Alemanya entregarà 50 tancs antiaeris a Ucraïna

Dortmund (Alemanya)Com es poden garantir la seguretat i la sobirania d’Ucraïna de forma duradora? Al voltant d’una quarantena de països s’han coordinat aquest dimarts per debatre aquesta qüestió en una conferència convocada pel secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, a la base aèria nord-americana a Ramstein, al sud-oest d’Alemanya. Davant ministres de Defensa i representants militars d’altres països –fins i tot no integrants de l’OTAN–, Austin ha qualificat la reunió d’"històrica”, amb el desig que pugui marcar un abans i un després a l’hora de reforçar Ucraïna i debilitar de tal manera Rússia que “sigui incapaç en el futur d’amenaçar un altre país veí”.

Austin ha anunciat que la Conferència de Seguretat que ha liderat aquest dimarts tindrà continuïtat amb reunions mensuals entre grups de contacte internacionals per coordinar millor l’ajuda a Ucraïna i per facilitar "guanyar l’actual lluita i les que vinguin”.

El més urgent ara, però, segons raona des de fa dies el Pentàgon, és modernitzar militarment Ucraïna i assegurar que en un futur sigui “contundentment combativa”. Lloyd Austin i el secretari d’Exteriors dels Estats Units, Antony Blinken, van visitar diumenge passat Kíiv i s’han fet una idea molt clara de quines necessitats exactes tenen les forces ucraïneses. “Mourem cel i terra per poder cobrir aquestes necessitats”, ha assegurat Austin des de Ramstein.

El titular de Defensa del govern de Joe Biden ha destacat que “Ucraïna creu de forma clara que pot guanyar [la guerra]. I tots aquí també ho creiem”, ha afegit. Segons Austin, l’enviament d’armes a Ucraïna comença a donar resultat sobre el camp de batalla, però ha instat els països aliats a fer “molt més” en aquest sentit.

Fins ara s’han posat a disposició d’Ucraïna 5.000 milions de dòlars, 3.700 dels quals van a càrrec només dels Estats Units. Washington ha promès –i en part ja ha distribuït– 11 helicòpters de models semblants als russos, 200 tanquetes blindades, 90 obusos (calibre de 155 mil·límetres), més munició i drons de disseny nou.

Pas endavant d'Alemanya

La ministra alemanya de Defensa, Christine Lambrecht, no s’ha presentat amb les mans buides a la reunió amb els seus socis internacionals. El govern de Berlín ha anunciat aquest dimarts que permetrà que la indústria armamentista alemanya subministri una cinquantena de tancs antiaeris Gepard. “Aquest és un avenç enorme”, ha valorat Austin, mentre ha criticat de nou “la perillosa i inútil retòrica” del Kremlin de posar en l’horitzó una guerra nuclear. “Ningú no vol aquest escenari. Tothom hi sortiria perdent”, ha insistit des de Ramstein, on hi ha la base aèria més gran i important dels nord-americans a Europa.

Fins ara, Alemanya descartava enviar a Ucraïna armes pesants, però la pressió externa i interna al canceller Olaf Scholz s’havia intensificat molt en els darrers dies. Aquest dilluns, precisament en una reunió a Berlín, la cap del govern d’Estònia, Kaja Kallas, va criticar la lentitud i les reserves amb què estava actuant l’executiu germànic. Estònia és el país que més ajuda militar ha ofert a Ucraïna en relació amb el PIB. Segons càlculs de l’Institut per a l’Economia Mundial de Kiel, el petit país bàltic hauria posat fins ara a disposició ajudes per valor de quasi el 0,8% del seu producte interior brut.

Els tancs Gepard van ser durant dècades una part important de la defensa aèria de l’Exèrcit alemany, sobretot en tasques de combat contra objectius de baix vol, inclosos els helicòpters. No obstant, també es poden utilitzar contra objectius terrestres. L’exèrcit alemany va donar de baixa aquest model el 2010 i el 2012 es va dissoldre completament. Per a l’OTAN, el Gepard era un sistema únic, comparable al tanc soviètic Tunguska, que actualment s’està desplegant a Ucraïna. Tots dos tenen el seu propi sistema de radar per a la detecció d’objectius.

Un tanc antiaeri Gepard és sobretot adequat contra objectius a curta distància i podria, per exemple, assegurar punts d’importància estratègica per a Ucraïna. El problema que hi veuen els experts és que el temps de formació de les tropes per dominar-ne l’ús és llarg.

Al marge d’aquest subministrament, el consorci armamentista alemany Rheinmetall ha anunciat que vol oferir a Ucraïna carros de combat. Segons informacions aparegudes a la premsa local, es tractaria de 88 tancs Leopard i l’oferta inclouria la formació pertinent a Alemanya, així com munició, peces de recanvi, eines i equipament per a la reparació dels tancs.

Fins ara, el govern de Scholz només preveia participar en el que s’ha anomenat “intercanvi d’anells”: aliats de l’est d’Europa subministren armament de construcció soviètica a Ucraïna i obtenen d’Alemanya armament de recanvi. Berlín també havia anunciat donar suport (munició i formació) als Països Baixos, que havien promès l’entrega d’obusos a Ucraïna.

En una línia similar a Alemanya, França havia mantingut silenci durant molt temps en relació amb l’enviament d’armes, però fa poc més d’una setmana el president Emmanuel Macron va assegurar a Kíiv una contribució d’obusos Caesar (calibre de 155 mil·límetres). El Regne Unit ha promès enviar a Ucraïna 150 vehicles cuirassats; el Canadà s’ha compromès a enviar més tancs, i a Polònia hi ha rumors sobre l’enviament de carros de combat del tipus T-72. A més, s’han ofert a Ucraïna avions militars. Abans de la guerra, Turquia va vendre al govern de Zelenski una dotzena de drons militars, però no se sap si ha fet alguna entrega més des de finals de febrer.