, Avdíivka també és una prioritat. Més enllà del valor simbòlic de la ciutat –considerada un bastió de la defensa ucraïnesa des del 2014–, una derrota seria un cop dur per a la moral de les tropes. La contraofensiva d’estiu no ha anat com estava previst, i l’exèrcit de Kíiv no ha estat capaç de fer avenços significatius sobre el mapa de la guerra.
Que Moscou hagi passat ara a l’atac a Avdíivka –i també a Kúpiansk– disminueix inevitablement l’atenció de Kíiv dels fronts de Zaporíjia i Kherson, on Zelenski va destinar més esforços –i esperances– a l’inici de la contraofensiva. Això és un risc enorme per a Ucraïna perquè, a la pràctica, suposaria la constatació d’un escenari difícil de pair: que els russos han aconseguit frenar amb cert èxit el momentum ucraïnès, que havia de ser un punt d’inflexió en el conflicte –o com a mínim això era el que Occident, mecenes de la contraofensiva, esperava–, i que l’horitzó militar de Kíiv és més boirós que mai.
Els riscos del punt mort
Aquesta setmana el comandant en cap de les forces armades d’Ucraïna, Valeri Zalujni, publicava un extens –i honest– article a The Economist. El militar assegurava que el conflicte es troba en un punt mort, gairebé congelat. Per il·lustrar-ho, posava xifres sobre el mapa: des que va començar la contraofensiva, el 4 de juny, els soldats de Kíiv només han pogut avançar 17 quilòmetres en tots els fronts. La ciutat de Melitópol, el suposat gran objectiu de la campanya d’estiu, continua estant a 70 quilòmetres. Els avenços russos a l’hivern van ser encara més mínims. També ho estan sent a Avdíivka: guanyar metres costa temps i moltes vides humanes. Fins i tot en cas que els russos controlessin aquesta ciutat del Donbass, el seu recorregut seria molt limitat.
Kíiv i Moscou tenen molt assumit que les operacions d’atac a Ucraïna s’han convertit en una maniobra complicadíssima. Les línies defensives dels dos exèrcits –que no s'han vist mai a Europa des de la Segona Guerra Mundial– són imponents, i qualsevol intent d’incursió enemiga sol ser detectat ràpidament per la xarxa de drons que vola sense descans pel cel ucraïnès. Un cop detectats, l’artilleria fa la resta. Sense capacitat per sorprendre, els moviments dels uns i els altres són previsibles i, per tant, relativament fàcils d’anul·lar.
La majoria d’experts coincideixen a dir que aquesta dinàmica d’enquistament, de guerra de posicions, afavoreix els homes de Putin. Bàsicament per un motiu: Rússia no depèn dels altres. El gran risc de Zelenski és que la fatiga d’una guerra llarga desgasti els aliats occidentals i decideixin deixar de donar suport a Kíiv com han fet fins ara. A l’equació hi ha tants factors –la guerra a Gaza, les eleccions als Estats Units, les diferències a la UE, les limitacions de la indústria militar– que Ucraïna no pot donar res per garantit. En canvi, Moscou ha demostrat que té corda per estona: està multiplicant en gairebé tots els àmbits la producció de la seva indústria armamentística, i enviar més carn de canó al front no li ha estat mai un problema.
“Rússia ha perdut almenys 150.000 soldats. En qualsevol altre país, aquesta quantitat de morts hauria aturat la guerra. Però no a Rússia, on la vida no val res i el president Putin té com a referència les dues guerres mundials, en què el país va perdre desenes de milions de persones”, escrivia el comandant Zalujni a The Economist. “Va ser error meu haver pensat que podíem vèncer l’exèrcit enemic només dessagnant-lo”, admetia. Del seu article, d’una sinceritat impròpia d’un comandant en guerra, se li entén fins i tot el que no diu. Com per exemple que, ara mateix, els dos exèrcits són plenament conscients que aconseguir una victòria total a Ucraïna és pràcticament impossible.