Farage trenca la convenció en el primer dia de classe a la Cambra dels Comuns

LondresPrimer dia de classes a la Cambra dels Comuns després de les eleccions de dijous passat al Regne Unit. I, com de costum, no s'hi cabia. De fet, eIs 412 parlamentaris del govern podrien ocupar pràcticament els 430 seients que hi ha en total, per bé que si s'hi estrenyen molt, podrien arribar als 450 o 460. Si fa no fa, 200 menys que el nombre de parlamentaris, en total 650, dels quals 335 han entrat al Palau de Westminster aquest dimarts, a primera hora de la tarda, com a nous diputats.

Un primer dia marcat per la pompositat i la tradició –riallades i discursos irònics i farcits de bromes, destinats a una més aviat injustificada autocomplaença–, i per l'elecció per unanimitat de l'speaker (president), el mateix que en l'anterior legislatura, Lindsay Hoyle.

L'única nota discordant de la sessió l'ha posada el líder del xenòfob Partit Reformista, Nigel Farage, ja en la primera ocasió en què s'ha dirigit als seus iguals i als ciutadans. En poc més d'un minut, i complint el que ha estat avançant en dies anteriors, ha utilitzat les seves paraules per malparlar de l'anterior president, John Bercow, al qual ha anomenat "el petit home que hi havia abans que vostè en el seu càrrec, i que va fer tot el possible per anul·lar el resultat democràtic més gran que hagi tingut mai aquest país", una referència al referèndum del Brexit. Bercow es va distingir durant el mandat per donar veu als diputats de segona fila que, des d'una banda i l'altra del debat, tant els brexiters com els partidaris de la Unió Europea, van posar en moltes dificultats la primera ministra Theresa May.

Hoyle és nominalment un diputat laborista, membre de la cambra des de fa 27 anys, i amb 44 anys de servei públic en diferents càrrecs. En el moment de postular-se per al càrrec s'ha declarat "imparcial i independent", poc més que una formalitat. Hoyle ha esdevingut el president número 158 dels Comuns després de ser votat per aclamació, sense ni un no d'oposició al nomenament. I, com també obliga la tradició, amb posterioritat a la sanció afirmativa dels diputats, Hoyle ha estat agafat dels braços i arrossegat gairebé a correcuita des de la bancada on ha demanat la renovació del càrrec fins a la seva cadira, per una diputada governamental i pel pare de la Cambra dels Comuns, el tory Edward Leigh, parlamentari des del 1983.

Superades les formalitats més carregoses, Hoyle ha cridat els diferents líders dels partits perquè s'adrecessin a la cambra. Gairebé tot han estat felicitacions i compliments, des de Keir Starmer, el nou premier, fins a Rishi Sunak, que actua encara com a cap de l'oposició en funcions, fins que el Partit Conservador no trobi un nou líder.

A banda d'alguna broma, Starmer s'ha congratulat que "aquest sigui el Parlament més divers, de raça i de gènere, que mai hagi vist el país". Els legisladors negres, asiàtics i de minories ètniques representaran al voltant del 13%, un augment de tres punts en relació amb el 2019. Però la quota de minories racials no reflecteix completament la diversitat de la població britànica, el 18% de la qual són minories ètniques. Les dones superen el 40% dels membres del Parlament (263 de 650). I també els membres de la comunitat LGTBI+ són més nombrosos que mai, extrem que Starmer també ha posat de manifest.

La sessió ha deixat entreveure, d'una banda, el pa que hi voldrà donar Farage contínuament, amb el seu extemporani comentari. De l'altra, la hipocresia que es respira a l'ambient dels Comuns, on els més perillosos enemics són els membres del mateix partit. Perquè, en el seu discurs, el premier Starmer ha elogiat la mare de la Cambra dels Comuns, Diane Abbott, la diputada amb més anys de servei, 37 des que va ser elegida per primera vegada. Starmer ha dit: "Senyor president, espero que em permeti oferir una molt lleugera desviació de la convenció per retre homenatge a la nova mare de la Cambra, Diane Abbott, que ha fet tant en la seva carrera durant tants anys per lluitar per un Parlament que realment representi la Gran Bretanya moderna". A les seves paraules han seguit crits d'aprovació.

Una setmana abans de tancar les nominacions de candidats, però, Starmer va voler eliminar el seu nom de les llistes laboristes perquè, com també l'anterior líder del Partit, Jeremy Corbyn, havia rebut infundades acusacions d'antisemita. Abbot, a més, és amiga i aliada de llarga tradició de Corbyn, també present aquesta tarda als bancs verds, molt a la vora de Nigel Farage.