La Española: la unitat d'ultres del futbol rus que lluita contra Ucraïna

BarcelonaDesenes d'homes uniformats a la graderia d'un camp de futbol, metralladora en mà, disparen ràfegues de trets, i s'aturen per cridar: "Si ens toquen a un ens toquen a tots, ni un pas enrere!" Al fons alguns sostenen bengales de fum vermell. Penjades a les baranes, bufandes de diferents clubs de futbol. Segona ràfega i un crit: "Es-pa-ño-la!" Són els combatents de La Española, una divisió formada per ultres reclutats als camps de futbol de Rússia que avui combat a Ucraïna.

Al seu canal de Telegram, asseguren que l'escena es va enregistrar a l'estadi de futbol de Mariúpol, la ciutat ucraïnesa ocupada per l'exèrcit rus fa un any després del bombardeig sistemàtic d'edificis civils. La Española respon al sobrenom del seu líder, Stanislav Orlov, àlies El Español. "No queda clar perquè va escollir aquest nom, perquè no se li coneix cap connexió amb Espanya", aclareix un investigador rus, de la xarxa Antifascist Europe especialitzat en ultradreta que demana no ser identificat per raons de seguretat.

Orlov, de 42 anys, era des de jove membre dels Red Blue Warriors, el principal grup ultra del CSKA Moscou. Segons ha explicat en nombroses entrevistes, es va enrolar a l'exèrcit rus el 1999 i va participar en la segona guerra de Txetxènia, que va ser clau en l'ascens de Vladímir Putin al poder. També assegura que el 2014 es va traslladar a Ucraïna amb un grup d'ultres per donar suport a l'alçament del Donbass. Allà, sempre segons el seu relat, hauria encapçalat una companyia de reconeixement batejada com a Skull and Bones, abans d'incorporar-se a les unitats formades molt probablement per Vladislav Surkov, aleshores assessor personal de Putin.

A les files de La Española hi ha ultres del Xakhtar Donetsk que van lluitar al costat dels revoltats del Donbass, així com hooligans del CSKA, l'Spartak, el Lokomotiv i el Zenit de Sant Petersburg. Es va formar com a contrapès del regiment ucraïnès d'Azov, que també es va formar a principis del 2014 amb ultres de diferents clubs de futbol. Als canals de propaganda de la brigada asseguren que van entrar en combat a l'assalt a la siderúrgica d'Azovstal, on s'havia atrinxerat el regiment ultra ucraïnès, i que també estan presents als fronts de Kherson i Zaporíjia. Fa tres mesos la divisió va anunciar que s'havia convertit en una companyia militar privada amb entitat pròpia.

Ultradreta als dos bàndols

La guerra d'Ucraïna ha dividit la ultradreta russa als dos costats de les trinxeres: alguns combaten al costat ucraïnès i d'altres al bàndol rus. Ho explica Aleksandr Verkhovski, director del centre d'investigació rus Sova: "No hi ha una línia divisòria clara i pesen molt les preferències personals. La clau és com veus el conflicte: si es tracta d'una guerra entre Rússia i Ucraïna cal estar al costat de Rússia, però si creus que no hi ha diferència entre tots dos, que en realitat formen part d'una mateixa nació amenaçada pels valors d'Occident, aleshores o bé et quedes al marge (com han fet alguns grups ultres russos) o bé t'apuntes al bàndol on creus que podràs promoure millor les teves idees, i això vol dir apuntar-se al batalló Azov".

Per a l'investigador d'Antifascist Europe: "Sembla estúpid, perquè la línia que separa els ultres russos que lluiten amb Rússia dels que lluiten amb Ucraïna és molt fina: de vegades tenim membres de la mateixa organització que han acabat en bàndols enfrontats. O neonazis russos que diuen que cal combatre Putin perquè és un bolxevic anti-rus i lluiten al bàndol ucraïnès, mentre que monàrquics russos que també són crítics amb Putin lluiten al costat del Kremlin. Però en tots els casos hi ha un factor que els atrau: la violència".

Els uns i els altres estan lligats a la subcultura dels ultres del futbol, que es movien també en circuits de concerts d'extrema dreta: "Els concerts i els estadis eren els principals àmbits de reclutament per a la ultradreta tant a Rússia com a Ucraïna i és en aquests espais on ara es fa el reclutament militar", afegeix l'investigador. Però fa anys que Putin va controlar el que passava als estadis amb una llei que obliga els seguidors a identificar-se, i això és el que explica que, sorprenentment, els camps de futbol russos avui no siguin un espai d'exaltació oberta de l'ultranacionalisme.

Els que es dediquen a estudiar la ultradreta avui a Europa fan una alerta: "Aquests grups estan demostrant que poden organitzar-se i combatre enmig d'una guerra convencional i quan aquesta guerra s'acabi tornaran a casa amb les armes i la seva experiència de combat. Si la guerra de l'Afganistan va ser el camp d'entrenament de jihadistes arreu del món, la d'Ucraïna pot ser el mateix per a l'extrema dreta".