La Cambra dels Comuns "pot haver estat enganyada" per Boris Johnson sobre les festes a Downing Street

LondresMolt probablement, Boris Johnson va mentir al Parlament a propòsit dels escàndols del Partygate, les festes il·legals que van tenir lloc a Downing Street durant els tres diferents períodes de confinament, arran del covid, viscuts entre el 2020 i el 2021. És la conclusió provisional a què ha arribat aquest divendres un comitè del Parlament que ho investiga, i que ha publicat un informe de 24 pàgines, previ al testimoni que haurà d'oferir Johnson sobre els fets davant dels membres del mateix panel a finals de març. En concret, s'hi pot llegir que "hi ha proves que la Cambra dels Comuns pot haver estat enganyada" de diferents maneres, totes relatives a les declaracions de Johnson i com es van o no corregir amb posterioritat. Alguna de les proves que aporten els parlamentaris per emetre el seu judici és l'intercanvi de whatsapps entre Johnson i el seu cap de premsa, en què es llegeix com aquest intenta trobar una justificació prou convincent per encabir les festes i celebracions dins de les normes antipandèmia.

L'informe també considera que hauria d'haver estat "obvi" per a l'ex primer ministre que els esdeveniments socials als quals assistia violaven les normes anticovid. Johnson, però, ha emès un comunicat en què ha afirmat que les conclusions mostraven que el comitè no provava que havia enganyat els diputats de "manera conscient". Igualment, titlla de "surrealista" l'ús de proves d'una investigació anterior sobre el Partygate, la que va dur a terme l'alta funcionària Sue Gray, que aquesta mateixa setmana ha renunciat al seu càrrec a l'administració pública per convertir-se en la màxima responsable del gabinet del líder laborista, Keir Starmer.

Serà després de la declaració de Johnson que el comitè elaborarà la versió definitiva del judici per decidir, en funció del pronunciament, si hi ha o no suspensió de l'exprimer ministre com a parlamentari. El gran repte, però, i la dificultat de la investigació, és poder demostrar que el premier va mentir a propòsit a la Cambra.

Els altres missatges del ministre de Sanitat

La publicació de l'informe sobre Johnson arriba quan fa 72 hores que Downing Street viu la filtració periodística més gran des de l'escàndol de les despeses dels parlamentaris, l'any 2009. Una bola de neu que, per ara, no para de créixer. I també relacionada directament amb la gestió de la pandèmia. El Daily Telegraph, el mateix diari que va posar al descobert l'ús i abús de les dietes que feien els diputats de Westminster, ha accedit a més de 100.000 whatsapps del ministre de Sanitat durant la primera part de la lluita contra el covid, Matt Hancock, i de les respostes que va obtenir de gran part dels membres del consell de ministres, incloses les del premier Boris Johnson.

La filtració, que posa de manifest un llenguatge de vegades descarnat i fins i tot cínic –per exemple, sobre els turistes atrapats en hotels de confinament a preus exorbitants–, té lloc mesos abans que la comissió d'investigació sobre la pandèmia comenci a treballar. Tot plegat ha tornat a obrir vells debats, molt intensos al país entre el 2020 i els primers sis mesos del 2021, com ara sobre la conveniència dels confinaments.

En el primer lliurament d'informació, alguns dels missatges revelen que Hancock va rebutjar el consell de la màxima autoritat mèdica d'Anglaterra, el professor Chris Whitty, en relació amb la manera d'abordar la lluita contra el virus a les residències de la tercera edat, on hi havia la població més vulnerable. El 14 d'abril del 2020, tres setmanes després que entrés en vigor el primer confinament, Whitty va recomanar al ministre que es fessin tests "a tothom que hi entrés". Però Hancock no li va fer cas –és cert que no hi havia tests per a tothom– i va indicar als seus col·laboradors que "això només afegia més confusió".

En canvi, va introduir la norma de fer proves obligatòries a aquells que hi arribaven des dels hospitals. De fet, abans de la primera indicació de Whitty, s'havia suggerit que a les residències de la tercera edat no es requerissin proves negatives ni tan sols per als pacients dels hospitals. I no va ser fins al 14 d'agost del 2020 que el ministeri de Sanitat va obligar a fer proves a tothom que hi entrés. Com a resultat d'aquella política, entre març i maig del 2020 hi va haver més de 24.000 morts a les residències angleses per sobre de les habituals, un augment del 45%.

