Un espia xinès, l'última amistat perillosa del príncep Andreu

LondresL'ovella més negra de la família reial britànica, el príncep Andreu, continua acaparant titulars gràcies a les seves amistats perilloses. En aquesta ocasió no es tracta d'un pederasta confés, com era el cas del multimilionari nord-americà Jeffrey Epstein, sinó d'un empresari xinès, presumpte espia del govern de Pequín, que el març del 2023 va veure com la ministra de l'Interior del moment, Suella Braverman, li vetava l'entrada al país per motius de "seguretat nacional". El Palau de Buckingham no ha volgut comentar el nou escàndol del germà del rei Carles III al·legant que Andreu ja no és, des de fa cinc anys, membre dels working royals.

L'home i presumpte espia, de 50 anys –conegut en els documents judicials que s'han fet públics només com a H6–, va arribar a ser un "íntim" del príncep, i havia sigut en la seva joventut funcionari de l'administració xinesa. Amb posterioritat es va llicenciar a la Universitat de York i va començar aleshores, a mitjans dels anys 90, una pròspera carrera empresarial a les illes. Fins que se li va retirar el dret d'entrada al Regne Unit, H6 era resident legal al país i hi tenia una llar.

Les seves activitats comercials –i la polifacètica activitat del príncep– el van dur a estar "inusualment" a prop del tercer fill de la reina Elisabet II. Ho va estar tant que el més sènior dels assessors d'Andreu li havia fet saber en una carta que podria actuar en nom de la monarquia quan tractava amb potencials inversors a la Xina. Aquest comprometedor document es va trobar en el telèfon mòbil d'H6 després que el 2021 fos detingut en una de les fronteres d'entrada al Regne Unit. En aquell moment, l'MI5 ja l'havia posat sota el seu radar com a potencial espia d'una potència estrangera. L'agència d'intel·ligència interior britànica assegura que ho era per haver participat en "activitats encobertes i enganyoses" en nom del Partit Comunista Xinès. Una altra dada que s'infereix d'aquest advertiment és que l'espionatge interior britànic monitorava de ben a prop les compromeses relacions d'Andreu.

Totes aquestes informacions s'han conegut dijous en l'audiència d'apel·lació de la Comissió d'Immigració que l'individu va elevar contra la decisió de la ministra de l'Interior de vetar-li l'accés al país. Els jutges que han vist el cas, però, han mantingut el dictamen inicial de Braverman. Entre altres raons perquè "H6 havia estat en posició de generar relacions entre figures prominents del Regne Unit i alts càrrecs xinesos que podrien ser utilitzades amb finalitats d’interferència política".

Un home massa "vulnerable"

En la sentència, de 53 pàgines, els magistrats també tenen en compte les especials circumstàncies del príncep a finals del 2020, quan ja havia sigut sacrificat per la Casa del Rei, i apartat de totes les seves obligacions, per les ja comentades relacions amb Epstein, que es va suïcidar l'agost del 2019 mentre era a la presó.

Precisament per això, Andreu, duc de York, podria haver estat "vulnerable" a la influència indeguda d'H6. Els magistrats Charles Bourne, Stephen Smith i Stewart Eldon argumenten, doncs, que "la ministra tenia dret a concloure que el sol·licitant representava un risc per a la seguretat nacional del Regne Unit i que la seva exclusió estava justificada i era proporcionada".

L'apuntat contingut del mòbil d'H6 va revelar que el duc l'havia autoritzat a establir una iniciativa financera internacional coneguda com a Fons Euràsia per col·laborar amb possibles socis i inversors a la Xina. El telèfon incloïa l'esmentada carta, del març del 2021, en què Dominic Hampshire, l'assessor principal d'Andreu, li confirmava que l’empresari podia actuar en nom de la reialesa. I Hampshire afegia: “També espero que tingui clar on se situa amb el meu principal i, de fet, amb la seva família. No hauria de subestimar mai la força d’aquesta relació. Fora dels seus íntims més pròxims, vostè està al capdamunt d’un arbre en què moltes persones voldrien estar”. Una explícita referència al privilegiat accés als membres més rellevants de la monarquia, en aquell moment encara encapçalada per Elisabet II.

La mateixa carta de l'assessor indica que "sota la seva guia [d'H6] hem trobat una manera de fer que les persones rellevants entrin i surtin del castell de Windsor sense ser detectades". Però no es diu quines.

Els vincles entre Andreu i la Xina, i els negocis i el profit que en treia, sempre han aixecat si més no una certa estranyesa en els cercles més desconfiats amb el poder de Pequín. Com a representant especial de Londres per al comerç i la inversió, el duc de York hi tenia vincles especialment estrets. Andreu va visitar el país en diverses ocasions entre el 2004 i el 2011, quan va dimitir enmig de les primeres crítiques per la seva relació amb Epstein, que li van acabar costant una demanda civil per violació i un pacte judicial de molts milions de lliures per evitar el judici.

L'octubre del 2014, Andreu va tornar a Pequín, on va inaugurar un campus a la Harrow International School. També el 2014, un any abans de la visita d'estat de Xi Jinping al Regne Unit, promoguda pel llavors primer ministre, David Cameron, i el seu ministre d'Economia, George Osborne, també va instar les empreses britàniques a aprofitar les oportunitats que oferia el gegant asiàtic. En unes declaracions a la BBC va dir que les empreses britàniques havien de ser menys educades, més competitives i “més agosarades” i abraçar el mercat xinès. El seu paper durant la visita de Xi, de fet, va ser molt rellevant.