Els EUA anuncien una "resposta ferma" contra l'enviament de soldats nord-coreans a Ucraïna
Kíiv assegura que ha repel·lit fins a vint atacs per part de les forces russes i de Pyongyang a Kursk
Brussel·les/BarcelonaLa tensió entre els aliats occidentals i Rússia continua escalant arran de la invasió del règim de Vladímir Putin contra Ucraïna. Després de l'enviament de soldats nord-coreans a lluitar contra Ucraïna, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha assegurat aquest dimecres que ni el Pentàgon ni l'OTAN pensen quedar-se de braços plegats i ha anunciat que la col·laboració entre Corea del Nord i Rússia "exigeix i rebrà una resposta ferma", tot i que no ha concretat en què consistirà.
El secretari d'Estat ha explicat que ha mantingut aquest dimecres una "discussió molt productiva" amb el secretari general de l'OTAN, el neerlandès Mark Rutte, a Brussel·les i els dos dirigents han coincidit en "l'amenaça extra" que suposa la participació directa de tropes de països tercers, com són les nord-coreanes, en el conflicte. "Això incrementa les capacitats de Putin", ha lamentat el líder de l'Aliança Atlàntica en declaracions als mitjans.
Els últims dies, de fet, tant Washington com Kíiv han alertat que l'exèrcit rus ha sumat tropes nord-coreanes a un contingent de 50.000 soldats per recuperar la regió russa de Kursk, ocupada parcialment per Ucraïna a l'estiu. Els combats ja haurien començat, segons el govern ucraïnès, que informa que els efectius del Kremlin van intentar trencar aquest dimarts fins a vint vegades sense èxit les seves defenses a la zona. Simultàniament, les forces russes també van atacar al front de Donetsk, a l'est. En total, segons Kíiv, es van registrar un centenar d'atacs en un sol dia.
Ara bé, el règim de Putin no només compta amb la col·laboració de Pyongyang. Rutte ha alertat que hi ha més potències implicades de manera indirecta en la guerra d'Ucraïna i n'ha posat dos exemples: la Xina, que està col·laborant amb Rússia amb "l'enviament de mercaderies", i l'Iran, que està proporcionant "tecnologies" a Moscou que l'exèrcit rus utilitza contra Ucraïna.
Precisament per aquest motiu, ha argumentat Rutte, "és necessari enfortir" encara més les relacions transatlàntiques, i dels Estats Units i l'OTAN amb països com Corea del Sud o el Japó. "Això demostra que l'escenari indo-pacífic i euroatlàntic no estan tan separats, cada vegada estan més interconnectats i el que està passant ara a Ucraïna té un impacte global", ha alertat l'exprimer ministre dels Països Baixos.
El secretari d'Estat dels EUA també ha assegurat que la seguretat d'aquestes dues grans regions ja són "indivisibles" i ha apostat "continuar reforçant" l'OTAN i la "col·laboració dels seus aliats". En aquest sentit, ha pressionat als socis europeus perquè incrementin encara més la despesa militar fins a superar almenys el 2% del seu producte interior brut (PIB).
Blinken ha assegurat que l'administració de Joe Biden continuarà treballant fins a l'últim moment, abans que Donald Trump torni a la Casa Blanca, per "enfortir" l'Aliança Atlàntica i les relacions entre els Estats Units i Europa. Però sobretot també per "continuar donant suport a Ucraïna perquè es pugui defensar contra la invasió de Rússia". En aquest sentit, ha assegurat que Rutte li dona "una absoluta confiança" per comandar l'OTAN durant els pròxims anys, hi hagi qui hi hagi al capdavant dels Estats Units.
Atac de míssils i drons a Kíiv, el primer en dos mesos
Les declaracions des de Brussel·les arriben després que a primera hora d'aquest dimecres les forces russes llancessin el primer atac combinat amb míssils i drons contra Kíiv en més de dos mesos, segons Ucraïna. "El primer en els darrers 73 dies", ha precisat l'Administració Militar de la regió de Kíiv a les xarxes socials. De moment no s'han registrat víctimes ni danys materials. Entre els projectils utilitzats en l'atac hi hauria míssils balístics nord-coreans, segons l'agència Efe.
Les forces ucraïneses asseguren haver abatut quatre míssils i 86 dels 90 drons llançats per Rússia. El president Volodímir Zelenski, amb tot, ha demanat als seus aliats que dotin Ucraïna de més míssils per interceptar projectils enemics i de més mitjans de guerra radioelectrònica. "Cada intercepció reeixida de la nostra defensa aèria salva vides i protegeix infraestructures vitals", ha dit.