Escorcolls genitals humiliants a les portes d'Europa

AtenesA la Clémentine Ngono no li agrada parlar del que va viure, però per a ella és més important que una cosa així no torni a passar. "Si puc ajudar amb el meu testimoni, llavors parlaré". Ella mai va voler anar a Europa. No obstant això, les repetides experiències de violència i d'agressions viscudes durant la seva joventut l'hi van obligar. Tenia 23 anys. Primer va fugir del seu país d'origen, el Camerun, i després de Turquia. El 15 de setembre del 2021 a primera hora de la matinada, Ngono es va enfilar dalt d'una llanxa neumàtica grisa, juntament amb el seu marit, el seu fill de sis mesos i 33 persones més. Sabien que seria un viatge perillós. Sabien que les autoritats gregues podrien fer-los tornar enrere. Tot i això, ho van intentar. 

Just després de l'alba van arribar a l'illa grega de Samos. Posteriorment, un vaixell de la Guàrdia Costanera grega va aparèixer a l'horitzó. Un grup d'homes emmascarats van fer pujar al vaixell patrulla totes les persones de la llanxa i les van fer ajupir. Llavors, un a un, van obligar tothom a aixecar-se i a despullar-se davant la resta. Els que s'hi van resistir van ser amenaçats i colpejats i la seva roba va acabar estripada. Un cop del tot nus, un dels agents emmascarats escorcollava els cossos tocant els pits i els genitals.  

“Aquell home ens va escorcollar per tot arreu”, recorda Ngono, horroritzada, pressionant dos dits junts i apuntant a l'abdomen. "Així és com va posar la mà a la meva vagina", diu ella, fent una pausa. "I dins del meu anus". Els homes, que utilitzaven els mateixos guants de plàstic per escorcollar tot el grup, també li van robar el telèfon i els 500 euros que duia a sobre. Més tard, el grup d’emmascarats els va abandonar al Mediterrani, en bots salvavides, a la deriva. Ngono no oblida l’immens sentiment de degradació que va experimentar. "Va ser tota una humiliació", diu recordant aquella matinada. I assegura que l'escorcoll genital va ser "extremadament invasiu i ofensiu".

El seu cas podria formar part d'un patró més ampli. Ngono va presentar una demanda el març del 2022 al jutjat de Piraeus, un procés que ara encara està en fase d'investigació preliminar.

Al principi del 2023, el Comitè de Lluita contra la Tortura del Consell d'Europa (CPT) va criticar els nombrosos casos de maltractaments durant les anomenades devolucions en calent a les fronteres de la Unió Europea. Segons l'informe, les autoritats frontereres de vegades obliguen els sol·licitants d'asil a tornar "totalment nus a través de la frontera". La Border Violence Monitoring Network, una coalició d'organitzacions no governamentals, informa de pràctiques semblants, i Metges Sense Fronteres (MSF) recull que 11 de les 50 persones que va entrevistar per al seu últim informe denunciaven escorcolls corporals i genitals sexualitzats per presumptes guàrdies fronterers. L’informe també documenta casos d'escorcolls vaginals i anals davant d’altres migrants, de vegades amb els mateixos guants, per part d'homes a dones, com en el cas de la Clémentine Ngono. 

Pràctica normalitzada

El diari ARA ha parlat amb 13 persones afectades, advocades i ONGs i ha revisat documents interns de l'Agència Europea de Guàrdia Costanera, Frontex. La imatge que emergeix de la informació obtinguda fa pensar en una pràctica normalitzada de fer despullar els migrants i de practicar-los escorcolls genitals forçats durant les devolucions en calent il·legals perpetrades per les autoritats frontereres gregues. D'acord amb els experts, tindrien un objectiu principal: dissuadir aquells que volen arribar a Europa de tornar-ho a intentar i robar-los objectes de valor i diners en efectiu.

