Entrades de 22.000 euros per veure l'Arsenal: els regals polèmics per a Keir Starmer en plenes retallades

LondresHi ha sacrificis que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no està disposat a fer. Encara que sigui a costa de la seva imatge pública d'home honest i seguidor de la llei, com a bon ex fiscal general de la Corona que és. Per exemple, renunciar a assistir en directe a un partit de l'Arsenal, el seu equip. Des de les eleccions del 2019 ha acceptat més d'una vintena de passis VIP per veure els Gunners, tant a l'Emirates Stadium com en alguns desplaçaments, per un valor de 19.340 lliures (22.880 euros). En total, el valor dels regals que ha rebut en els darrers quatre anys i mig ascendeix a 100.000 lliures (118.000 euros). S'hi inclou de tot: concerts, roba, ulleres, allotjaments. És el líder laborista que més prebendes ha acceptat mai.

Diumenge passat el Tottenham i l'Arsenal s'enfrontaven en la quarta jornada de la Premier League en el que és considerat el clàssic del nord de Londres. Van guanyar els de Starmer –més ben dit, els de Mikel Arteta– per 0 a 1 en un partit en què les cròniques asseguren que els locals van merèixer millor sort. I el premier el va veure acompanyat del responsable del Foreign Office, David Lammy, seguidor apassionat dels Spurs. Al final del matx, el cap de la diplomàcia britànica en va deixar testimoni a X. Hi deia: "L'equip del cap ha guanyat en aquesta ocasió, tot i que [el Tottenham] ha jugat millor, però encara som al principi de la temporada".

L'endemà, aprofitant la imatge difosa per Lammy, el Daily Mail adreçava una qüestió directa al cap de govern en un dels seus titulars: "Però qui va pagar les entrades, Keir?" La pregunta no era gens innocent. Perquè en les darreres hores ha revifat una informació coneguda el juliol passat segons la qual des de les eleccions del desembre del 2019, Starmer havia acceptat regals de diferents donants del partit per valor de 76.000 lliures (90.000 euros). Més els darrers obsequis que ha declarat després d'arribar a Downing Street sumen les esmentades 100.000 lliures.

Últimament, per exemple, s'ha beneficiat d'entrades per a concerts de Cold Play a 698 lliures (825 euros) o Taylor Swift (quatre entrades a mil lliures cadascuna: 4.700 euros) o els més recents partits de l'Arsenal. L'abril d'aquest any també va rebre donacions per valor de 16.200 lliures (19.200 euros) per comprar-se roba i 2.450 lliures més (3.000 euros) per a ulleres i 20.000 lliures (23.600 euros) més en allotjaments.

Sobta tanta despesa en ulleres: només es podria justificar amb l'esperança que li permetin veure-hi bé i ben clar, en especial en matèria econòmica. Una clarividència que aquest dilluns passat han posat en dubte alguns dels més prestigiosos economistes que treballen al país, com ara Mariana Mazzucato, i que van donar suport al laborisme durant la campanya electoral.

En una carta oberta al Financial Times –signada amb uns altres membres destacats de l'acadèmia i la política britànica–, Mazzucato demanava al govern que abandoni els seus plans fiscals. Cal inversió pública per afavorir el creixement. Si el que pretén Downing Street és reduir el dèficit amb retallades, el que s'impulsa és "un pensament a curt termini que crea un biaix contra la inversió", deien els signants. I la manca d'inversió pública és una de les causes centrals de la molt baixa productivitat del Regne Unit, hi afegien.

Anècdotes o problemes estructurals?

Però la política britànica fa temps que no s'ocupa dels problemes estructurals, tampoc del Brexit –el laborisme no gosa esmentar-lo–, causa directa que el comerç de mercaderies entre la UE i el Regne Unit hagi caigut en picat, segons un estudi fet públic dimarts. Molts petits productors han renunciat a exportar a la Unió per no haver de patir la burocràcia que suposa, segons l'informe de l'Aston University Business School. Entre el 2021 i el 2023 les exportacions de béns del Regne Unit a la UE s'han reduït el 27% i les importacions van caure el 32%. Però sobretot els britànics hi van sortir perdent. Amb tot, el govern no en diu ni ase ni bèstia.

Westminster s'estima més dedicar-se a qüestions… anecdòtiques? Ho són? En tot cas, els esmentats regals que ha acceptat Starmer i també la seva dona, Victoria, han ocupat bona part dels titulars locals des de diumenge.

El Daily Mail –un diari conservador– va posar el focus en les entrades del futbol –no pas en l'economia o el Brexit– aprofitant la llavor plantada el dia anterior pel The Sunday Times –un altre mitjà conservador–, que denunciava que la dona del primer ministre havia rebut regals d'un donant laborista per valor de 5.000 lliures (6.000 euros) en vestits, les modificacions necessàries que va caldre fer-hi i també per al cost d'un personal shopper. Uns regals que, crucialment, Starmer hauria declarat fora del termini a què estava obligat: 28 dies. El donant, un tal lord Waheed Alli, és el mateix que ha proveït de roba, ulleres i allotjament Starmer, i que també ha gaudit d'un pas de lliure accés a Downing Street entre juliol i mitjans d'agost, fins que es va publicar una informació sobre el tema i se li va cancel·lar, per evitar suspicàcies.

Dilluns, des de Roma, Keir Starmer va ser preguntat sobre les seves despeses en roba, ulleres i entrades de futbol pels periodistes que el van acompanyar en la seva visita a Giorgia Meloni. Starmer va dir: "Soc un gran fan de l'Arsenal. No puc entrar a les graderies per motius de seguretat. Per tant, si no accepto un regal, no puc anar a un partit. Pots dir: ‘Bé, mala sort’. Per això s'han de registrar els regals. Però no tornar mai a un partit de l'Arsenal perquè no puc acceptar-los és portar-ho una mica a l'extrem, oi?"

¿És raonable que al primer ministre o a la seva dona els pagui la roba un donant del partit quan té un sou de 166.000 lliures anuals, quasi 200.000 euros? Els conservadors han intentat denunciar al comitè d'ètica parlamentària el retard en la declaració dels presents a Victoria Starmer per fer bullir l'olla i crear una tempesta política. Però no se n'han sortit. Al cap i a la fi, tampoc mai van veure cap polèmica en les donacions milionàries que rebia Boris Johnson. Entre moltes altres, els 131.612 euros que va costar la nova decoració de les dependències privades de Downing Street. El rotllo de paper per a les parets costava mil lliures.

Alguns ministres i secretaris d'estat han tingut dificultats per justificar tants diners en regals. I l'esquerra del laborisme ja ha criticat obertament el nivell de donacions que ha rebut Starmer, que també a Roma va insinuar que en continuaria acceptant. Owen Jones, en altres temps militant del partit i entusiasta de Jeremy Corbyn, ha dit a X: "Que els ministres ho passin malament per defensar el comportament indefensable del primer ministre normalment arriba al final d'un govern. I aquest només porta dos mesos. Starmer els ha obligat a defensar que ell sigui regat amb regals mentre retalla el suport als pensionistes amb dificultats. Una salvatjada!" Potser, al cap i a la fi, les donacions i els regals, com el Brexit o els objectius fiscals, també són qüestions estructurals d'una política britànica desorientada i d'un govern que no ha començat amb bon peu.