Europa es rearma a marxes forçades

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna ha fet girar com un mitjó la política militar de la Unió Europea. El bloc va néixer amb la voluntat d'aconseguir la pau dins i fora del Vell Continent només exercint el poder tou, amb interdependències comercials i polítiques entre estats membres i potències estrangeres. I va deixar la seva protecció a la mercè dels Estats Units, que també controla l'OTAN. Tanmateix, l'imperialisme de Vladímir Putin i una potencial victòria de Donald Trump han fet canviar el paradigma en matèria de defensa de la UE: vol assolir l'autonomia militar i s'està rearmant a marxes forçades.

Despesa militar a nivells de la Guerra Freda

El 2022 els països de l'Europa Central i Occidental van incrementar un 13% la compra d'armes i s'hi van gastar uns 345.000 milions d'euros, una xifra que supera per primer cop la del 1989, al final de la Guerra Freda, segons l'últim informe de l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (Sipri). A més, tal com indica l'últim estudi de l'OTAN, el 2023 els aliats atlàntics europeus van augmentar-la almenys en un 8,3% respecte a l'any anterior, especialment els països de l'Europa de l'Est, que són els que es veuen més immediatament amenaçats per Rússia.

En aquesta línia, cada vegada són més els socis atlàntics que superen el 2% del PIB en despesa militar, que és el límit que s'ha marcat la mateixa Aliança Atlàntica. De fet, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, la setmana passada va preveure que enguany fins a 18 països de l'entitat militar arribarien a aquest percentatge, mentre que el 2022 només set dels trenta aliats hi arribaven. Un dels grans països que han superat el 2% del PIB ha sigut Alemanya, que té un gran valor simbòlic perquè per motius històrics ha evitat jugar un paper destacat en matèria militar des de la Segona Guerra Mundial fins ara. La tendència és clara. El món ha canviat.

Suport militar a Ucraïna

El suport militar a Ucraïna per part dels aliats occidentals, tot i que últimament estan mostrant símptomes de cansament, ha sigut ingent des de l'inici de la invasió. Només la Unió Europea ha entregat fins ara a les tropes ucraïneses 28.000 milions d'euros, així com 31.000 milions en ajuda humanitària i financera, i 9.500 milions en subvencions i préstecs. Els Estats Units, tot i l'oposició d'una part dels republicans a mantenir el suport a Ucraïna, continua sent l'aliat que més diners en defensa ha entregat a Kíiv: 44.000 milions d'euros, segons l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial.

Pel que fa a Europa, però, s'hi ha de sumar, per exemple, els 14.000 milions d'euros que hi ha destinat el Regne Unit i el compromís de la Unió Europea per entregar-li 50.000 milions més durant els pròxims cinc anys. En canvi, els 60.000 milions de dòlars extres que l'administració Joe Biden pretenia enviar a les tropes ucraïneses s'han vist paralitzats pel rebuig dels republicans al Senat.

Ara bé, pel que fa a l'enviament d'armes, els Vint-i-set estan flaquejant més. Més enllà de l'armament pesant, com els famosos tancs Leopard o els caces F-16, la Unió Europa es va comprometre a enviar sobretot munició, que és el que Volodímir Zelenski sempre els demana amb més vehemència. L'objectiu que el bloc europeu es va posar era d'enviar un milió de projectils durant un any –entre el març de l'any passat i el d'enguany–, però aquesta promesa s'ha incomplert i la mateixa UE preveu només haver fet el mes que ve poc més de la meitat de l'enviament.

Aquest incompliment ha fet augmentar la tensió entre els diferents estats membres. Alemanya, que tradicionalment havia sigut un dels socis més pacifistes, i en general els països de l'est, els nòrdics i els bàltics han criticat la resta d'estats membres per no contribuir prou en les entregues de suport militar.

Indústria armamentista i economia de guerra

Un dels principals reptes a què ha de fer front la Unió Europea per continuar donant suport militar a Ucraïna a llarg termini és l'increment de la seva capacitat industrial per a la fabricació d'armes. Fins ara, la UE ha estirat les seves reserves militars, però s'estan acabant i s'han de reomplir. En aquest sentit, la Comissió Europea ha tirat endavant diferents iniciatives i ha redirigit fons europeus per finançar indústria armamentista i crear una "economia de guerra".

Fins i tot, la presidenta de l'executiu comunitari, l'alemanya Ursula von der Leyen, ha avançat que si revalida mandat crearà una comissaria de Defensa, una cartera que actualment no existeix. Tot i que les competències en el camp militar són dels estats membres, que són molt reticents a cedir-les a la UE, aquesta promesa sí que constata el canvi de política de Brussel·les respecte a la seva protecció.

