La fatiga de la guerra, la crisi econòmica i la ultradreta amenacen el suport a Ucraïna a l'Europa de l'Est

BarcelonaLa solidaritat amb Ucraïna dins la Unió Europea solia dependre dels quilòmetres de distància de cada capital fins a Moscou. Els governs de Polònia, Estònia, Eslovàquia i Txèquia van ser uns dels primers a posicionar-se al costat polític i militar de Kíiv, a més d’acollir-ne massivament els refugiats quan va començar la invasió russa.

Davant els dubtes i les reticències de França o Alemanya, l’Europa de l’Est feia d’altaveu dels interessos d’Ucraïna a Brussel·les. Eren els qui veien l’amenaça més a prop i entenien el suport a Kíiv com un acte en defensa pròpia. Però dinou mesos després alguns d’aquests aliats incondicionals s’enfronten a dificultats internes o a processos electorals on pesen la crisi econòmica, les campanyes de desinformació russes, l’auge de la ultradreta i també la fatiga bèl·lica. 

Polònia

El cas més evident és Polònia, on el primer ministre Mateusz Morawiecki va anunciar dimecres que deixarà d’enviar més armament a Kíiv per centrar-se a reforçar el seu exèrcit. És un intent de remuntar en les enquestes per a les eleccions del 15 d’octubre, on el seu partit, el conservador Llei i Justícia, depèn del vot a les zones agrícoles, afectades per la competència dels cereals ucraïnesos, que la UE compra per pal·liar l’impacte econòmic del bloqueig rus als ports del mar Negre. 

Els cent mil agricultors polonesos són ara més importants per al govern de Varsòvia que el resultat de la guerra d’Ucraïna, una dinàmica que trobarem els pròxims mesos també en altres països. “Els agricultors senten la competència del gra ucraïnès i el govern ha decidit que, durant la campanya electoral, cal tractar-los bé. Potser el govern vol que oblidem que el gra ucraïnès, que havia de passar per Polònia cap als països africans que el compraven, anava a parar en silenci a empreses privades vinculades a Llei i Justícia”, explica en una conversa telefònica des de Varsòvia l’activista Jakub Sypiański. Destaca que “ara la guerra apareix menys als mitjans de comunicació, però el suport social a Ucraïna continua sent molt important”. Morawiecki, que s’enfronta a l’ex primer ministre i expresident del Consell Europeu Donald Tusk, vol compensar la baixada a les enquestes mobilitzant el vot de l’ultradretà Partit de la Confederació, contrari a ajudar Ucraïna. 

Estònia

Però els problemes per a Kíiv no s’acaben a Polònia. Des del principi de la invasió a gran escala, les repúbliques bàltiques i sobretot Estònia han estat especialment actives en la defensa d’Ucraïna. A menys de 400 quilòmetres de Sant Petersburg, la primera ministra Kaja Kallas ha estat una de les veus més vehements en la defensa de Kíiv i alhora s'ha consolidat com l’emblema d’una Europa de l’Est amb més pes en les decisions comunitàries. Però la veu de Kallas ha semblat emmudir des de l’escàndol de l’agost pels negocis del seu marit, que hauria continuat treballant amb Rússia mentre la primera ministra defensava tallar-hi totes les relacions comercials. 

Eslovàquia

Eslovàquia és una altra de les veus proucraïneses a la UE que podrien apagar-se aviat. El favorit a les eleccions del 30 de setembre és l’ex primer ministre Robert Fico, un candidat populista que està fent una campanya pro-Kremlin i antiestatunidenca en què demana aturar els enviaments d’armes a Kíiv i aixecar les sancions contra individus russos. “Tradicionalment, els eslovacs han tingut una actitud d’amistat amb Rússia. Quan va començar la guerra, el 2021, gairebé la meitat de la població considerava Rússia un soci estratègic, cosa que reflecteix un sentiment històric de proximitat", explica a l’ARA Alena Kudzko, vicepresidenta de Globsec, un think tank amb seu a Bratislava. Ara només el 54% d’eslovacs veuen Rússia com una amenaça per a la seva seguretat i el 40% creuen que és la principal responsable de la guerra (mentre que el 34% creuen que és el resultat d’una provocació Occident i un 17% n’acusen Ucraïna).

“Fico defensa que la guerra d’Ucraïna no és la guerra dels eslovacs i que ara el que cal és aturar-la perquè no hi hagi més morts, i que per això Ucraïna ha de fer concessions territorials a Rússia. I acabar amb la guerra és un missatge popular perquè l’associa amb frenar la inflació i reforçar l’economia”, afegeix l'experta.

Txèquia

A la República Txeca les coses també s’estan complicant per al govern conservador de Petr Fiala, que està preparant un paquet de retallades socials per fer quadrar el pressupost del 2024 mentre promet continuar enviant ajuda militar a Ucraïna. Amb una crisi econòmica severa, un 15% de la població s’empassa la propaganda del Kremlin que presenta Rússia com una víctima i un 40% diu que els 350.000 refugiats ucraïnesos que viuen al país no mereixen rebre ajudes. També ha impactat el problema del gra: “Molts agricultors txecs han vist com queien les seves vendes quan la UE s’ha posat a importar gra d’Ucraïna”, recorda Ondřej Plevák, periodista d’Euractiv. 

Tot plegat no vol dir ni molt menys que Ucraïna s’estigui quedant sense suport a Europa: Suècia, Finlàndia, Romania, Letònia Lituània i cada dia més França continuen fent costat a Kíiv. Tampoc queda clar quin serà el desgast militar, ara que cada cop més l’exèrcit ucraïnès depèn, sobretot, de l’armament de l’OTAN. Però és difícil no pensar que Putin fa temps que fia la seva estratègia a esperar que la fatiga s’imposi i Europa perdi la paciència amb Ucraïna.