Falten homes a l''exèrcit del Papa', que estudia obrir la porta a les dones
Cada vegada hi ha menys interessats en nodrir la Guàrdia Suïssa, que només accepta homes joves
Roma“Juro servir fidelment, lleialment i amb honor el pontífex regnant i els seus legítims successors”. La fórmula, antiquíssima, es reprodueix cada any al Pati de Sant Damas, al cor del Palau Apostòlic del Vaticà, on cadascun dels nous soldats de la Guàrdia Suïssa pren amb la mà esquerra la bandera i amb la dreta alça al cel els dits polze, índex i del mig, simbolitzant la Santíssima Trinitat. Aquest dissabte, 23 nous reclutes es van unir oficialment al cos de la Guàrdia Suïssa Pontifícia amb aquest ritual tradicional, una de les cerimònies més pintoresques dins el Vaticà, que inaugura una missió amb més de 500 anys d'història. Tots els guàrdies del Papa són homes, almenys de moment, però podria canviar els anys vinents.
El jurament se celebra cada any en record dels 147 guàrdies suïssos que van morir defensant el papa Climent VII contra l'exèrcit de Carles V. Era el 6 de maig del 1527 quan Roma va ser atacada brutalment per les tropes de l'emperador espanyol. Els oficials van aconseguir salvar el pontífex amagant-lo al castell de Sant'Angelo, al qual van arribar a través d'un passadís secret. Però només 42 dels 189 guàrdies suïssos papals que estaven de servei en aquell moment van sobreviure a la matança.
La història de l'exèrcit del Papa, un dels més antics del món, està envoltada de llegendes. Una assegura que l'uniforme oficial, d'estil renaixentista i amb els colors de la bandera vaticana, va ser dissenyat pel mateix Miquel Àngel, encara que la realitat és que l'actual va ser creat a principis del segle XX inspirant-se en Rafael.
Tot i que estan entrenats per fer servir pistoles i fusells, els guàrdies suïssos només porten una espasa i una alabarda, una arma medieval semblant a una llança. Amb elles es comprometen a defensar el Sant Pare, controlar les entrades dels edificis de la Ciutat del Vaticà i protegir el col·legi de cardenals durant la seu vacant. Una responsabilitat, però sobretot un honor, per al qual cada vegada hi ha menys candidats.
Una herència familiar
L'oportunitat de servir i protegir el Sant Pare no està a l'abast de tothom. Només poden optar-hi homes solters d'entre 19 i 30 anys de nacionalitat suïssa amb almenys 1,74 metres d'alçada, que hagin aprovat l'accés a la universitat, hagin superat un període de formació a les forces armades helvètiques i siguin, òbviament, de religió catòlica. A canvi, els que entren a formar part de la Guàrdia Suïssa reben uns 1.500 euros al mes. Una oferta potser no gaire temptadora per als ciutadans d'un dels països més rics del món que, malgrat això, accepten gràcies al fet que al país helvètic pertànyer a la guàrdia vaticana és en moltes famílies una tradició que s'hereta de pares a fills.
El papa Francesc va modificar recentment els requisits per permetre que puguin contraure matrimoni després de prestar servei durant cinc anys, sempre que es comprometin a quedar-se al cos almenys tres anys més. Tot i això, ni tan sols aquesta flexibilitat de les condicions ha augmentat el nombre de potencials candidats, que cada any disminueix dràsticament. És per això que l'obertura de l'exèrcit del Papa a les dones per alleujar l'escassetat de vocacions fa temps que va deixar de ser un tabú.
Remodelacions per acollir dones
El problema és que els edificis on viuen la majoria dels guàrdies solters –els que estan casats conviuen amb les seves famílies en apartaments– no estan adaptats per allotjar-hi dones. Però el papa Francesc va autoritzar fa un parell d'anys la renovació de la seu actual, que preveu la creació d'espais exclusius per a les reclutes futures de sexe femení. A les noves casernes, les obres de les quals finalitzaran el 2026, hi haurà habitacions individuals amb bany privat i no només dormitoris comuns com fins ara.
La presidenta de la Fundació de la Guàrdia Suïssa, Ruth Metzler-Arnold, va reconèixer la satisfacció perquè finalment s'obrís el debat sobre la possible admissió de les dones al cos, però l'última paraula correspon al pontífex, que sempre ha mostrat la voluntat d'integrar les dones laiques en llocs de responsabilitat dins el Vaticà.