Hancock –acusat pel premierJohnson d'"inútil total" en uns whatsapps que va intercanviar amb qui havia estat el seu gran estrateg del Brexit, Dominic Cummings, abans de barallar-s'hi– va caure definitivament en desgràcia el juny del 2021, quan va haver de dimitir després que es fes públic que havia trencat les regles del confinament i del contacte social per trobar-se amb la seva amant, Gina Coladangelo, una de les seves col·laboradores al departament. L'ensorrament definitiu de Hancock, que malgrat tot continua com a diputat, va tenir lloc la tardor passada quan va participar en el programa de televisió I’m a celebrity… get me out of here!, on els participants se sotmeten a veritables vexacions a la jungla. En el seu cas, va haver de menjar penis de camell i vagina d'ovella. Va cobrar 400.000 lliures per participar-hi.

"Quina colla de 'gilipolles'"

La filtració l'ha facilitada al Telegraph –un diari conservador– la periodista Isabel Oakeshott. Actualment cap d'internacional a la cadena privada Talk TV, Oakeshott va tenir accés als missatges de Hancock mentre col·laborava amb l'exministre de Sanitat en l'elaboració del llibre publicat el desembre passat Pandemic diaries (Diaris de la pandèmia).

Aquest dijous, en una entrevista a BBC Radio 4, la periodista, que sempre havia denunciat l'arbitrarietat dels confinaments i el dany que causaven a tota la societat, ha defensat el lliurament dels missatges al diari per "raons d'interès públic", tot i que en va tenir coneixement gràcies a una situació de privilegi i treballant sota contracte de confidencialitat. L'exministre l'ha acusada d'una "enorme traïció" i d'haver "trencat la confiança". Tanmateix, Hancock assegura que els missatges s'han publicat de manera esbiaixada "per adaptar-se a una política anticonfinament".

Els missatges fins ara difosos també ofereixen una visió molt diferent de la narrativa oficial del govern en relació amb altres aspectes clau per fer front a la pandèmia: per exemple, sobre com es prenien les decisions dels confinaments, la conveniència de fer o no tests, el tancament de les escoles o la utilitat de dur o no mascareta. Quant al tancament de les escoles, els missatges que es van creuar Hancock i el ministre d'Educació, Gavin Williamson, han posat en peu de guerra la comunitat educativa.

Davant la llavors imminent reobertura dels centres (maig del 2020), els sindicats de professors pressionaven per tenir més garanties de seguretat a les aules. Però el ministre d'Educació no ho veia de la mateixa manera. Un parell de frases d'un diàleg entre Hancock i Williamson són feridores. El primer diu: "Quina colla de gilipolles són els sindicats de l'ensenyament". I el ministre del ram li responia: "Sé que realment odien la feina".

Unes altres revelacions indiquen que Anglaterra va adoptar l'ús de les mascaretes a les escoles, tot i les poques evidències del benefici que aportaven, segons alguns científics, per evitar un xoc amb Nicola Sturgeon, que a Escòcia ja ho havia decidit.

Com es podia esperar, Boris Johnson també apareix en la informació. Però per mostrar dubtes en relació amb el segon confinament, que va anunciar l'1 de novembre del 2020 i que va entrar en vigor el dia 4. Johnson estava amoïnat perquè l'havia decretat malgrat haver rebut avisos que les dades científiques eren "molt errònies". En un altre intercanvi de missatges semblava expressar el desig de fer sortir el país del confinament abans del previst. Però va seguir el consell dels seus assessors de mitjans de comunicació –Lee Cain i James Slack–, que li van dir que la mesura anava "massa per davant de l'opinió pública".

Els missatges de Johnson són aigua beneita per a tots aquells que s'oposaven als confinaments i que ara veurien confirmades algunes de les seves teories. Per exemple, que es van imposar criteris científics més aviat poc exactes.