Escenes de dolor i fugida amb els primers reservistes russos cridats a files
La mobilització es nota sobretot a les regions perifèriques i en petites ciutats i no tots tenen experiència militar
BarcelonaEls primers reservistes russos mobilitzats pel decret que Vladímir Putin va signar dijous ja han estat cridats a files per anar a fer la guerra a Ucraïna. Minuts després del discurs televisat del president rus, milers de funcionaris municipals han començat a portar les temudes cartes porta a porta. Alguns les han rebudes a casa, d'altres a la feina o fins i tot els han aturat pel carrer. Allà els indiquen el dia que s'han de presentar al quarter més pròxim a la seva localitat, i els que fa temps que no han anat al front s'han de sotmetre a una revisió mèdica abans. Els homes, carregats amb bosses i motxilles, han estat traslladats en autobusos (també escolars) a centres d'entrenament abans de ser conduïts a Ucraïna. Les escenes de mares, filles i germanes plorant mentre acomiaden els reclutes han omplert les xarxes.
El portal Meduza explica com s'ha produït el reclutament a Buriatia, a la zona sud central de Sibèria, a uns 4.400 quilòmetres de Moscou, on els homes pujaven a autobusos i rebien les primeres instruccions dels comandaments militars. Encara que Putin va assegurar que la mobilització seria "parcial" i que es limitaria als homes amb experiència militar, no queda clar que aquest requisit es compleixi. La majoria de vídeos que han circulat a les xarxes són de petites ciutats perifèriques, i ja se senten les veus que acusen el Kremlin de fer servir les minories com a carn de canó. La gent a les grans ciutats com Sant Petersburg, Moscou o Kaliningrad té més opcions per protestar. A Txetxènia s'han vist imatges de centenars de joves caminant per dirigir-se a les casernes. Segons un diari local, els reclutes s'han instal·lat en una caserna molt propera al lloc on se celebren els funerals pels soldats morts a Ucraïna.
"Ja tinc quatre fills allà [a Ucraïna] i ara s'enduen el meu gendre", explicava una dona gran d'Ulan-Ude, la capital de Buriatia. "Li dic que expliqui a tothom que té quatre fills, a veure si el deixen marxar", afegia.
Tampoc sembla que s'estigui complint el requisit promès per Putin que només enviarà al front els reservistes amb experiència militar. Yanina Nimaieva, periodista de Buraitia, ha explicat que el seu marit que treballa al departament d'emergències de la capital regional ha estat també mobilitzat tot i que mai ha servit. El citaven a les quatre de la matinada per pujar a un tren que havia de portar els reservistes a la ciutat de Txita. La parella té cinc fills.
Els analistes alerten sobre l'impacte de la militarització civil. "L'últim cop que hi va haver una mobilització massiva a Rússia va ser fa més de 50 anys, i molts funcionaris, incloent-hi els oficials militars, simplement no saben com ha de funcionar. Hi haurà molts excessos i moltes violacions de drets humans. Això només portarà ràbia i emocions negatives", escriu la politòloga Margarita Zavadskaia.
Els que no volen anar a lluitar a Ucraïna tenen dues opcions: amagar-se o fugir del país. Una tercera opció, declarar-se objector de consciència, és un dret reconegut a la constitució russa... que decau en temps de mobilització. Els que ho facin, a més, s'exposen a una pena de dos anys de presó.
N'hi ha que han optat per marxar, cosa que per ara no és il·legal. Un dels països que està notant la fugida de joves russos és Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia. Segons la Guàrdia Fronterera finlandesa, ahir (el dia en què Putin va anunciar la mobilització) 4.824 russos van entrar al país, un 53% més que dimecres de la setmana passada. "Ahir el tràfic va augmentar, però la quantitat encara és petita, si es compara, per exemple, amb el cap de setmana i, per tant, no es tracta d'un increment dramàtic", ha explicat l'organisme a l'ARA.
La primera ministra, Sanna Marin, ha admès que la situació fa que s'hagi d'avaluar si han augmentat les amenaces a la seguretat. "Cal fer-ho de pressa", ha dit, alhora que ha considerat que s'han de restringir els visats turístics per als ciutadans russos, com han fet altres països fronterers, com els bàltics. "Hem de posar fi als viatges i al turisme russos, com fer-ho és una qüestió més complicada", ha assenyalat.
Després que ahir Letònia avisés que no donaria asil als russos que fugissin després de l'anunci de mobilització de Putin, aquest dijous Alemanya ha afirmat que sí que oferirà refugi als desertors (cosa que, de fet, preveu la llei internacional). "Qualsevol que s'oposi amb valentia al règim de Vladímir Putin i que, per tant, es posi en perill, pot sol·licitar asil a Alemanya per motius de persecució política", ha dit la ministra de l'Interior, Nancy Faeser.