Dirigents europeus demanen més mà dura contra la immigració després de l'atemptat de Brussel·les

Brussel·lesDesprés de l'atemptat de Brussel·les perpetrat per un tunisià que residia de manera il·legal a Bèlgica, diferents dirigents europeus han sortit a demanar més mà dura contra la immigració. La més contundent ha sigut, precisament, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha demanat permetre de manera "urgent" que els estats membres puguin repatriar qualsevol "persona considerada una amenaça per a la seguretat" del país en qüestió o del global de la Unió Europa. "Tolerància zero per a l'odi a Europa", ha insistit Von der Leyen en un acte de record a les víctimes de nacionalitat sueca de l'atac jihadista, en el qual també han participat els primers ministres de Bèlgica i de Suècia, Alexander De Croo i Ulf Kristersson.

Tant el dirigent suec com el belga s'han expressat en la mateixa línia que la dirigent comunitària i han tornat a demanar "protegir més i millor" les fronteres europees. "Cal una política de retorn més decidida i coordinada per les persones que es troben al final dels procediments migratoris", ha etzibat De Croo. Al seu torn, Kristersson ha assenyalat que si no millora la política migratòria comuna "no es podrà mantenir la lliure circulació de persones" a l'espai Schengen.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea ha lamentat que actualment les ordres de repatriació que es requereixen als immigrants que suposen una amenaça per a la seguretat són de "compliment voluntari" i ha assegurat que la reforma de la normativa europea sobre migració i asil hi posaria remei. "Hem de canviar aquesta situació urgentment", ha dit Von der Leyen. Aquesta nova llei, però, encara està en processos de negociació entre els estats membres i el Parlament Europeu.

Cal recordar que en el cas concret de l'atacant jihadista de Brussel·les, que tenia 45 anys i era de nacionalitat tunisiana, va viure a Suècia abans de traslladar-se a Bèlgica. Les autoritats sueques el van voler repatriar i li van voler engegar una ordre d'expulsió que no es va acabar materialitzant. Finalment va anar a viure a la capital belga i va demanar el permís de residència, però el 2019 se li va denegar perquè les autoritats belgues van veure que havia estat relacionat amb diferents delictes de tràfic il·legal i atac a la seguretat de l'Estat.

Tot i això, l'autor de l'atemptat d'aquest dilluns va continuar vivint de manera il·legal a Brussel·les i les autoritats policials belgues li van perdre la pista. Ara bé, segons el mateix govern de Bèlgica, a la base de dades no s'hi recollia cap antecedent seu relacionat amb terrorisme.

Brussel·les vol facilitar la suspensió de visats

Precisament, la Comissió Europea també ha presentat aquest dimecres una proposta per facilitar la suspensió de visats a països tercers davant de situacions que es puguin considerar un risc per a la seguretat. Alguns dels contextos que Brussel·les planteja com a perillosos per al bloc europeu són, per exemple, les "amenaces híbrides" que fan estats tercers amb la instrumentalització de migrants, com fa a vegades el Marroc amb Espanya. També inclou la suspensió de visats en cas "de gran augment de les arribades o amenaces de seguretat".

Per la seva banda, la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, ho ha aprofitat per anunciar que reforçarà els controls antiimmigratoris a la frontera amb Eslovènia per "la intensificació dels brots de crisis a les fronteres europees, sobretot després de l'atac a Israel". En aquest sentit, també ha argumentat que des de l'atac de Hamàs el "nivell d'amenaces d'accions violentes" a Itàlia s'ha incrementat de manera considerable.

França evacua vuit aeroports i el Palau de Versalles per amenaces de bomba

D'altra banda, almenys vuit aeroports de França i també el Palau de Versalles han rebut l'ordre d'evacuació per amenaça de bomba aquest dimecres, segons mitjans locals. Els aeroports de Lilla, Lió (Bron), Tolosa, Niça, Beauvais, Nantes, Rennes i Biarritz han hagut de ser desallotjats. Als aeroports de Lió, Niça i Lilla-Lesquin el trànsit aeri s'ha reprès després d'haver fet les verificacions necessàries.

A l'aeroport de Lilla-Lesquin, per exemple, s'havia rebut un correu electrònic amb amenaces anònimes cap a les 10 h del matí; a l'aeroport de Niça s’hi ha activat l’alerta en descobrir un equipatge abandonat, cosa que ha forçat l’evacuació, i el desallotjament de l'aeroport de Nantes s'ha degut a un paquet sospitós.

L'aeroport d'Estrasburg també ha estat evacuat aquesta tarda després de rebre "un correu electrònic maliciós" que esmentava una amenaça de bomba, segons el seu portaveu. Segons BFM Alsace, l'aeroport d'Estrasburg-Entzheim també ha rebut, al migdia, un correu electrònic amb una amenaça de bomba, i s’hi han evacuat entre 200 i 300 passatgers.

Poc després del migdia, a més, s'ha informat que el Palau de Versalles també havia estat evacuat aquest matí, el segon desallotjament d'aquest complex turístic en dos dies, ja que ahir també va ser evacuat per una altra amenaça. França ha rebut en els últims dies diverses amenaces de bomba en llocs públics com el Palau de Versalles i el Museu del Louvre.

El govern francès té mobilitzats 10.000 policies i gendarmes després d'haver elevat l'alerta antiterrorista al nivell d'urgència per possibles atemptats. Això ha suposat que les forces de l'ordre rebin també el suport de 7.000 militars de la missió Sentinella.