Europa busca soldats i no en troba

Brussel·lesEls dirigents europeus estan obcecats a incrementar el poder militar. Volen estar preparats davant l'amenaça que suposa l'expansionisme rus i deixar de dependre d'uns Estats Units que han abandonat la protecció que havien proporcionat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Però els estats europeus no només pretenen comprar més tancs, míssils o sistemes de ciberseguretat, sinó que també volen més gent que estigui disposada a defensar Europa. I aquest és un dels seus grans maldecaps: no troben ciutadans que vulguin allistar-se a l'exèrcit i, per això, les forces europees van mancades de soldats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Segons un informe recent del centre d'investigació Bruegel i l'Institut Kiel, Europa necessitaria 300.000 soldats addicionals si és víctima d'un atac del règim de Vladímir Putin i no rep l'ajuda de l'exèrcit estatunidenc. I, de fet, hi ha diverses potències europees que volen ampliar el nombre d'efectius i han engegat campanyes de reclutament. La principal potència militar de la Unió Europea, França, pretén ampliar els efectius de reserva i Emmanuel Macron ja ha anunciat aquesta setmana que vol duplicar-ne la xifra: dels 43.000 reservistes que hi ha actualment a 80.000 el 2030. En la mateixa línia, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Espanya i els Països Baixos fa temps que busquen nous soldats i tenen problemes per trobar-ne, fins al punt que cada any van perdent de mica en mica efectius, especialment en els rangs més baixos.

Els motius de la manca d'europeus disposats a servir a l'exèrcit són variats. Un dels principals és demogràfic. "La població cada vegada és més envellida i tens menys gent en edat militar", constata a l'ARA l'investigador del think tank CEPA i professor de la Universitat de Defensa Nacional de Washington, Andrew R. Novo. Així doncs, la veu experta en seguretat Chris Kremidas-Courtney, del centre d'investigació EPC, assenyala en una conversa amb aquest diari que una de les possibles solucions per compensar la manca de joves és l'entrada d'immigrants i posa d'exemple els Estats Units, on "durant molts anys s'ha donat un accés més accelerat a la nacionalitat estatunidenca als nouvinguts que s'allistaven a l'exèrcit". A més, Kremidas-Courtney remarca la importància d'incloure les dones en els serveis militars i les campanyes de reclutament per "no excloure d'entrada el 50% de la població".

Ara bé, els experts coincideixen a assenyalar que la causa més determinant és el fet que els ciutadans occidentals s'han desentès en general de la seguretat dels seus països, després de 80 anys de pau i a recer de la protecció dels Estats Units, i no combreguen amb la idea d'anar a l'exèrcit per motius polítics. "Els joves d'avui en dia tenen valors diferents i tendeixen a estar en contra de la guerra i són pacifistes. Són individualistes i escèptics amb conceptes com el patriotisme", apunta l'expert Andrew R. Novo, que vol deixar constància que la seva opinió no representa el posicionament de la universitat i el think tank per als quals treballa.

Canviar la mentalitat

En aquest sentit, el president de la Societat d'Estudis Militars (SEM), Pol Molas, remarca en una conversa telefònica que el factor clau és la "mentalitat" dels ciutadans i afirma que en la gran majoria de països europeus "no hi ha una cultura de la prevenció". Per això, durant els últims dies els líders europeus, especialment la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, estan intentant fer calar el missatge que l'amenaça de l'expansionisme rus és real i que cal "estar preparats per a la guerra". Aquesta mateixa setmana, Brussel·les va presentar un polèmic pla d'emergència per afrontar catàstrofes climàtiques o un atac bèl·lic que alertava de la possibilitat d'una agressió del règim de Vladímir Putin. Dies abans, també ho havia fet França.

La UE insta els ciutadans a tenir provisions d'emergència en cas de guerra o catàstrofe climàtica

Aquesta estratègia plantejada per la Comissió Europea es basa en Finlàndia i, tal com explica Molas, és un dels pocs països europeus –juntament amb Suècia o, per exemple, Suïssa– que no tenen problemes de reclutament. "Allà l'exèrcit no està mal vist, al contrari", explica l'expert en estudis militars. En canvi, ho contraposa amb la situació de països que no tenen la percepció d'amenaça, com són els del sud i de l'oest d'Europa. "És habitual que els índexs de reclutament variïn segons la percepció d'amenaça", afegeix el president del SEM.

D'aquesta manera, els experts assenyalen com una possibilitat reinstaurar el servei militar i aconseguir més conscienciació ciutadana de la importància de la seguretat. Tanmateix, Kremidas-Courtney remarca que en cap cas s'ha de recuperar, per exemple, la mili que es feia a Espanya i considera que hauria de tenir un vessant més civil. En la mateixa línia, proposa que les administracions aboquin més recursos al reclutament i donin al·licients als joves perquè s'allistin, com poden ser les beques universitàries o l'oportunitat de guanyar experiència professional.

Els catalans i l'exèrcit espanyol

Més enllà d'aquests motius, a Espanya s'hi ha de sumar altres factors. A Catalunya o al País Basc, per exemple, la manca de ciutadans que es volen allistar a l'exèrcit espanyol és molt més accentuada que a la resta de l'Estat i es deu sobretot a motius identitaris. "Clarament, hi ha un trauma del que han suposat les forces armades, sobretot durant la dictadura, com a Portugal o Grècia", apunta Kremidas-Courtney.

Torna la mili? Molts països europeus s'ho plantegen

Tot i això, Molas contraposa que el Regne Unit no es troba amb el mateix problema amb els escocesos o els gal·lesos perquè l'exèrcit britànic "els ha tractat amb bastant de respecte". També posa d'exemple el cas de l'exèrcit finès, que fins i tot "té una unitat per a la minoria suecoparlant i tots els membres hi fan servir el suec, incloent-hi els comandaments".