Ara bé, com és habitual, França i Alemanya es barallen sovint sobre on s'han de comprar les indústries. Mentre que París, sempre més proteccionista, vol tant sí com no que les armes que la UE envia a Ucraïna es fabriquin al bloc europeu, Berlín prioritza la velocitat en què s'entrega el suport militar a Kíiv per sobre del fet de potenciar el múscul de la pròpia indústria.

En aquest sentit, hi ha diferents grans empreses europees que estan traient rèdit econòmic de la guerra i del rearmament del Vell Continent. El sector és molt opac, cosa que dificulta posar xifres exactes a aquesta nova realitat, però l'increment de la facturació d'algunes companyies que es dediquen en part a la fabricació de material militar no enganya i la pujada del seu valor en borsa tampoc. Algunes de les grans marques que se n'estan beneficiant són Airbus, Rheinmetall, Thales, Leonardo o la britànica BAE Systems.

La UE no satisfà les necessitats d'Ucraïna

El ritme de fabricació d'armes i, especialment, de munició dels Vint-i-set és massa lent si es tenen en compte les necessitats d'Ucraïna, que ha de fer front a una guerra de desgast contra el gegant rus. Les xifres sobre la capacitat de fabricació de munició van ballant amb el temps i segons qui les diu. Per exemple, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha assenyalat en més d'una ocasió que les tropes ucraïneses necessiten al voltant de 1.000 projectils al dia, però diferents informacions periodístiques i el mateix Zelenski o Putin asseguren que aquesta xifra és molt més elevada.

El govern ucraïnès va assegurar el maig passat al Parlament Europeu que per frenar les tropes russes necessita 400.000 obusos al mes, si bé no en gasta tants perquè n'hi manquen. Segons fonts militars informen l'agència de notícies AFP, l'exèrcit ucraïnès dispara cada dia unes 7.000 bales, mentre que el rus en gasta unes 20.000. I l'any passat el The New York Times va traure un informe que apuntava que Ucraïna cada mes disparava 90.000 obusos, pràcticament el doble que el que poden produir els Estats Units i la UE junts.

Sigui com sigui, Ucraïna gasta menys munició que Rússia i, de fet, amb l'objectiu de desanimar l'enemic, Putin es congratula sovint de la capacitat d'indústria militar del seu país i ho contrasta amb la d'Occident. "L'exèrcit ucraïnès gasta 5.000 o 6.000 projectils al dia, mentre que els Estats Units en pot fabricar 14.000 al mes", va afirmar el president rus el mes passat.

No només Europa: el món també es rearma

Més enllà de la Unió Europea, el món també s'està rearmant a un ritme frenètic. La Xina, per exemple, va incrementar el seu pressupost en defensa un 7% l'any passat, fins a arribar als gairebé 300.000 milions de dòlars. I, per descomptat, Rússia també va registrar un fort augment: del 9,2% i va assolir fins als 86.000 milions de dòlars. Ara bé, tot i que la despesa militar dels EUA gairebé no ha incrementat, continua triplicant la de Pequín i multiplica per deu la de Moscou. És de gairebé 900.000 milions de dòlars, segons l'últim informe Sipri.

Pel que fa a la Unió Europea, es manté molt per darrere de la resta de potències mundials. El conjunt dels Vint-i-set no han deixat d'augmentar la seva despesa militar i l'any passat ho van fer, segons calcula l'OTAN, en un 8,3%. En total, l'any passat es van gastar 280.000 milions d'euros i el 2024 està previst que la suma arribi a 350.000 milions.

Qui més ha disparat la seva despesa militar, esclar, ha sigut Ucraïna, que intenta potenciar una indústria armamentística pròpia per fer front a la guerra i a la postguerra: fins als 44.000 milions de dòlars, un 640% més. Aquesta xifra equival al 34% del seu PIB, mentre que el 2021 la factura militar de Kíiv només suposava el 3,2% del total de la riquesa del país.

Els Estats Units i Rússia també continuen dominant el poder de dissuasió: conjuntament gairebé tenen el 90% de totes les armes nuclears, si bé no han augmentat la seva capacitat. L'any passat Washington tenia 3.708 ogives destinades a les seves forces armades i Moscou 4.489. Molt per sota, es troba la gran potència nuclear de la Unió Europea, França, que en té 290.