Els espies russos han tornat, i més perillosos que mai
El Kremlin redissenya i fa més efectives les agències d'intel·ligència després del fracàs inicial de la invasió d'Ucraïna
És poc habitual que els caps d'espionatge es burlin dels seus rivals obertament. Però el mes passat, Bill Burns, el director de la CIA, no va resistir la temptació d'afirmar que la guerra d'Ucraïna havia estat un avantatge per a la seva agència. El comentari podria haver tocat el punt sensible dels col·legues russos. Aquests, de fet, van fallar en la preparació de la invasió i després van ser expulsats d'Europa en massa. Però noves evidències recollides pel Royal United Services Institute (RUSI), un think tank de Londres, mostren que han après dels errors, que han afinat els seus mètodes i que estan embarcant-se en una nova fase de guerra política contra Occident.
Els últims anys havien estat molt dolents per als espies russos. El 2020 els operatius de l'FSB, servei de seguretat de Rússia, van executar de forma maldestra el primer intent d'enverinament d'Aleksei Navalni, l'opositor a Putin mort la setmana passada en circumstàncies encara no aclarides en un penal de màxima seguretat de l'Àrtic. Es van mofar d'ells per aplicar el Novitxok a la seva roba interior.
Posteriorment l'FSB va donar al Kremlin una visió molt edulcorada de com aniria la guerra, exagerant les febleses internes d'Ucraïna. Va fallar a prevenir que les agències occidentals obtindrien i farien públics els plans russos per envair Ucraïna. I no van voler o no van poder aturar la revolta de Ievgueni Prigojin, líder dels mercenaris del Grup Wagner. L'SVR, l'agència d'intel·ligència estrangera de Rússia, va veure com la seva presència a Europa era soscavada, amb uns 600 oficials expulsats de les ambaixades d'arreu del continent.
L'anàlisi del RUSI, dut a terme per Jack Watling, Nick Reynolds i Oleksandr Daniliuk, un exassessor tant del ministre de Defensa com del cap d'intel·ligència estrangera d'Ucraïna, es basa en documents "obtinguts dels serveis especials russos" i en entrevistes amb "òrgans oficials rellevants". A finals del 2022 Rússia va adonar-se que necessitava una anàlisi més sincera de les seves agències. I va situar Serguei Kirienko, el vicesecretari del Kremlin, al capdavant dels "comitès d'influència especial". Aquests coordinen operacions contra Occident i després les avaluen.
Aquest canvi de personal sembla haver produït campanyes de propaganda més coherents. A Moldàvia, per exemple, un esforç de desinformació que abans era dispers s'ha fet més consistent. Ha lligat la sol·licitud d'adhesió a la Unió Europea a la presidenta Maia Sandu, alhora que l'acusava personalment dels problemes econòmics del país. Les campanyes destinades a minar el suport europeu a Ucraïna també han augmentat. Al gener experts alemanys van publicar detalls de com es difonien centenars de milers de notes diàries, en alemany, des d'una xarxa de 50.000 comptes durant un sol mes a la plataforma X. El 12 de febrer França va exposar una gran xarxa de llocs web russos que difonien desinformació a França, Alemanya i Polònia.
Nous mètodes
Mentrestant el GRU, l'agència d'intel·ligència militar de Rússia, també ha corregit els seus mètodes. En els últims anys la Unitat 29155 –que havia intentat assassinar Serguei Skripal, un exoficial del GRU, a Salisbury, Gran Bretanya, el 2018– va veure com molts dels seus efectius, activitats i instal·lacions eren exposats per la web Bellingcat. El grup d'investigació es basa en informació pública i bases de dades russes filtrades. El GRU va concloure que el seu personal deixava massa rastres digitals, sobretot portant els seus telèfons mòbils a llocs sensibles associats a la intel·ligència russa. També va adonar-se que l'expulsió d'oficials d'intel·ligència russos d'Europa havia dificultat el muntatge d'operacions i el control d'agents a l'estranger, un dels motius pels quals la invasió d'Ucraïna va anar malament.
El resultat va ser una reforma total, que va començar el 2020 però que es va accelerar després de l'inici de la guerra. El general Andrei Averiànov, cap de la Unitat 29155, va ser, malgrat els seus errors, promogut a vicesecretari del GRU i va establir un nou Servei d'Activitats Especials. El personal de la Unitat 29155 ja no porta els telèfons personals ni els de feina a les seves instal·lacions; ara utilitzen línies fixes.
Un altre exemple de com els espies russos han convertit un desastre en una oportunitat és el cas del Grup Wagner. Després de la mort mai no aclarida de Prigojin mentre volava en un dels seus avions, els serveis especials russos van dividir el conglomerat empresarial militar criminal. L'FSB mantindria les empreses nacionals i l'SVR els braços mediàtics, com les granges de trols que van interferir en les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.
El GRU va obtenir les parts militars estrangeres, dividides en un cos de voluntaris per a Ucraïna i un cos expedicionari, gestionat pel general Averiànov, per a la resta del món. El resultat d'aquesta consolidació és una amenaça russa revitalitzada a l'Àfrica. Poc després de la mort de Prigojin, el general Averiànov va visitar diverses capitals africanes per oferir el que el RUSI descriu com un "paquet de supervivència del règim". En teoria, les propostes impliquen que el GRU proporcioni múscul militar i propaganda a les elits locals contra els rivals locals. A canvi, Rússia obtindria concessions econòmiques, com mines de liti i refineries d'or, i així guanyaria influència sobre els enemics. Prigojin és mort; la seva influència no.
Activitat cibernètica
D'altra banda, l'activitat cibernètica russa continua creixent. Al desembre els Estats Units i el Regne Unit van emetre advertiments públics sobre Star Blizzard, un grup d'elit de pirateria informàtica de l'FSB que ha estat apuntant països de l'OTAN durant anys. Al mes següent Microsoft va dir que Cozy Bear, un grup relacionat amb l'SVR, havia penetrat en comptes de correu electrònic pertanyent a alguns dels executius més alts de l'empresa. Això es va sumar a un sofisticat atac cibernètic del GRU contra la xarxa elèctrica d'Ucraïna, que va causar un apagament aparentment coordinat amb atacs de míssils russos a la mateixa ciutat.
La renovació de l'aparell d'intel·ligència russa arriba en un moment crucial en la competència est-oest. Un informe anual del servei d'intel·ligència de Noruega, publicat el 12 de febrer, advertia que, a Ucraïna, Rússia estava "apropiant-se de la iniciativa i guanyant avantatge militarment". L'equivalent estonià, que es va publicar just un dia després, deia que el Kremlin "anticipa un possible conflicte amb l'OTAN en la dècada vinent".
La prioritat per als espies russos és preparar-se per a aquest conflicte no només robant secrets, sinó ampliant les esquerdes dins de l'OTAN, minant el suport per a Ucraïna a Amèrica i Europa i erosionant la influència occidental al Sud Global. En canvi, hi ha hagut molt poc sabotatge rus contra subministraments destinats a Ucraïna des d'Europa. Un dels motius és la por del Kremlin a l'escalada. Un altre és que els russos no poden fer-ho tot, a tot arreu i alhora.