Espanya, sota pressió perquè enviï defenses aèries Patriot a Ucraïna

Brussel·lesUcraïna no en té prou amb el paquet d'ajuts multimilionaris que els Estats Units ha aprovat finalment entregar-li. Necessita més munició i defenses aèries de forma urgent. Així ho han reclamat en diferents ocasions el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i diferents dirigents dels aliats occidentals, com el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en la trobada de socis atlàntics del passat divendres, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a la reunió d'Exteriors de la Unió Europea d'aquest dilluns.

Concretament, els aliats occidentals demanen sistemes de defensa aèria Patriot i, per aquest motiu, totes les mirades estan posades sobretot en Espanya, que és un dels socis que en té i en pot subministrar més de pressa. "Els Patriot només poden ser qualificats de sistemes de defensa aèria si treballen i salven vides, i no si estan immòbils en algunes bases d'emmagatzematge", va piular diumenge Zelenski, justament en la vigília del Consell de la UE d'aquest dilluns en què s'ha discutit el suport a Ucraïna.

Un altre dels països comunitaris que en té i també està sota la pressió dels aliats és Grècia. De fet, en la cimera europea de la setmana passada els socis europeus van instar tant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, a entregar Patriots a Ucraïna. Els dos líders, però, van evitar comprometre-s'hi.

En la mateixa línia, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, tampoc no ha volgut avançar aquest dilluns si l'Estat subministrarà Patriots a Kíiv, encara que ha assegurat que Espanya "sempre ha fet i farà el que estigui a les seves mans" per ajudar les tropes ucraïneses davant la invasió del règim de Vladímir Putin. "Ja sabeu que no soc gaire partidari de fer públic què es dona, quan i per quines vies", s'ha limitat a respondre Albares, que tot i la insistència dels periodistes no ha revelat si Espanya subministrarà els sistemes Patriot.

En canvi, Alemanya, que és un dels estats membres que més pressiona el global de la UE per incrementar el suport a Ucraïna, va anunciar la setmana passada que entregaria un altre sistema Patriot. Pel que fa als Països Baixos, que també ja n'ha enviat, s'han obert a estudiar si poden subministrar-ne més.

Pel que fa a altres socis comunitaris, com Romania i Polònia, que també compten amb Patriots, no reben la mateixa pressió que Espanya o Grècia per part de la resta d'aliats occidentals. Aquests dos estats, especialment Polònia, ja han donat molt més suport militar que el gruix dels estats del sud d'Europa, i la UE i l'OTAN entenen que els països de l'Europa de l'Est també necessiten disposar d'un bon sistema de defensa aèria per la seva proximitat geogràfica amb Rússia.

Cal recordar que les bateries Patriot són considerades el sistema de defensa aèria més eficaç: disparen míssils terra-aire, són transportables i capaces d'interceptar coets a una gran velocitat. Tot i que alguns d'aquests sistemes van arribar a Kíiv fa tot just un any, el subministrament ha estat limitat perquè són molt cars. Cadascuna d'aquestes bateries costa uns 1.100 milions d'euros i, a més, els soldats que les fan anar necessiten un entrenament específic.

La UE acorda ampliar sancions contra l'Iran

En l'anterior Consell d'Exteriors de la UE i en la cimera europea de la setmana passada els Vint-i-set ja es van instar a ampliar les sancions a l'Iran per l'atac contra Israel i aquest dilluns ho han acordat definitivament. En aquest sentit, Borrell ha explicat que s'inclouran més individus i entitats iranianes a l'anomenada llista negra de la UE, als quals se'ls bloquejaria els actius financers que tenen en territori comunitari. Israel, en canvi, no ha estat sancionat per les víctimes civils de la guerra de Gaza, i la UE manté el seu acord de relació econòmica i diplomàtica preferencial amb Tel-Aviv.

En un principi els Vint-i-set només es plantejaven sancionar més noms iranians relacionats amb la fabricació i entrega de drons a Rússia, que els fa servir contra Ucraïna, però finalment també s'hi sumaran personalitats o organitzacions que n'hagin venut al conjunt de la regió del Pròxim Orient i del Mar Roig.

Tot i que al final s'han acordat les sancions, hi ha alguns socis europeus que s'hi mostraven reticents perquè temien que això enrarís encara més les relacions entre la UE i l'Iran i, en certa manera, contribuís a augmentar la tensió al Pròxim Orient. Finalment, però, i en gran part per la insistència d'Alemanya, que és un dels estats més prosionistes de la UE, s'han tirat endavant.

D'altra banda, el cap de la diplomàcia europea també ha avisat que s'estan incrementant els atacs violents de colons israelians a Cisjordània i ha apuntat que estan treballant en més sancions contra personalitats i entitats sionistes. Aquesta alerta de Borrell arriba tot just després que divendres la UE inclogués per primera vegada a la llista negra diferents noms ultradretans i supremacistes israelians per haver protagonitzat "seriosos abusos dels drets humans contra palestins".