Tant el ministeri d'Interior grec com el d'Immigració i Asil no han comentat les acusacions. La Guàrdia Costanera ha declarat que "les pràctiques operatives de les autoritats gregues no inclouen aquests mètodes" perquè violarien l'article 257 del Codi de Procediment Criminal grec. No obstant això, l'Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex, ha confirmat estar al corrent de casos com aquests durant les devolucions en calent. 

A través d’una sol·licitud d’accés a informació, l’ARA ha revisat diversos informes interns de l’oficina del responsable de drets fonamentals de Frontex que contenen acusacions i descripcions de nus forçosos. Els incidents van tenir lloc principalment a la frontera del riu Evros, entre Grècia, Turquia i Bulgària. 

A l’informe d'incidents greus amb el número 10142/2018, del 18 de novembre del 2018, Frontex afirma que un grup de refugiats van ser presumptament retornats en calent per les autoritats gregues després que fossin agredits físicament i "degradats". De manera semblant, l’informe 13400/2022, que tracta sobre una sèrie de devolucions en calent de les autoritats gregues al juliol i l’agost del 2022, recull que les persones migrants van ser "forçades a tornar a través del riu després d'haver-los robat els objectes de valor i d'haver-los despullat i colpejat".

I l'informe 15314/2022 del 30 de maig del 2023 descriu diversos retorns forçosos que van tenir lloc al riu Evros. Segons aquest document, una persona migrant va ser "subjecta a violència física, robatori i destrucció de pertinences, va ser forçada a despullar-se i va rebre instruccions de tornar irregularment a Turquia" per part de les autoritats gregues. Frontex considera que les declaracions de l'informe són "relativament creïbles". Si els testimonis són certs, diu, "probablement equivaldrien a una expulsió col·lectiva prohibida i a un tracte inhumà i degradant". 

Quan se li pregunta per les acusacions d’escorcolls genitals i corporals forçats, l'Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes respon que "és conscient d'un grapat de casos a Grècia i Bulgària", però "en cap hi havia implicat personal o oficials de Frontex".

Normes d'higiene

L'advocada Ioanna Begiazi obre la porta del seu despatx al nucli antic de Vathy, a Samos. Els vaixells de la Guàrdia Costanera grega es mouen al port i Turquia és a la vista. Begiazi representa regularment els afectats per devolucions en calent il·legals. "Sentim, sobretot de part de dones, que els escorcolls genitals es produeixen amb molta freqüència", diu. Però els homes també en pateixen: "És una forma d'humiliació i de dissuasió". Una humiliació sexualitzada destinada a dissuadir la gent d'intentar tornar a passar la frontera.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictaminar el 2001 que els escorcolls corporals de les forces de l’ordre poden justificar-se en alguns casos. Per exemple, si eviten delictes penals. No obstant això, els nus forçats i els escorcolls genitals, que deixen les víctimes "amb un sentiment d'angoixa i inferioritat capaç d'humiliar-les i degradar-les", violen l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans. 

L’advocada també explica que els escorcolls de gent despullada no estan prohibits a Grècia. Però hi ha d'haver una raó seriosa i fonamentada: proves greus de delicte, per exemple, tal com dictamina el TEDH. I, tot i això, hi ha nombroses normatives: els escorcolls corporals haurien de complir les normes d'higiene, haurien de respectar els drets personals i la dignitat humana de la persona i haurien de tenir lloc en un entorn protegit que respecti la intimitat dels afectats. Per tant, no es poden fer davant d'altres persones, ni que homes els facin a dones, o utilitzant la força física i amb els mateixos guants. Per això, els experts en drets humans entrevistats per l’ARA creuen que podrien constituir una violació de l’esmentat article de la convenció. 

Aquest reportatge ha estat finançat pel fons de periodisme d’investigació per a Europa IJ4EU i publicat en col·laboració amb Al Jazeera English, Mediapart, Diario El Salto i Krautreporter. Ihab Al-Rawi, Charlotte Glorieux i Serdar Vardar van contribuir en la investigació sobre el terreny.