Erdogan aixeca el bloqueig a l'entrada a l'OTAN de Suècia i Finlàndia

BarcelonaTurquia ha aixecat el bloqueig a Suècia i Finlàndia per entrar a l'OTAN, el gran obstacle que els dos països nòrdics tenien per continuar el seu camí, històric, cap a l'aliança militar. La decisió s'ha anunciat aquest dimarts després que els líders dels tres països s'hagin reunit a Madrid abans que comenci la cimera de l'OTAN, que tindrà lloc dimecres i dijous a la capital espanyola. A la trobada del president finlandès, Sauli Niinistö; la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, també hi havia secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg.

"Putin volia menys OTAN. Ara té més OTAN, i al costat de les seves fronteres", ha celebrat Stoltenberg en una compareixença després de la signatura del document entre els tres països. El noruec també ha detallat que la llum verda d'Ankara "envia un missatge molt important al president Putin que la porta de l'OTAN continua oberta" i que "reforça la seguretat dels països bàltics". Segons el secretari general, els aliats han de prendre una decisió aquest dimecres sobre si convidar els dos països nòrdics a l'organització. Però després de superar l'obstacle turc, el camí està més que preparat perquè així sigui.

"Els nostres ministres d'Exteriors han signat un memoràndum trilateral que confirma que aquesta setmana Turquia donarà suport a la invitació de Finlàndia i Suècia a ser membres de l'OTAN. Els passos concrets d'aquesta incorporació seran acordats pels aliats de l'OTAN durant els pròxims dos dies, però la decisió ja és imminent”, ha apuntat la presidència finlandesa en un comunicat.

El camí per arribar fins aquí, però, no ha sigut fàcil. A mitjans de maig, Finlàndia i Suècia van afanyar-se a demanar oficialment l'adhesió a l'OTAN amb la intenció que pogués ratificar-se a la cimera de l'Aliança a Madrid. De seguida, però, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va tirar aigua al vi i va deixar clar que res seria tan fàcil ni tan ràpid. Aquest dimarts, abans d'agafar l'avió cap a la capital espanyola, Erdogan havia tornat a insistir que continuava determinat a vetar l'entrada dels dos països nòrdics a l'aliança militar, argumentant que el que havien promès Estocolm i Hèlsinki eren "només paraules buides".

Tot i que l'acord semblava lluny, Finlàndia i Suècia havien volgut llançar missatges una mica més esperançadors ja al matí. Tant el president finlandès, Sauli Niinistö, com la ministra d'Exteriors sueca, Ann Linde, havien afirmat que s'havien produït avenços en les negociacions amb Turquia durant la reunió d'aquest dilluns de representants dels tres governs a Brussel·les. "Estem preparats per a la possibilitat que avui pugui passar alguna cosa positiva", ha dit Linde al diari suec Svenska Dagbladet. I, finalment, ha passat.

Què han acordat els tres països?

A última hora d'aquest dimarts s'han fet públics els detalls de l'acord, que inclou compromisos per part de Suècia i de Finlàndia en els tres àmbits que preocupen Turquia: la lluita contra el terrorisme, l'exportació d'armes i les extradicions de militants kurds. Entre les exigències del govern d'Erdogan per donar llum verda a l'adhesió dels dos països nòrdics a l'OTAN hi havia l'extradició de 33 persones suposadament connectades amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la seva branca a Síria (el Partit de la Unió Democràtica, PYD) i el moviment de Fethullah Gülen, acusat d'instigar el cop d'estat fallit del 2016.

"Finlàndia i Suècia abordaran les sol·licituds pendents de deportació o extradició de Turquia de sospitosos de terrorisme de manera ràpida i exhaustiva, tenint en compte la informació, les proves i la informació d'intel·ligència proporcionades per Turquia", diu el document. El president finlandès ha subratllat que l'acord no detalla noms, i ha ressaltat que Finlàndia s'adherirà a la seva pròpia legislació i als acords internacionals, alhora que ha assegurat que ara mateix el país no té cap cas obert. Pel que fa a Suècia, el diari Dagens Nyheter ha publicat aquest dimarts que els serveis de seguretat de la policia sueca han elaborat una llista d'"almenys deu persones" que viuen al país escandinau amb vincles amb el PKK i que poden ser extradides a Turquia.

El memoràndum concreta que, a més de cooperar en la lluita contra el PKK, "Finlàndia i Suècia no donaran suport al PYD i a l'organització FETÖ", tal com denomina l'executiu d'Erdogan el moviment de Gülen. Els dos països prohibiran "activitats de captació de fons i reclutament" dels militants kurds i "impediran la propaganda terrorista contra Turquia", diu el text.

Una de les qüestions més sensibles era la consideració del PYD i el moviment de Gülen com a grups terroristes, com fa Ankara, però no els dos països nòrdics. Suècia (igual que l'OTAN i la UE) considera el PKK una organització terrorista, però no els altres dos grups i, a més, el govern d'Andersson s'ha compromès recentment a no incloure cap altra organització kurda en la llista sueca de grups terroristes. El document firmat es refereix al PKK com a "organització terrorista prohibida", però també afegeix que Finlàndia i Suècia es comprometen a prevenir activitats del PKK i de "totes les altres organitzacions terroristes i les seves extensions".

Exportació d'armes

L'altra principal exigència d'Ankara era que Estocolm i Hèlsinki aixequin l'embargament a les exportacions d'armes a Turquia, en vigor des del 2019 en resposta a les incursions militars al nord de Síria. El memoràndum especifica que s'elimina aquest embargament.

Diversos experts, tant des de Finlàndia com des de Suècia, han apuntat durant les últimes setmanes que, en realitat, Turquia estava utilitzant les sol·licituds de Finlàndia i Suècia per pressionar els Estats Units. De fet, Erdogan i el president Joe Biden han parlat aquest dimarts al matí sobre aquesta expansió de l'OTAN, i aquest dimecres es trobaran cara a cara en una reunió bilateral a Madrid. Abans de volar cap a Espanya, el mandatari turc ha avançat que "el tema més important" que tractaran és la qüestió de la compra de 40 avions de combat F-16 "aturada" per Washington.

Erdogan ha afirmat que debatrà amb Biden la compra de sistemes de míssils antiaeris S-400 que Ankara va fer a Rússia malgrat les protestes de l'OTAN, motiu pel qual s'ha aturat l'entrega dels F-16 nord-americans. Tot i així, Turquia no ha insistit en aquesta qüestió en el diàleg amb Biden sobre l'adhesió de Finlàndia i Suècia, segons ha assegurat un representant del govern nord-americà a Reuters.