Polònia

Els joves polonesos perden la fe en l'Església catòlica

La institució religiosa travessa una profunda crisi al país pels escàndols d'abusos sexuals i una presumpta aliança amb el govern

Un sacerdot beneeix persones que van fugir de la guerra a Ucraïna i membres de la diàspora ucraïnesa davant de l'església ortodoxa de l'Assumpció, en una imatge d'arxiu,a Cracòvia, Polònia
Andrew Higgins, The New York Times
05/12/2022
4 min

Bydgoszcz (Polònia)Durant la infantesa, el Karol, catòlic i compromès, havia estat escolanet. Durant l'adolescència somiava amb ingressar al seminari del seu poble natal, al nord de Polònia, per convertir-se en sacerdot. "Tenia una fe profunda i volia servir l'Església", explica el noi, que ara té 26 anys. Recorda com expressava l'esperança de convertir-se en bisbe al seu mentor espiritual, un sacerdot de l'Església de la Divina Providència a la ciutat de Bydgoszcz. Però tot això va passar abans que el sacerdot el violés. "L'Església està enverinada", es lamenta el Karol en una entrevista a The New York Times: va demanar que no es publiqués el seu nom complet.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La seva història forma part d'una allau d'escàndols d'abusos sexuals que han submergit l'Església catòlica de Polònia en una crisi profunda i han erosionat la fe dels joves del país. Els joves desconfien de la relació, que consideren simbiòtica, entre l'Església i el partit profundament conservador al govern: Llei i Justícia.

En comparació amb la majoria de països europeus, Polònia encara és tot un bastió de la fe perquè gairebé el 94% de la població s'identifica com a catòlica, segons dades de l'Oficina Central d'Estadística. L'Església està profundament implantada en la societat del país, amb més de 33.000 sacerdots i 10.382 parròquies i una línia molt semblant a la del govern polonès. Des del 2015, el govern dominat per Llei i Justícia ha instaurat canvis molt benvinguts per l'Església: la prohibició gairebé total de l'avortament, la prohibició que les botigues obrin el diumenge, una llei que prohibeix la "blasfèmia" i un gran interès per fer desaparèixer conductes que denuncia com "ideologia LGBT".

Bancs buits

Segons un informe publicat el mes de novembre pel Centre de Recerca d'Opinió Pública (CBOS), una agència polonesa d'enquestes i sondejos finançada pel govern, només el 23% dels polonesos menors de 25 anys van regularment a l'església, un terç de la xifra de fa tres dècades. L'arquebisbe Wojciech Polak, primat de l'Església polonesa, es lamenta del que anomena un descens "devastador" de la pràctica religiosa entre els polonesos més joves. L'estiu passat, el seminari de Bydgoszcz, el poble natal del Karol, va tancar per falta de nous estudiants.

La pandèmia del coronavirus també va fer perdre el costum d'assistir a l'església per la prohibició de les reunions de grups grans. A Bydgoszcz, el nombre de persones que anaven a missa l'any passat era només un 20% –una xifra per sota del 33,5% del 2019–, segons ha revelat aquest mes el bisbe local, Krzysztof Wlodarczyk, als mitjans polonesos.

Renata Mazurowska era una feligresa habitual, però ara fa campanya pels drets de les dones a Bidgostia, ja no va a l'església i ha encoratjat les seves dues filles que també se'n mantinguin allunyades perquè "la idea que es trobin amb sacerdots que són pedòfils és horrorosa": "Per a mi, l'autoritat de l'Església s'ha ensorrat".

Restes del comunisme

Durant la dècada del 1980, l'Església catòlica polonesa va donar suport al moviment sindical Solidaritat, considerat una força unificadora com a oposició al Partit Comunista al govern. Però ara l'Església s'ha convertit en una força que divideix en un país cada cop més polaritzat entre partidaris i opositors del partit al poder.

Segons el professor de la Universitat Cardenal Stefan Wyszynski de Varsòvia, Andrzej Kobylinski, el fracàs de l'Església polonesa a l'hora d'abordar els casos d'abusos sexuals s'explica amb el llegat del govern comunista. Llavors, les acusacions de violació i d'abusos sexuals contra els sacerdots eren qualificades d'invencions difoses per la policia secreta que volia estendre l'ateisme. Per defensar-se de l'estat, l'Església va desenvolupar una cultura del silenci.

Tomasz Terlikowski és un filòsof catòlic que encapçala una comissió d'investigació de l'abús a monges i dones en mans d'un frare dominicà, que al setembre va ser declarat culpable de violació. Argumenta que els polítics de dreta no donen importància a les proves de la mala conducta dels sacerdots i les cataloguen com "un atac més contra l'Església" dels seus enemics polítics.

Les estadístiques registren queixes a l'Església d'abusos a 368 nens i nenes, en un període de dos anys, fins al 2020. Polak, el primat, va demanar "perdó" als "ofesos i a les persones commocionades pel mal de l'Església". El papa Francesc també ha castigat públicament sacerdots polonesos cruelment negligents, com l'arquebisbe Glodz, però ha permès que siguin els líders de l'Església local els que vigilin els seus subordinats.

Sacerdots còmplices

Això va suposar, per exemple, que Pawel Kania, un sacerdot detingut el 2005 a la ciutat de Wroclaw, al sud-oest de Polònia, per possessió de pornografia infantil i sota sospita d'abús de menors, no fos expulsat, sinó traslladat a la diòcesi del nord de Bidgostia. Allí va supervisar l'aprenentatge de molts escolans, un dels quals el Karol. El seu advocat afirma que “tothom sabia que estaven amagant un pedòfil i aquesta és la tragèdia més gran”. No van trigar a arribar les queixes que el sacerdot Kania es comportava de manera indecent amb els estudiants adolescents. Un cop més, les autoritats eclesiàstiques van optar per traslladar-lo a un altre districte. Finalment, el 2015 va ser declarat culpable d'abús a menors i va passar set anys a la presó, cosa que va posar fi a la seva carrera com a sacerdot.

El Karol afirma que va començar a patir abusos als 14 anys. Explica que el van violar diverses vegades, però no ho va explicar a ningú perquè "sentia vergonya i no entenia el que estava passant". La jerarquia de l'Església només va reconèixer els abusos quan un tribunal de la ciutat de Gdansk va determinar el 2021 que les diòcesis de Bidgostia i Wroclaw eren culpables de negligència perquè “els bisbes estaven assabentats de la pedofília del seu sacerdot”. El tribunal va ordenar a les dues institucions pagar danys i perjudicis al Karol per una quantitat aproximada de 57.000 euros. Els dos bisbes responsables d'encobrir els delictes no han rebut cap càstig: l'un va morir i l'altre, després d'iniciar-se una investigació des del Vaticà, va renunciar al càrrec l'any passat.

El Karol encara creu en Déu, però ja no li interessa mantenir cap relació amb l'Església catòlica. “La institució en conjunt s'hauria d'abolir –diu–, només es basa en mentides i hipocresia. És maligna”.

stats