Els EUA es desmarquen de la regulació de la IA: "És un terrible error"

ParísLa nova administració nord-americana no es caracteritza precisament per la seva diplomàcia. Ho ha deixat ben clar el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, en la cimera internacional sobre intel·ligència artificial (IA) que s'ha celebrat a París. L'enviat de Trump a la trobada ha parlat sense embuts ni subtileses per defensar una IA sense regulacions ni censures que "ofeguin" el desenvolupament d'aquesta tecnologia. Vance ha sostingut durant el seu discurs a la cimera aquest dimarts que una regulació internacional "és un terrible error". 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El vicepresident nord-americà ha advertit contra la "reglamentació excessiva" de la IA a Europa i de la moderació dels continguts en línia així com del "biaix ideològic", que Washington veu com una "censura autoritària". Vance criticava tant el reglament europeu de serveis digitals –la base legal amb la qual la UE intenta prevenir interferències electorals i desinformació a les xarxes socials, especialment a X, propietat d'Elon Musk– com la nova regulació europea d'IA, que va entrar en vigor fa una setmana i que aposta per una intel·ligència artificial ètica, que eviti els abusos i els mals usos. La nova reglamentació, entre altres coses, reclama que no hi hagi biaixos de gènere o racials en les aplicacions d'IA. 

El Parlament Europeu ratifica la primera llei sobre IA del món

"Estem convençuts que la IA ha de quedar fora dels biaixos ideològics i que la IA nord-americana no es convertirà en una eina de censura autoritària", ha assegurat el vicepresident nord-americà, en al·lusió tant a Europa com a la Xina. Vance també ha llançat dards directament contra el país asiàtic, que recentment ha desafiat el lideratge dels EUA en la IA amb l'aplicació DeepSeek, advertint dels partenariats amb "règims autoritaris". I ha deixat clar que els EUA no cediran terreny davant el gegant asiàtic: "Els Estats Units som els líders en IA i tenim la intenció de continuar sent-ho", ha reblat. 

Visions contraposades

La posició de Vance, tot i no ser cap sorpresa, evidencia dues visions totalment contraposades. Mentre Europa defensa una IA més ètica, regulada i sostenible, els Estats Units defugen qualsevol normativa que limiti aquesta tecnologia i proclamen un desenvolupament de la IA sense limitacions. L'artífex de la cimera, el president de França, Emmanuel Macron, aspirava a un acord de mínims per a una regulació mundial, però ni els Estats Units ni el Regne Unit han volgut signar la declaració final de la trobada, que demana una IA "oberta a tothom, inclusiva, transparent i ètica". Que Washington i Londres s'hagin desmarcat del text ha estat una galleda d'aigua freda per a Macron. 

Amb tot, la cimera ha servit per donar una empenta als actors europeus. La UE no està disposada a perdre el tren de la intel·ligència artificial (IA). La carrera està dominada clarament pels Estats Units i la Xina, però els països de la UE volen impulsar la indústria europea per intentar entrar en la cursa i no perdre l'oportunitat de la nova revolució tecnològica. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimarts que es mobilitzaran 200.000 milions d'euros en inversions en el sector de la IA en els pròxims cinc anys.

Europa, continent IA

Els diners, sobretot privats però també públics, serviran "per desenvolupar els grans models més avançats que faran d'Europa un continent d'IA", ha dit Von der Leyen en la conferència final de la cimera. "Aquest és el repte al qual ens enfrontem amb la intel·ligència artificial: abraçar transformacions tecnològiques formidables, aconseguir dominar avenços profunds i fer-ho al servei de la nostra humanitat", ha destacat Macron. França, que acaba de llançar la seva pròpia aplicació d'IA, LeChat, de l'empresa Mistral, aspira a liderar el nou impuls europeu i ha anunciat inversions de 109.000 milions d'euros per al sector.

Dels 200.000 milions europeus, almenys 150.000 milions seran capital privat que invertiran una seixantena de grans empreses europees de diferents àmbits –com Airbus, Orange, Spotify, Siemens, L'Oréal, Philips i Henkel, entre d'altres– en una nova aliança anunciada durant la cimera. La resta, 50.000 milions, seran fons comunitaris que serviran per finançar quatre futures "gigafàbriques" a Europa que estaran especialitzades en la creació de models d'IA més complexos i més grans que els actuals. 

Una startup catalana, a l'aliança europea

La start-up catalana TravelPerk, dedicada a la gestió de viatges de negocis, també participa a l'aliança d'empreses europees que invertiran en la IA europea. És l'única empresa de l'estat que s'ha sumat al projecte. Cap de les grans empreses o multinacionals espanyoles hi participa, tret del grup Airbus, que té la seu a França però compta amb participació espanyola. TravelPerk està dirigida per l'israelià Avi Meir, establert des de fa anys a Barcelona, i és una de les anomenades "unicorns", les companyies que superen una valoració de 1.000 milions de dòlars sense tenir presència a la borsa.

La capital catalana va estrenar la setmana passada el primer ordinador quàntic estatal fet amb tecnologia 100% europea, instal·lat al Barcelona Supercomputing Centre, una de les fàbriques europees d'IA finançades amb fons comunitaris. Ara Europa aspira a impulsar gigafàbriques amb 100.000 xips d'IA d'última generació, quatre vegades més que les actuals fàbriques. Tot i que Espanya té poca presència en l'aliança empresarial europea per rellançar la IA, el ministre de Transformació Digital, Óscar López, ha assegurat a la cimera de París que l'estat espanyol "és un dels principals motors europeus en IA". 

Amb aquesta iniciativa, Europa vol donar un impuls històric a la IA i intentar competir amb l'ambiciós projecte nord-americà Stargate, finançat amb 500.000 milions de dòlars, i amb la Xina, que acaba de llançar l'aplicació d'IA DeepSeek amb un cost molt inferior als models nord-americans d'IA.

La IA a Europa, entre Trump i la Xina